Depeche Mode posa tot el Sant Jordi a ballar

Depeche Mode van omplir el Sant Jordi la nit de dijous en una ¨¨poca en la qual tothom coincideix que la incertesa generalitzada est¨¤ buidant platees, vagi aix¨° per davant. I van posar a ballar les 16.000 ¨¤nimes, m¨¦s de 50 anys que de 20, que aquesta freda nit es van apropar amb ganes a la muntanya de Montju?c. Ganes, moltes, que ja es van manifestar en el primer tema de la vetllada: la recent Going Backwards va posar dempeus el personal mentre Dave Grahan, a manera de cl¨¤ssica rock star, comen?ava les seves nervioses carreres per tot l'ample de l'escenari i de la passarel¡¤la puntuada en tons vermells i blaus que s'endinsava entre el p¨²blic.

La vetllada s'havia obert curiosament amb un enregistrament dels Beatles, Revolution, sonant en plena foscor abans que el trio d'Essex, convertit en quintet sobre la tarima, ocup¨¦s els seus llocs en un escenari pr¨¤cticament buit en el qual nom¨¦s destacava una enorme pantalla, al darrera. I, ja d'entrada, baixant des d'amunt de l'entarimat, bra?os en creu entre coloristes projeccions, Grahan, armilla negra i vermella sobre els seus abundants tatuatges, es va llan?ar a conquistar un p¨²blic ja conquistat per endavant.

Despr¨¦s de l'aclaparant ritme inicial va fer l'efecte que tot seria un cam¨ª de roses per¨° durant la primera hora als d'Essex els va costar mantenir el ritme. La causa van ser les noves can?ons que el p¨²blic rebia amb extrema fredor. Per sort, no moltes, nom¨¦s tres a pesar que la gira porta el t¨ªtol de l'¨²ltim pl¨¤stic: Global Spirit Tour. I, atenci¨® a la dada, tampoc va apar¨¨ixer cap tema dels seus dos discos anteriors, Delta Machine i Sounds of the Universe.

Tot va canviar en la llarga recta final en la qual es van anar encadenant una s¨¨rie de dianes segures basades en el seu repertori dels vuitanta i, sobretot, dels noranta. Es van encendre les llums de centenars de m¨°bils i el p¨²blic va agitar els bra?os i ja no va deixar de ballar, encara que era dif¨ªcil per l'aglomeraci¨®. I milers de veus van cantar totes les tornades. En molts moments Grahan es va limitar a apuntar amb el seu micro cap al personal que va cantar per ell molts fragments sobre un ritme tan contundent com contagi¨®s.

Martin Gore, autor de la majoria de les can?ons de la banda, va tenir el seu moment ac¨²stic cantant Sister of Night per¨° va ser l'encadenat final ¡ªuna altra hora llarga incloent-hi In your room, Everything Counts, Policy of Truth, Enjoy the silence¡ª el que va demostrar que Depeche Mode i, sobretot, el seu cantant Dave Grahan tenen corda esc¨¨nica per a estona sempre que centrin les seves actuacions, aix¨° s¨ª, en aquest passat no gaire lluny¨¤ que per a ells, sens dubte, va ser millor.

Never Let Em Down Again, amb el seu ritme pertorbador, va ser l'apote¨°sic final que va donar pas a una llarga tanda de bisos iniciada, com per trencar imatge, per Gore substituint Grahan com a vocalista i, immediatament despr¨¦s, tornant descaradament als temes de fa dues i tres d¨¨cades. Walking in my shoes, A question of Time i Personal Jesus van marcar la bogeria final del personal que les va cantar a ple pulm¨®.