¡°Els l¨ªders catalans no han de subestimar l¡¯ampli suport de Rajoy a Europa¡±

La longitud del primer par¨¤graf d'una entrevista com aquesta acostuma a ser inversament proporcional a l'inter¨¨s del missatge de l'entrevistat. Aquest primer par¨¤graf ser¨¤ curt: cal deixar pas a les idees de Brussel¡¤les sobre Catalunya a un mes del 21-D. El president de la Comissi¨® Europea, Jean-Claude Juncker (Redange, Luxemburg, 62 anys), rep EL PA?S al seu despatx de l¡¯Eurocambra, a Estrasburg. Relaxat i ir¨°nic ¡ªalhora que ferm i prol¨ªfic com mai en aquesta q¨¹esti¨®¡ª, far¨¤ durant una hora un discurs de suport sense fissures a Rajoy, nom¨¦s parcialment ennuvolat per les c¨¤rregues policials de l'1-O. I arremetr¨¤ contra Carles Puigdemont per ¡°violar l¡¯Estat de dret¡± i, d'aquesta manera, ¡°anar contra els valors europeus¡±.

En la seva millor versi¨®, Europa ¨¦s una conversa; si s'ha de jutjar per les tesis del bra? executiu de la UE, l'argumentari independentista no aconsegueix penetrar ni un cent¨ªmetre en aquest objecte pol¨ªtic no identificat anomenat Brussel¡¤les.

Pregunta. En qu¨¨ ha destinat m¨¦s temps ¨²ltimament, al Brexit o a Catalunya?

Resposta. Sincerament, no ho s¨¦.

P. El proc¨¦s s'ha convertit en un maldecap per a la UE?

R. Catalunya ¨¦s una gran, una enorme preocupaci¨®. No m'agrada la situaci¨® que ha provocat: ¨¦s un desastre. En molts sentits. Ha enrarit l'atmosfera pol¨ªtica, ha generat una fractura interna a la societat espanyola, i a la catalana: crea problemes dins de les fam¨ªlies, entre els amics. ?s trist. Aix¨° mai no hauria d'haver passat.

P. Els populismes van portar la incertesa pol¨ªtica a m¨¤xims fa mesos, per¨° despr¨¦s de les eleccions franceses el risc semblava haver baixat. ?s el populisme la malaltia pol¨ªtica de la Gran Recessi¨®? L'independentisme entra en aquesta categoria?

R. Mai no vaig tenir la sensaci¨® que el perill s'esfumava. Els partits d'extrema dreta van treure molts vots a Holanda; 11 milions de francesos van donar suport a Le Pen. A Alemanya han guanyat espai. El perill continua aqu¨ª.

P. Veu un paral¡¤lelisme entre aquests processos i el que el seu vicepresident Frans Timmermans anomena ¡°nacionalisme populista¡± en relaci¨® amb Catalunya?

R. El nacionalisme ¨¦s ver¨ª. Per¨° no crec que nacionalisme i populisme siguin exactament el mateix; hi ha matisos que els diferencien. No m'agrada la idea que si formes part dels guanyadors d'una naci¨® aix¨° et permet anar-te¡¯n quan i com vulguis. Estic a favor de l¡¯Europa de les regions: de respectar la identitat, la difer¨¨ncia. Per¨° aix¨° no suposa que haguem de seguir aquestes regions en totes les seves aventures, que de vegades s¨®n un error molt gros, m¨¦s encara si es declara una independ¨¨ncia unilateral sobre la base d'un refer¨¨ndum sense garanties. Fora d¡¯Europa em pregunten si Espanya est¨¤ en estat de descomposici¨®: si el pa¨ªs es trencar¨¤ en dos. Jo dic que no, que la majoria dels espanyols s'oposa a la independ¨¨ncia, que ni tan sols a Catalunya la majoria ¨¦s clara. El Govern i la Generalitat poden discutir el grau d'autonomia, per¨° Europa ¨¦s un club de nacions, i no accepto que les regions vagin contra les nacions. Menys encara fora de la llei.

P. A Salamanca, uns dies enrere, va fer una refer¨¨ncia al nacionalisme dels anys trenta.

R. Cal anar amb compte amb aquest tipus de comparacions: els temps han canviat. El que intentava dir ¨¦s que, hist¨°ricament, quan reneixen les pulsions nacionalistes, Europa acostuma a acabar guerrejant, com deia Mitterrand; per¨° aix¨° no significa que el que passa a Catalunya estigui incubant una guerra. La hist¨°ria ensenya que no cal conrear els capritxos regionals i oposar-los a la identitat nacional. Aquesta no ¨¦s la manera de lluitar per la identitat pr¨°pia. A m¨¦s, el que ha passat a Catalunya no t¨¦ en compte el moment hist¨°ric: Europa ¨¦s un continent petit. Perd influ¨¨ncia. La seva demografia no ¨¦s pr¨°spera. Ve d'una crisi dram¨¤tica. El que exigeixen els temps no ¨¦s divisi¨® sin¨® posar tota l'ambici¨®, el talent, l'energia dels europeus en com¨²: el que ha fet Catalunya ¨¦s exactament el contrari.

P. Puigdemont l¡¯acusa de liderar una Europa que ¨¦s una caricatura de si mateixa, que no respecta els seus valors, que dona suport a un president espanyol que, segons el seu relat, ha fet una mena de cop d¡¯Estat i t¨¦ presos pol¨ªtics. L¡¯afecten aquests atacs cada vegada m¨¦s furibunds?

R. No he tingut cap contacte personal amb Puigdemont. Rajoy ¨¦s un bon amic meu, per¨° aix¨° no ¨¦s un argument: com a president de la Comissi¨®, dono suport a la postura del Govern espanyol. I sap per qu¨¨? Perqu¨¨ estic a favor de qui respecta la llei. La UE est¨¤ basada en l'imperi de la llei, i el que han fet els meus amics catalans ¨¦s el contrari: violar la llei. Estic amb qui ha respectat el marc constitucional, no puc donar suport a qui el viola.

P. Per aix¨° est¨¤ a favor de l'aplicaci¨® de l'article 155?

R. El Govern espanyol va haver de reaccionar per fer respectar la Constituci¨®. Aplicar el 155 o no era decisi¨® del Govern: aqu¨ª no hi tinc res a dir. Em passa el mateix amb els processos judicials: no hi tinc res a opinar. El que s¨ª subratllo ¨¦s que Catalunya, com tot Europa, ha de respectar l¡¯Estat de dret. La doctrina Prodi ¨¦s aqu¨ª des de fa anys. I jo no em mour¨¦ ni un cent¨ªmetre d'aquesta l¨ªnia: respectin la Constituci¨® i les lleis, respectin les decisions del Constitucional i de les Corts. Respectin.

P. Els l¨ªders independentistes sempre van dir que la UE acabaria abra?ant la seva causa.

R. Fa unes setmanes el Govern catal¨¤ semblava conven?ut que la proclamaci¨® de la independ¨¨ncia seria reconeguda. Per¨° Puigdemont ja ha concedit entrevistes en les quals diu una altra cosa: que hi ha alternatives a la independ¨¨ncia. Si alguna vegada va creure que li donar¨ªem suport, hauria de desenganyar-se: no ho farem. No hi ha cap Govern a la Uni¨® Europea que estigui disposat a donar suport als fets que han tingut lloc a Catalunya despr¨¦s de l'1-O.

P. I qu¨¨ passa si el 21-D l'independentisme guanya les eleccions?

R. No hauria d'esperar vost¨¨ que em pronunci? sobre escenaris hipot¨¨tics. El meu desig ¨¦s que Espanya faci servir tota la seva for?a i intel¡¤lig¨¨ncia per canalitzar tot aix¨° cap a un final feli?, o almenys acceptable.

P. A Europa hi ha hagut retrets a Rajoy. Per haver deixat que el problema es podr¨ªs. Per les c¨¤rregues policials. Per una aproximaci¨® exclusivament legalista. Comparteix aquestes cr¨ªtiques?

R. ?s cert: Rajoy t¨¦ un approach molt basat en la legalitat. Hauria de culpar-lo alg¨² per aix¨°? No ser¨¦ jo. M¨¦s encara quan ha estat provocat per comportaments il¡¤legals per part dels dirigents catalans. Quant a la intervenci¨® policial, no tinc clar com es van desenvolupar els esdeveniments.

P. Diversos Governs van mostrar incomoditat. No va ser positiu per a la imatge d¡¯Espanya.

R. Va arribar un moment en el qual la policia havia d'intervenir. Jo no vaig ser-hi; he vist moltes imatges, i moltes fake news; em sento incapa? de distingir-les, no ho jutjar¨¦. Com a principi, aix¨° s¨ª, mai ser¨¦ favorable a l'¨²s de la for?a. Mai. Per part de ning¨².

P. Llavors, no ha calgut m¨¦s pol¨ªtica?

R. Estic a favor del di¨¤leg, per¨° no ¨¦s la meva feina fer una crida al di¨¤leg ni molt menys intervenir-hi. El di¨¤leg ¨¦s sempre millor que l'¨²s de la for?a, per¨° crec que mai va ser intenci¨® de Rajoy emprar la for?a. ?s el Govern espanyol qui ha de posar en ordre casa seva. Per a aix¨° ha d'haver-hi di¨¤leg. Com? Aix¨° no ¨¦s cosa meva.

P. El seu discurs p¨²blic est¨¤ clar¨ªssim: respectar la llei. Potser fa setmanes era una mica m¨¦s ambigu...

R. No. Sempre he repetit que no es pot violar el marc legal en nom de la democr¨¤cia, en nom del poble.

P. Qu¨¨ li ha dit al Govern espanyol en privat?

R. Que estic a favor de qui compleix la llei. Mai li he traslladat cr¨ªtiques, excepte en aquest moment policial de l'1-O. I fins i tot llavors no ten¨ªem clar qu¨¨ havia passat.

P. Doni¡¯m un missatge per a Puigdemont.

R. Les autoritats catalanes no han de subestimar l'ampli suport que t¨¦ Rajoy a tot Europa. S'equivocarien totalment si ho fessin.