¡°La Feliu ¨¦s viva!¡±

A les cinc del mat¨ª va sonar el tel¨¨fon de paret que els seus pares tenien al menjador. ¡°Que ¨¦s viva! Que ¨¦s viva!¡±. Carlos Qu¨ªlez, que llavors tenia 27 anys, no donava cr¨¨dit al que li explicava un gu¨¤rdia civil. ¡°De deb¨°?¡±, repetia el periodista. ¡°Que s¨ª, hosti, que s¨ª, que la tinc al davant¡±. Tot seguit, Qu¨ªlez va trucar al seu cap i va repetir el missatge: ¡°La Feliu, la Feliu! Que ¨¦s viva!¡±. La farmac¨¨utica d¡¯Olot, Maria ?ngels Feliu, feia un any, cinc mesos i set dies que estava segrestada. Gaireb¨¦ tothom, fins i tot la just¨ªcia, la donava per morta.

¡°?s l¡¯¨²nica vegada que he tingut l¡¯honor de parar la programaci¨® prevista per fer un flaix d¡¯entrada, a les cinc i poc del mat¨ª, davant de la mirada atenta dels meus pares¡±, recorda Qu¨ªlez per tel¨¨fon, ara que ja fa 25 anys del segrest m¨¦s llarg d¡¯Espanya com¨¨s per delinq¨¹ents comuns. Llavors treballava a la Cadena SER i va ser el primer periodista que ho va explicar. ¡°?s de les not¨ªcies m¨¦s boniques que he donat¡±.

Gaireb¨¦ a la mateixa hora, en aquest cas al costat d¡¯un llit a Girona, sonava un altre tel¨¨fon: el del forense Narc¨ªs Bardalet. ¡°Vaig pensar que era com un somni, potser una broma que alg¨² em volia fer¡±, evoca. Per¨° no. A l¡¯altra banda de l¡¯aparell parlava el fiscal Carlos Ganzenmuller, que portava el cas, i li demanava que reconegu¨¦s la farmac¨¨utica. L¡¯havien trobada a dos quarts de quatre de la matinada en una gasolinera a Lli?¨¤ de Vall, plena de brut¨ªcia, amb una manta a les espatlles i dues monedes de 100 pessetes amb les quals intentava comprar una Coca-cola en una m¨¤quina.

La farmac¨¨utica va ser traslladada primer a l¡¯Hospital de Sant Pau, a Barcelona. Bardalet la va recon¨¨ixer ja a casa seva, a Olot. ¡°El meu informe va ser contundent: havia passat tot aquell temps sense dutxar-se, sense depilar-se, sense tallar-se les ungles, sense tenir una m¨ªnima higiene¡­¡±. Se li marcaven els ossos, estava desnodrida, tenia fotof¨°bia, amb la pell blanca pel temps que havia passat sense que li toqu¨¦s la llum del sol, i amb rascades per les picades dels insectes. Li costava caminar.

Feliu va passar 492 dies gaireb¨¦ a les fosques, en un lloc humit i terr¨®s, on no es podia posar dreta. A partir del quart mes, li permetien caminar 20 minuts al dia pel soterrani on hi havia el seu zulo, que avui dia ¨¦s un garatge, el n¨²mero 8 del passatge de Pujals, a Sant Pere de Torell¨®. ?s una zona tranquil¡¤la de cases adossades, en un poble de la comarca d¡¯Osona de poc m¨¦s de 2.400 habitants, a 35 quil¨°metres d¡¯Olot, on va ser segrestada la nit del 20 de novembre del 1992, quan sortia de la seva farm¨¤cia, i a 65 de Lli?¨¤ de Vall, on va ser alliberada, el 27 de mar? del 1994.

Aquell mat¨ª, l¡¯advocat Carles Monguilod mirava TV3 amb la seva dona quan van explicar que havien alliberat la farmac¨¨utica. Era Diumenge de Rams. ¡°Jo sabia que era viva perqu¨¨ es va demanar als segrestadors una prova¡±, recorda el lletrat, que m¨¦s tard va assumir la defensa de Feliu. Consistia que li confirmessin l¡¯apel¡¤latiu afectu¨®s que feia servir la fam¨ªlia per referir-se a Feliu quan era petita: Netol. Els segrestadors van encertar el nom, que nom¨¦s els havia pogut dir ella, per¨° la not¨ªcia mai va transcendir als mitjans de comunicaci¨®.

Ni tan sols el magistrat Fernando Lacaba ¨Cponent de la sent¨¨ncia que va condemnar els cinc acusats a penes de fins a 22 anys de pres¨®¨C veia tan clar que segu¨ªs amb vida. ¡°Em va causar una grata impressi¨® saber-ho¡±, explica el jutge. Encara que no volia deixar-se endur pel que explicaven els realities, en plena eclosi¨® amb el cas de les nenes d¡¯Alc¨¤sser, s¡¯imaginava el pitjor desenlla?. ¡°Com m¨¦s temps passava, m¨¦s negatiu era. Amb ETA sab¨ªem que o pagaves o et mataven. D¡¯aquest segrest, no se¡¯n sabia res¡±.

I ¨¦s que a Maria ?ngels Feliu la van segrestar sis individus que la van triar per la seva fortuna. Ramon Ullastre, vigilant municipal de Sant Pere de Torell¨®, en va ser el cervell. El va ajudar la seva dona, Montserrat Teixidor, dos policies locals d¡¯Olot, Antoni Guirado i Josep Zambrano, que es va su?cidar, i dues persones m¨¦s, Sebasti¨¤ Comas, que la va alliberar, i Josep Llu¨ªs Paz, ¨¤lies el Pato. Tots viuen avui en llibertat.

Es van cometre molts errors en la investigaci¨® del cas, i dues persones van ingressar a la pres¨® preventiva acusats de l¡¯assassinat de la farmac¨¨utica, que mai es va arribar a cometre. Fins al seu alliberament, gaireb¨¦ ning¨² va creure que segu¨ªs viva. Feliu va ser segrestada quan tenia 34 anys, i tres fills d¡¯entre dos i cinc anys. La van alliberar quan n¡¯havia de fer 36. Avui, amb 59 anys, fa vida normal a Olot, on regenta una farm¨¤cia.

Set esglaons de fusta fins a l'infern

¡°Era aqu¨ª¡±, ensenya el nou propietari de la casa on va estar segrestada la farmac¨¨utica (la va comprar al juliol a un banc), tocant una paret de ciment, amb unes l¨ªnies de color rosa i blau que dibuixen una porta. El cervell del segrest, Ramon Ullastre, i antic propietari de l¡¯habitatge, ho va tapar quan va saber que Sebasti¨¤ Comas, ¨¤lies I?aki, el cuidador de la farmac¨¨utica, va tenir un rampell de compassi¨® i la va alliberar pel seu compte. Va tenir temps de fer-ho: la Gu¨¤rdia Civil va trigar m¨¦s de sis anys a detenir-los. Va ser el mar? del 1999.

Set esglaons de fusta comuniquen l¡¯amagatall on era Feliu amb la cuina de la casa, on durant 17 mesos Ullastre i la seva dona van fer vida, mentre als seus peus tenien tancada a les fosques la farmac¨¨utica. El forat era un armari de paret, que mesurava 150 cent¨ªmetres d¡¯amplada per 160 d¡¯altura i 160 de llargada, sense llum natural o el¨¨ctrica, nom¨¦s amb un matal¨¤s per dormir.