El que el proc¨¦s ha silenciat

Novembre del 2010. Un Artur Mas encara en rodatge com a candidat a la Generalitat es dirigeix solemnement als empresaris catalans per assegurar-los que el Govern que vol encap?alar donar¨¤ m¨¤xima prioritat a la infraestructura que en aquell moment anava en boca de tots els sectors econ¨°mics i socials catalans. Es tracta de l¡¯anomenat Quart Cintur¨®, una autovia lliure de peatge que ha d¡¯envoltar l¡¯¨¤rea metropolitana de Barcelona i descongestionar-ne els accessos. Era una obra llargament reivindicada que els governs anteriors, el tripartit de l¡¯esquerra, havien frenat per raons mediambientals.

Set anys m¨¦s tard, la majoria dels paratges pels quals havia de disc¨®rrer aquesta autovia segueixen essent camps de cultiu. Els pocs trams que s¡¯han constru?t, de manera inconnexa, han anat finalment a c¨¤rrec del Govern central per¨° ni el projecte ni l¡¯obra tenen data d¡¯acabament.

El Quart Cintur¨® ¨¦s l¡¯exemple m¨¦s paradigm¨¤tic del retard en infraestructures que arrossega Catalunya. I aix¨° no ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia nom¨¦s de la crisi econ¨°mica que tantes obres ha paralitzat. El proc¨¦s independentista iniciat per Mas el 2012 i la posterior negativa del Govern de Mariano Rajoy a negociar els traspassos i les obres pendents han deixat enfonsat sota terra el programa d¡¯infraestructures de Catalunya. El di¨¤leg entre governs es va esfumar i, amb ell, els grans projectes d¡¯obra p¨²blica.

No nom¨¦s les infraestructures s¡¯han ressentit per cinc anys de conflictivitat pol¨ªtica i desacords entre administracions. Els traspassos de noves compet¨¨ncies s¡¯han interromput i, en molts casos, l¡¯oportunitat hist¨°rica per aconseguir-los sembla haver quedat enterrada definitivament. Poc o gens queda del preacord aconseguit entre el Govern central i la Generalitat el 2009 per traspassar els aeroports de Girona i Reus a la Generalitat. Amb la posterior privatitzaci¨® d¡¯AENA i l¡¯absoluta falta de sintonia entre els Governs, els partits han passat p¨¤gina a aquesta reivindicaci¨®.

El proc¨¦s independentista ha deixat en un segon pla diversos problemes que pateix Catalunya. EL PA?S comen?a avui una s¨¨rie que repassar¨¤ aquells assumptes que han quedat relegats del debat p¨²blic a causa de l¡¯espai que ha acaparat el desafiament independentista. Entre ells, estan la q¨¹esti¨® de les infraestructures, la sanitat, l¡¯educaci¨®, els serveis socials i la corrupci¨®.

Perqu¨¨ el panorama de les infraestructures es repeteix en tot el que fa refer¨¨ncia als serveis p¨²blics. El proc¨¦s independentista ha actuat com un gran forat negre que ha absorbit el malestar social derivat de la crisi i les retallades, i ho ha llan?at contra el Govern central i l¡¯Estat, que sempre va dir que confiava que l¡¯enrariment de la situaci¨® a Catalunya fos conjuntural, ¡°un sufl¨¦¡±, en boca de m¨¦s d¡¯un ministre.

Pocs pol¨ªtics nacionalistes s¡¯han atrevit a verbalitzar clarament que el proc¨¦s hagi servit per ¡°tapar¡± la part menys amable de la pol¨ªtica catalana. S¨ª que ho ha fet Santi Vila, l¡¯exconseller d¨ªscol d¡¯Artur Mas i de Carles Puigdemont, que sempre va tenir un peu en l¡¯independentisme i un altre en la realpolitik. El 2014, quan era conseller de Territori, Vila va admetre que el proc¨¦s sobiranista els estava ¡°permetent resistir¡± quatre anys d¡¯ajustos i retallades. Vila va dir que el del sobiranisme era un projecte ¡°m¨ªnimament il¡¤lusionant¡± que evitava la frustraci¨® social. ¡°Si aquest pa¨ªs no hagu¨¦s tingut un presumptu¨®s en clau nacionalista, com hauria resistit uns ajustos de m¨¦s de 6.000 milions?¡±, va arribar a preguntar-se en una confer¨¨ncia davant d¡¯empresaris.

No ¨¦s que a Catalunya no s¡¯hagi parlat de sanitat, pobresa, educaci¨® o pol¨ªtiques socials. Ni que la Generalitat no hagi fet res per solucionar els problemes. Simplement, el que ha motivat el proc¨¦s ¨¦s derivar cap a Madrid, el Govern central o el Congr¨¦s dels Diputats, tants desajustos, errades, frustracions i problemes com podien sorgir a l¡¯hora d¡¯afrontar aquests problemes. I quan els problemes tenien el seu origen en el Govern central, per acci¨® o omissi¨®, el problema era la suposada manca de cooperaci¨® o mala gesti¨® de la Generalitat. I aix¨ª, fins a l¡¯infinit. El resultat: tota l¡¯agenda social ha acabat condicionada a un proc¨¦s pol¨ªtic paral¡¤lel que ni avan?ava ni desbloquejava altres q¨¹estions.

Tres legislatures inacabades amb els seus corresponents aven?os electorals ¡ªtots motivats pel proc¨¦s sobiranista¡ª tampoc han ajudat a fer visibles els problemes que sistem¨¤ticament quedaven en el calaix. No hi ha debat en el qual algun candidat no prometi acabar amb els problemes de Rodalies o arxivar definitivament les retallades de Sanitat. Per¨° ni l¡¯un ni l¡¯altre acaba de quallar. Mentrestant, camions i cotxes segueixen embussats en els accessos a Barcelona. El Quart Cintur¨®, en bona part del seu recorregut, segueix essent un desert.