La ploranera del proc¨¦s

¡°Ja va sent hora que una dona estigui al comandament, una dona que no es rendeix, amb una determinaci¨® i un convenciment inigualables, assenyada i auda? alhora, tossuda i obstinada, per¨° tamb¨¦ dialogant i pactista. Tots al seu costat. No la deixem mai sola. Rep¨²blica t¨¦ nom de dona¡±.

Heus aqu¨ª la cursi, hagiogr¨¤fica i ardorosa preg¨¤ria que Junqueras va redactar a la seva cel¡¤la monacal d¡¯Estremera. Religi¨®s, m¨ªstic com ¨¦s l¡¯Oriol, es diria que Marta Rovira se li va fer verb per intermediaci¨® divina. I la va coronar de flors per ungirla com a candidata d'ERC a la presid¨¨ncia de la Generalitat en els comicis del 21 de desembre. ?s la gran favorita al c¨¤rrec. La revelaci¨® femenina d'un partit molt mascul¨ª, molt rural, bastant carlista. I la ploranera del proc¨¦s, ja que Rovira ha vessat les ll¨¤grimes en p¨²blic i en privat cada vegada que ha estat necessari resistir a les temptacions de la capitulaci¨®. El passatge m¨¦s eloq¨¹ent va tenir lloc aquell traum¨¤tic mat¨ª d'octubre en qu¨¨ Carles Puigdemont, aconsellat pel lehendakari Urkullu, havia decidit convocar les eleccions i neutralitzar la Declaraci¨® Unilateral d'Independ¨¨ncia. Va aturar el plor de Marta Rovira. I van commoure les llagrimotes als aliats del PDeCAT, alguns dels quals van amena?ar de dimitir dels seus seients i sotmetre el president a l'oprobi del tra?dor. Ho havia escrit Gabriel Rufi¨¢n amb el seu inefable enginy tuiter: ¡°155 monedes de plata eren el preu de Judes¡±.

Rovira havia recondu?t el proc¨¦s. I s'havia guanyat un paper de lideratge que fins llavors concentrava la personalitat omn¨ªmoda i omn¨ªvora d'Oriol Junqueras. Ingressava a la pres¨® el summe pont¨ªfex d'ERC. S'obria la q¨¹esti¨® success¨°ria a benefici de la millor propagandista de la independ¨¨ncia, encara que l'homenatge dels seus camarades a la Constituci¨®, la lleialtat a l'article 155 i l'apostasia del sobiranisme van requerir que Marta Rovira, conscient del desencantament de la seva feligresia, improvis¨¦s un estrafolari argument encobridor: els indepes acataven les consignes opressores de l¡¯Estat espanyol per evitar una massacre.

Rebobinem: ¡°El Govern preveia aquest escenari de viol¨¨ncia amb l'entrada d'armes a Catalunya, morts als carrers, sang, ¨²s de bales i no de pilotes de goma¡±. No existia el m¨ªnim indici d'una repressi¨® aix¨ª ni la m¨ªnima informaci¨® versemblant o contrastada sobre aquest tema, per¨° la lideresa d¡¯ERC necessitava humitejar amb les seves ll¨¤grimes de cocodril vora? un recurs megal¨°man en la in¨¨rcia desmesurada del victimisme. No ja per rectificar el desprestigi de la submissi¨® a les eleccions imposades per Rajoy, sin¨® per redundar en l'¨¨mfasi pacifista, gandhi¨¤, flower power que s'ha incorporat al tendre relat de l'altra galta.

Proliferen aquests dies els retrats a mesura de la canonitzaci¨® de Rovira, potser per ensabonar la nova matriarca del sistema clientelar. Ja havia fixat les l¨ªnies mestres el diagn¨°stic carcerari de Junqueras ¡ª¡°assenyada, auda?¡­¡±¡ª, per¨° s'han adherit els mitjans del r¨¨gim amb inusitada pietat i devoci¨®, fins a l'extrem de suprimir de l'arbre geneal¨°gic la maledicci¨® d'un avi matern que va ser alcalde de Sant Pere de Torell¨® en temps de Francisco Franco.

El forat negre b¨¦ pot emplenar-se amb altres antecedents de m¨¦s revolada ¨¨pica. Un pare pencaire que va militar a ?mnium Cultural des de la majoria d'edat. I una mare abnegada ¡°que feia classes de catal¨¤ en la clandestinitat¡±. L'anotaci¨® podia llegir-se fa uns dies al web d'Elnacional.cat ¡ªmitj¨¤ hegem¨°nic del sobiranisme¡ª, tot i que sorprenia encara m¨¦s la conclusi¨® de l'article: ¡°Independentista de tota la vida, no es va fer convergent perqu¨¨ li semblava que el pujolisme era vulgar. La dona catalana no havia tingut mai una oportunitat tan gran de cridar els seus mascles i d'enviar a la paperera de la hist¨°ria la cursileria de tants segles¡±.

?s urgent apel¡¤lar a l'as¨¨psia de la Viquip¨¨dia com a remei a aquesta classe de raps¨°dies. Recordar que Marta Rovira va n¨¦ixer a Vic fa 40 anys, que es va llicenciar en Dret, i que va ingressar a Esquerra Republicana el 2005. Era el partit m¨¦s arrelat en el Macondo de l'independentisme rural. Una Catalunya impol¡¤luta i incontaminada, allunyada de les perversions de la capital, pr¨°spera gr¨¤cies a la ¡°ind¨²stria¡± del porc i militant en l'expressi¨® agromilitar dels tractors. Del camp a la ciutat, Rovira s'ha esmer?at en un aspecte fr¨¤gil i una adhesi¨® est¨¨tica al l¡¯estil modernet. I ha trencat l'imperi de la testosterona a l'heteropatriarcat d¡¯ERC ¡ªCarod Rovira, Ridao, Puigderc¨®s¡­¡ª, sobretot quan la campanya de Junqueras a les eleccions europees del 2011 va predisposar el seu rang de mare superiora de l'independentisme. Ja havia defensat la causa des de les sigles de l'Alian?a Liure Europea (ALE), una mena de plataforma continental que oposa l'Europa dels pobles a l'Europa dels Estats. I que va permetre a Rovira foguejar-se a Brussel¡¤les com a secret¨¤ria general del 2008 al 2012, abans d'accedir a l'acta de diputada auton¨°mica en els comicis del 2012. Imposible sospitar llavors que es convertiria en l'hereva.

Est¨¤ casada, t¨¦ una filla i es reconeix lectora de Milan Kundera i de Bohumil Hrabal. Tamb¨¦ li atribueixen els seus hagi¨°grafs una devoci¨® a la trama de la s¨¨rie televisiva House of cards, potser premonit¨°ria de les ambicions que li permeten aspirar al tron m¨¤xim de la nomenclatura catalana. Seria la primera dona presidenta de la Generalitat. I ¨¦s probable que li disputi el t¨ªtol a una altra, In¨¦s Arrimadas, contrafigura de Rovira pels seus or¨ªgens impurs ¡ªva n¨¦ixer a Jerez de la Frontera¡ª i perqu¨¨ la candidata de Ciutadans representa moltes de les coses que Rovira abomina: el liberalisme, la Uni¨® Europea, el capitalisme, el sistema, la idiosincr¨¤sia urbanita i la refutaci¨® de l'ed¨¨n ind¨ªgena on la ploranera del proc¨¦s ha desplegat el seu mantell estelat.