Els Premis Gaud¨ª reflecteixen una caiguda del 22% de les produccions

La foto de fam¨ªlia que marca el tret de sortida de la desena edici¨® dels Premis Gaud¨ª no ha estat acompanyada de la millor collita de producci¨® del cinema catal¨¤, almenys pel que fa a les seves xifres. L'organitzaci¨® dels guardons de l'Acad¨¨mia del Cinema Catal¨¤ s¨®n un bon bar¨°metre de l'estat del sector i aquest any s'han presentat a concurs 58 produccions respecte a les 74 que ho van fer el 2016, dada que suposa una caiguda d'una mica m¨¦s del 25%. Es tracta d'un descens especialment marcat en els documentals ¨C9 davant de 19¨C i tamb¨¦ en les pel¡¤l¨ªcules en llengua no catalana, que han passat de 22 el 2016 a 13. En catal¨¤, per contra, les pel¡¤l¨ªcules en s¨®n vuit davant de les set del 2016. A la categoria de pel¡¤l¨ªcules per a televisi¨® s'hi han presentat sis i en curtmetratges han estat seleccionats 10 dels 52 inscrits. Deu pel¡¤l¨ªcules europees opten als premis i, finalment, set m¨¦s en les quals ha participat talent catal¨¤, tot i que no es presenten a concurs.

Isona Passola, presidenta de l'Acad¨¨mia, considera que hi ha m¨¦s d'un factor que influeix en aquest descens: ¡°La crisi de TV3 est¨¤ resultant letal especialment per a la producci¨® de documentals, per¨° tamb¨¦ pesa el descens dels fons de l'ICAA [Ministeri de Cultura], la coproducci¨® amb TVE, pr¨¤cticament nul¡¤la, i un canvi en els models de producci¨® i de distribuci¨®. Tot aix¨°, a m¨¦s, en un context en el qual la crisi econ¨°mica no s'ha superat malgrat els brots inicials que semblava que afloressin l'any passat¡±. TV3 ¨Cque com a televisi¨® p¨²blica est¨¤ obligada per llei a destinar el 6% del pressupost al finan?ament de la producci¨® audiovisual¨C destinava 25 milions el 2010 a la producci¨® audiovisual, xifra que ha anat disminuint i que el 2016 va ser de cinc milions. ¡°La d'aquest any encara no la coneixem, per¨° segur que ser¨¤ un drama¡±, avan?ava Passola, que afegeix dos altres elements inquietants: l'abs¨¨ncia d'un model de mecenatge que fomenti la inversi¨® en cultura en general i l'anul¡¤laci¨® de la taxa audiovisual que pagaven els operadors per part del Tribunal Constitucional.

Aquesta anul¡¤laci¨® va ser abordada per l'Acad¨¨mia del Cinema i productors catalans en trobades que van tenir amb els llavors consellers del Govern Oriol Junqueras (Economia) i Llu¨ªs Puig (Cultura), i en tots dos casos es van comprometre a buscar una alternativa en forma de llei per seguir nodrint de fons amb una taxa modificada la producci¨® cinematogr¨¤fica. No obstant aix¨°, tot plegat no es va poder acabar de concretar despr¨¦s de la dissoluci¨® del Parlament en aplicaci¨® del 155 i l'entrada a la pres¨® i fugida dels exconsellers. Aix¨ª, el finan?ament del cinema en els propers anys ¨¦s una inc¨°gnita: ¡°Fins que la cultura no sigui una prioritat en la pol¨ªtica no anirem enlloc. I sense audiovisual es perd la connexi¨® amb la gent jove perqu¨¨ ¨¦s la que consumeix m¨¦s¡±, assenyala Passola.

Al mal temps, bona cara. I aquest dimarts un nombr¨®s grup de professionals del cinema, entre els quals hi ha Agust¨ª Villaronga, Carla Sim¨®n, Carlos Marquis-Marcet, Roser Aguilar, Marc Clotet, Ventura Pons i N¨²ria Prims, es van donar cita per fer-se la tradicional foto de fam¨ªlia que marca l'inici del cicle Gaud¨ª. El 28 de desembre es coneixeran les nominacions de les 22 categories i el 28 de gener es far¨¤ la gala de lliurament dels guardons.

Dels 21 llargmetratges de ficci¨®, els vuit en llengua catalana s¨®n:?Brava (Roser Aguilar), Estiu 1993 (Carla Sim¨®n), Incerta gl¨°ria (Agust¨ª Villaronga), La pel¡¤l¨ªcula de la nostra vida (Enrique Bar¨® Ubach), L'amant del silenci (Jordi Cadena), Mil coses que faria per tu?(D¨ªdac Cervera), P¨¤tria (Joan Frank Charansonnet) i Sabates grosses (Ventura Pons).?

Els 13 inscrits en llengua no catalana s¨®n Abracadabra (Pablo Berger), Algo muy gordo?(Carlo Padial), Inside (Miguel ?ngel Vivas), Julia Ist (Elena Mart¨ªn), La librer¨ªa?(Isabel Coixet), La llamada?(Javier Calvo i Javier Ambrossi), Musa (Jaume Balaguer¨®), Nieve negra (Mart¨ªn Hodara), Proyecto L¨¢zaro (Mateo Gil), Salvaci¨®n (Denise Castro), The girl from the song (Ibai Abad),?Tierra firme?(Carlos Marqu¨¨s-Marcet) i Vivir y otras ficciones?(Jo Sol).

Enguany el nombre de pel¡¤l¨ªcules que opten als guardons dirigides o codirigides per dones han estat 15, la qual cosa representa un 25% del total de les produccions.

Malgrat que les xifres dels inscrits no s¨®n bones, Isona Passola destaca els resultats de la taquilla i del nombre d'espectadors. L'¨¨xit d'algunes pel¡¤l¨ªcules en particular, com ¨¦s el cas d'Estiu 1993, amb una mica m¨¦s d'un mili¨® d'euros de taquilla i 159.000 espectadors;?La librer¨ªa,?que ha recaptat 1.083.000 euros i 168.000 espectadors, o el d'Incerta gl¨°ria, amb 649.000 euros i 104.000 espectadors, pot contribuir a fer que alguns dels valors del sector cinematogr¨¤fic siguin optimistes.

Es presenten menys pel¡¤l¨ªcules als Gaud¨ª perqu¨¨ una de les condicions indispensables ¨¦s que hagin estat exhibides en sales de cinema: ¡°Aquest ¨¦s un altre problema, hi ha pel¡¤l¨ªcules que no arriben perqu¨¨ els distribu?dors ajusten molt m¨¦s el c¨¤lcul¡±, apunta la presidenta de l'Acad¨¨mia, que afegeix que s'est¨¤ produint un canvi en la ind¨²stria audiovisual i en la producci¨® que obliga a replantejar com es financen les pel¡¤l¨ªcules. Per exemple, buscant el suport de les grans plataformes de continguts, ja que les televisions p¨²bliques estan fallant.

Raimon Masllorens, president de la federaci¨® de productors catalans (PROA), qualifica directament d'¡°esc¨¤ndol¡± el paper que mant¨¦ TV3 en la producci¨® de pel¡¤l¨ªcules associades o en coproduccions: ¡°Els n¨²meros han baixat dr¨¤sticament i les coproduccions han baixat un 25% i les que es fan en associaci¨® han caigut a la meitat des del 2010. I el pitjor de tot ¨¦s que el panorama que s'intueix no ¨¦s optimista respecte a la inversi¨® p¨²blica en el sector audiovisual¡±.