Un Leonardo per evadir impostos

El mercat i les obres d¡¯art ocupen p¨¤gines de la premsa, per¨° no solen ser objecte de contundents comentaris editorials cr¨ªtics. El New York Times ha trencat aquest costum, impactat per la subhasta del Salvator Mundi, un quadre atribu?t a Leonardo da Vinci. El rotatiu ha posat el crit al cel: 450,3 milions de d¨°lars! (382 milions d¡¯euros). Una xifra colpidora. Fins i tot en comissions, 50 milions de d¨°lars. Una barbaritat que no s¡¯havia pagat mai per un quadre, que, a sobre, ¨¦s una tela repintada i d¡¯autoria en q¨¹esti¨®. La seva propietat, a m¨¦s, i aquest ¨¦s el colof¨®, deixar¨¤ ara de pagar impostos.

Cal seguir dient ¡°atribu?t¡± perqu¨¨ els dubtes persisteixen sobre qui n¡¯¨¦s l¡¯autor. Es coneixen nom¨¦s quinze obres del mestre, totes conservades en museus. ¡°El preu pagat pel Leonardo¡±, reflexiona amb indignaci¨® el NYT, ¡°certifica que alguna cosa greu est¨¤ passant en l¡¯equilibri de valors. Reflecteix un m¨®n en el qual en un minut els obscenament rics no tenen objecci¨® a col¡¤locar centenars de milions de d¨°lars en una pintura rara per¨° no excepcional que pot passar-se els propers anys emmagatzemada en una estaci¨® lliure d¡¯impostos¡±. Aix¨ª va la cosa.

La pintura ¨¦s ¡°rara¡± pels escassos leonardos que es conserven. Aix¨° t¨¦ el seu valor al mercat, per descomptat, per¨° diversos experts creuen que l¡¯atribuci¨® continua sent dubtosa i que, si fos positiva, no li fa un gran favor al llegat de Leonardo, no t¨¦ el seu al¨¨. Tant se val: la subhasta del 14 de novembre li ha donat categoria leonardo. Conclou aix¨ª una hist¨°ria que es remet al 2008, quan va ser atribu?da per un dels m¨¤xims experts a Da Vinci. Al cap de poc temps, la National Gallery de Londres va dedicar una retrospectiva molt publicitada a l¡¯artista i va incloure l¡¯obra (que va ser impugnada per unes quantes veus autoritzades).

Recordeu el film National Gallery, de Frederick Wiseman? L¡¯hi va proposar el llavors director del museu, Nicholas Penny, just quan preparaven l¡¯exposici¨® de Leonardo. Despr¨¦s, Penny va dimitir. No seria gens estrany que entre les martingales de les quals es va afartar hi fossin les relatives a Salvator Mundi i la seva presentaci¨® en societat com a obra de Leonardo en un gran museu i a la vista de molt¨ªssim p¨²blic.

Atribuci¨®, exposici¨®, subhasta. Bingo.

L¡¯editorial del NYT es carrega d¡¯ironia i fins i tot recorre a Marx per trobar una explicaci¨® a la subhasta milion¨¤ria. Un magnat es va veure atacat per la s¨ªndrome Stendhal davant d¡¯una bellesa que et deixa de pasta de moniato i no va poder evitar comprar-lo? Va ser la raresa d¡¯una obra promoguda com ¡®l¡¯¨²ltim Da Vinci¡¯ lliure? Ha estat el fetitxisme de la mercaderia, en termes marxistes, impulsada a la m¨¦s enrarida estratosfera dels hiperrics?

Els compradors segueixen en l¡¯anonimat, per¨° els bons coneixedors del mercat art¨ªstic apunten que els licitadors han estat dos fons d¡¯inversi¨® i un pool de museus, segurament asi¨¤tics. Cap a ?sia estan marxant tantes franqu¨ªcies de museus, el Louvre i el Pompidou i el Guggenheim, que se sumen als museus de nova construcci¨® del Golf P¨¨rsic. Els 50 milions de d¨°lars de comissions no se sap tampoc qui els ha cobrat, tot ¨¦s opac. Com hem arribat fins aqu¨ª? Una hip¨°tesi sembla que es confirma: ¨¦s un pas m¨¦s de rosca en l¡¯art com a inversi¨® especulativa i, sobretot, com a manera d¡¯evadir impostos.

Fa dos anys, el 2015, va ser significatiu que un Picasso es vengu¨¦s per gaireb¨¦ 180 milions de d¨°lars, cinc vegades m¨¦s que el que s¡¯havia pagat per un mestre antic, un Rubens, el 2002. Entre una data i l¡¯altra, el 2005 es ¡°descobreix¡± aquest Leonardo. Quina casualitat. Llavors ve l¡¯exposici¨® de la National Gallery que deia abans. I ara es ven despr¨¦s d¡¯un m¨¤rqueting prodigi¨®s: Christie¡¯s ensenya el quadre en prevendes a Hong Kong, Londres, San Francisco i Nova York, amb un v¨ªdeo la mar de convincent que es diria que ha fet el videoartista m¨ªstic Bill Viola. El quadre es va anunciar com ¡°la Mona Lisa masculina¡±. Unes 27.000 persones van seguir la subhasta per internet.

En els mateixos anys en qu¨¨ ha passat tot aix¨°, del 2002 al 2015, al planeta s¡¯han obert m¨¦s museus que en els dos segles previs. Ara mateix s¡¯est¨¤ inaugurant un museu en algun lloc del globus, se n¡¯obre un al dia. N¡¯hi ha prou amb un quadre fetitxe o un edifici singular.

I per arrodonir-ho, evasi¨® d¡¯impostos: Salvator Mundi. Molt apropiat el nom avui, quan els ultrarics han de cuidar encara m¨¦s els seus colossals beneficis. Tornen els mestres antics.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF.