La vida del fot¨°graf que va patir l¡¯horror nazi es converteix en pel¡¤l¨ªcula

Els deportats, tot demacrats i amb roba atrotinada de ratlles, avancen amb un bol a la m¨¤ cap a la taula on els serveixen una sopa aigualida i un roseg¨® de pa. Despr¨¦s es refugien als llits del barrac¨® per endrapar amb avidesa aquestes inhumanes racions. Se sent una veu: ¡°Gr¨¤cies, nois! Tallem per anar a dinar¡±. I els presos canvien d'expressi¨® i surten animats cam¨ª de l'abundant c¨¤tering que els espera fora. A dins queden abandonats els recipients oxidats, les culleres de fusta i, per descomptat, la sopa i el pa dur. En una llitera alg¨² s'ha deixat l'atrotinada jaqueta de ratlles amb el n¨²mero 9112 que porta cosida una estrella de David formada per dos triangles grocs; ¨¦s improbable que l'hi robin.

Som en un dels sets de rodatge d'El fot¨°graf de Mauthausen, una pel¡¤l¨ªcula sobre les perip¨¨cies que va viure al fam¨®s camp de concentraci¨® nazi, en el qual hi va haver interns 7.000 republicans espanyols, el fot¨°graf catal¨¤ Francesc Boix (1920-1951) per aconseguir amagar fotos que eren un testimoni de l'horror i els crims del Tercer Reich i que van servir despr¨¦s de prova als judicis de Nuremberg.

Mauthausen, per on van passar prop de 190.000 presos, dels quals van morir gaireb¨¦ la meitat, es va convertir durant la guerra en un immens complex concentracionari, amb mig centenar de subcamps. Tot i que no estava considerat expl¨ªcitament com un camp d'extermini, com Treblinka, Sobibor o Belzec, va ser un camp d'una duresa extraordin¨¤ria, fins i tot per a un camp nazi, i on, de fet, s'exterminava els interns ¨Cuna gran majoria presos pol¨ªtics considerats enemics incorregibles del Reich¨C sobretot a trav¨¦s del treball extenuant, encara que tamb¨¦ va funcionar (a Gusen) una cambra de gas. Els SS van desplegar a Mauthausen un sadisme especialment colpidor.

El rodatge de la pel¡¤l¨ªcula permet presenciar escenes tan ins¨°lites com les dels deportats cruspint-se entrepans i croquetes i parlant pel m¨°bil

Entre els presos famosos del camp, a m¨¦s de Boix, hi figuren Simon Wiesenthal, Mariano Constante, Joaquim Amat-Piniella o Peter van Pels, l'adolescent que es va amagar amb Anna Frank. El personatge m¨¦s c¨¨lebre que hi va passar ¨¦s, per descomptat, l'impostor Enric Marco.

El film, dirigit per Mar Targarona i protagonitzat per Mario Casas, que ha perdut 12 quilos per encarnar el Boix pres (en general tots, actors i figurants, han rebaixat pes, excepte, ¨¦s clar, els que fan de nazis), s'est¨¤ rodant aquests dies a Terrassa i despr¨¦s l'equip es traslladar¨¤ a Budapest, on s'aprofitaran els mateixos decorats d'un camp que es van fer servir a?El nen del pijama de ratlles. L'estrena est¨¤ prevista per al setembre o octubre del 2018.

¡°Hi ha escenes molt dures¡±, admet Targarona, ¡°no pots explicar aquesta hist¨°ria sense que hi siguin¡±. No obstant aix¨°, continua, la personalitat de Boix, ¡°un supervivent, un home que estimava la vida, que no es va deixar arrossegar per la desesperaci¨® i que fins i tot era una mica murri¡±, ofereix una perspectiva suportable, no tan fosca.

La directora destaca la sorprenent aventura vital de Boix, que va utilitzar el seu lloc de treball al laboratori fotogr¨¤fic dels SS per robar negatius i, jugant-se la vida, amagar-los per provar despr¨¦s els crims. Boix, que va intervenir com a testimoni a Nuremberg, tamb¨¦ va fer ell mateix una gran quantitat de fotografies de Mauthausen despr¨¦s de l'alliberament i que tamb¨¦ s¨®n un testimoni de les atrocitats que es van viure al camp.

Mario Casas no coneixia Boix abans d'encarnar-lo. La seva hist¨°ria li sembla ¡°fascinant¡± i el personatge, un regal. ¡°?s un superheroi de deb¨°, sense m¨¤scara, sense capa i sense superpoders. De fet, la realitat supera la ficci¨®¡±. La recreaci¨® que s'ha fet del camp li sembla ¡°espectacular¡± i afirma que aprimar-se radicalment li ha servit per compartir en una petita part el patiment dels presos.

El rodatge de la pel¡¤l¨ªcula permet presenciar escenes tan ins¨°lites com les dels deportats cruspint-se entrepans i croquetes i parlant pel m¨°bil o b¨¦ la dels operaris desmuntant la famosa portalada del camp (de porexpan pintat), per la qual s'accedia al pati de garatges, despr¨¦s de rodar-se la seq¨¹¨¨ncia de l'alliberament del recinte, el 5 de maig del 1945. Durant aquesta escena es va fer caure la gran ¨¤guila nazi que coronava l'entrada, amb la mala sort que es va trencar abans d'arribar a terra (la directora volia que s'estamp¨¦s i es fes miques, com un s¨ªmbol de la fi del poder hitleri¨¤; en realitat, aquesta ¨¤guila era de bronze i no es va arribar a partir).

Els exteriors monumentals de Mauthausen s'han reconstru?t en un descampat situat al costat de l'antic sanatori per a tuberculosos de Can Viver, a Torrebonica. Ahir era possible entrar i sortir per la porta del camp amb una llibertat no gaire fidel a la realitat hist¨°rica. A terra es podien veure roderes, potser eren dels Sherman de la 11a divisi¨® cuirassada dels EUA que el van alliberar.

A la granja agr¨ªcola ve?na s'han adequat unes naus per fer de barrac¨® de desinfecci¨® i de fusteria, on Boix i els seus camarades van amagar part de les fotos que van robar als agents de les SS. Al segon escenari es poden veure caixes apilades amb l'¨¤guila nazi (de fet, sembla que s'hi hagi d'amagar l'Arca Perduda) i un r¨¨tol a la paret amb el fam¨®s lema ir¨°nic habitual als camps, Arbeit macht frei, ¡°el treball us far¨¤ lliures¡±. Encara m¨¦s sinistra ¨¦s la reconstrucci¨® que s'ha fet al Parc Audiovisual de Catalunya (l'antic Hospital del T¨°rax) de l'hospital del camp, avantsala de la mort. Un retrat de Hitler presideix el lloc i, encara m¨¦s esfere?dor, una porta al fons dona pas al plat¨® on s'han reconstru?t, amb una exactitud aterridora, cendres incloses, els forns crematoris. Sembla mentida que a molt poca dist¨¤ncia, unes portes m¨¦s enll¨¤, hi hagi l'acad¨¨mia d'Operaci¨®n Triunfo...