Dorcas Muthoni, la pionera que lluita per digitalitzar ?frica

Va ser una de les primeres quinze dones que es van llicenciar en Enginyeria Inform¨¤tica a la Universitat de Nairobi (K¨¨nia). Despr¨¦s de la seva primera feina, que consistia a connectar universitats africanes a internet, Dorcas Muthoni (Nyeri, 1979) va crear la seva pr¨°pia companyia, Openworld. Tenia 24 anys i des de llavors la seva carrera ha estat vertiginosa. Ha ajudat a millorar mitjan?ant la tecnologia nombroses empreses i governs de diversos punts d'?frica. Muthoni va fundar el 2004 una xarxa de dones que anima les joves del continent a estudiar inform¨¤tica. L'emprenedora keniana ha trepitjat la catifa vermella de la Internet Society i ha rebut m¨²ltiples reconeixements. Aquest divendres n'ha aconseguit un altre. Ha estat investida doctora honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF) als 38 anys, la meitat de?la mitjana d'edat dels seus antecessors. Com justifica la seva precocitat? ¡°Vaig comen?ar aviat¡±, respon, modesta.

?s la segona dona que la UPF investeix honor¨ªficament d'una llista de 15 noms. La primera va ser l'actual presidenta de Xile, Michelle Bachelet. Muthoni ens rep enmig d'una jornada carregada de compromisos en la seva primera visita a Espanya i amb una bona primera impressi¨® de Barcelona. ¡°Vaig molt m¨¦s atrafegada a l'oficina que avui¡±, comenta somrient en un moment de la seva carrera en qu¨¨ est¨¤ centrada a ajudar les petites i mitjanes empreses. Milers de companyies de cinc pa?sos africans utilitzen la plataforma de Muthoni, Openbusiness, una eina creada en codi obert que, situada a la gran xarxa, serveix per gestionar tasques rutin¨¤ries, com l'atenci¨® al client, les transaccions de pagament en l¨ªnia o la comptabilitat.

¡°La digitalitzaci¨® ¨¦s fonamental per al creixement de les empreses africanes¡±, opina la flamant?honoris causa, que veu en internet una via d'obertura de les empreses a altres pa?sos i al m¨®n i de millora dels processos interns. ¡°Molta gent vol saber qu¨¨ produeix ?frica i el mercat local busca comprar en l¨ªnia¡±, explica Muthoni. L'emprenedora keniana considera que les pimes s¨®n crucials per al creixement d'?frica perqu¨¨ ¡°contribueixen a m¨¦s del 45% dels llocs de treball i al 33% del PIB. Sost¨¦ que ¡°als pa?sos amb grans ingressos¡± aquestes companyies contribueixen a l'ocupaci¨® en un 62% i al 64% del PIB. I conclou: ¡°Els pa?sos africans haurien de doblar la magnitud de les pimes per emergir socialment i econ¨°micament¡±.

Tot i que actualment la tasca de Muthoni ¨¦s la de promoure Openbusiness, en el passat la seva companyia ha operat com a consultoria inform¨¤tica abastant tamb¨¦ el sector p¨²blic. Ha desenvolupat aplicacions per a la Uni¨® Africana i diverses eines, com una per millorar el rendiment del Govern de K¨¨nia o b¨¦ un projecte sobre programari de codi obert a Rwanda. Muthoni defensa que la tecnologia serveix per promoure la transpar¨¨ncia en les administracions i l'optimitzaci¨® dels recursos p¨²blics. En aquest sentit, valora positivament la iniciativa recent de l'Ajuntament de Barcelona de trencar amb companyies com Microsoft. ¡°?s una manera d'utilitzar recursos locals i de contractar enginyers sense haver de pagar llic¨¨ncies a pa?sos estrangers¡±, reflexiona.

L'emprenedora keniana t¨¦ una clara faceta activista. Opina que la tecnologia t¨¦ la capacitat de fer millors les persones i va fundar la xarxa Afchix, que s'encarrega d'animar les nenes a estudiar inform¨¤tica amb confer¨¨ncies a escoles i instituts. A m¨¦s, volunt¨¤ries fan de mentores a noies que s'inclinen per estudis t¨¨cnics. ¡°Si no compartim informaci¨®, les nenes no veuen l'enginyeria com una opci¨®¡±, assegura Muthoni, mare de dues filles. Segons ella, les dones encara s¨®n educades per tenir cura de les seves fam¨ªlies i, si no tenen un familiar o una persona propera que es dediqui a carreres t¨¨cniques, ¨¦s dif¨ªcil que es plantegin aquesta possibilitat. A Espanya, de fet, passa una cosa similar. Muthoni va decidir aprendre com desenvolupar aplicacions perqu¨¨ li agradaven les matem¨¤tiques i va seguir els consells del seu germ¨¤. Tamb¨¦ volia estudiar disseny. Considera que era la seva passi¨® i no descarta cursar els estudis en el futur. De totes maneres, assegura conven?uda que en la inform¨¤tica ha trobat la seva "llar¡±.