Retorn a casa

No es pot perdonar el que no ha estat castigat. T¨¦ ra¨® Rajoy. Encara que fos aconsellable, seria una proposta prematura. Aix¨° ho ha aclarit i molt b¨¦ el mateix autor de l'ocurr¨¨ncia, a la recta final de campanya, el candidat socialista Miquel Iceta en la seva entrevista d'aquest dissabte amb EL PA?S. ?s cert que la discussi¨® pot comen?ar fins i tot en la idea de c¨¤stig. Molts creuran que el que ja s'ha infligit ¨¦s excessiu i altres en canvi pensaran que mai ser¨¤ suficient davant la perversitat dels prop¨°sits que es tractava de castigar.

Que la discussi¨® ¨¦s prematura ho revela la immaduresa jur¨ªdica del cas. Hi ha empresonaments preventius, hi ha fugits de la just¨ªcia, hi ha diversos processos en marxa, per¨° ni tan sols hi ha ampli consens sobre l'entitat dels delictes, cosa que ha d'establir la just¨ªcia, naturalment, amb total independ¨¨ncia de criteri, en una forquilla que va des de la gravetat extrema de la rebel¡¤li¨® fins a la malversaci¨® de fons p¨²blics, passant per la sedici¨®.

Q¨¹esti¨® capital ¨¦s la definici¨® de la rebel¡¤li¨®, perqu¨¨ implica l'exist¨¨ncia d'algun tipus d'al?ament violent que caldr¨¤ demostrar. Les diverg¨¨ncies jur¨ªdiques sobre la q¨¹esti¨®, com sobretot, responen a difer¨¨ncies pol¨ªtiques. Per als presumptes rebels, sediciosos o malversadors, tot el que han fet forma part de l'exercici d'un dret democr¨¤tic, en aquest cas el d'autodeterminaci¨®, que han volgut exercir segons diuen pac¨ªficament. Per al govern espanyol i el constitucionalisme, tamb¨¦ per a la UE i la comunitat internacional en general, tot el que ha fet la majoria independentista t¨¦ la s¨°lida aparen?a d'un cop d'Estat, que pretenia anul¡¤lar la vig¨¨ncia de la Constituci¨® i l'Estat de dret en una part del territori, mitjan?ant l'¨²s coactiu de les mobilitzacions de masses i en alguns casos de piquets preparats per suscitar reaccions violentes.

Si l'independentisme considera que no hi ha hagut delicte no ¨¦s ¨²nicament pel leg¨ªtim dret a la defensa davant els tribunals, sin¨® tamb¨¦ perqu¨¨ en les seves files hi ha formacions i dirigents que no descarten repetir l'intent, per tal que la pr¨°xima vegada els surti b¨¦. Si el constitucionalisme pensa el contrari i tem la reincid¨¨ncia i fins i tot un acreixement d'aquesta viol¨¨ncia, no pot deixar sense sever c¨¤stig el delicte ja com¨¨s. No convenen per tant les picades d'ullet conciliadores i menys en campanya electoral, quan es juguen els marges dels presumptes delinq¨¹ents per la reiteraci¨® del delicte i dels constitucionalistes per evitar-la.

En aquesta visi¨® polaritzada no entra la realitat de la correlaci¨® de forces, en la qual l'independentisme est¨¤ agonitzant, encara que exhibeixi com la seva ¨²nica for?a la seva capacitat per prolongar l'agonia i per danyar de pas el prestigi d'Espanya, de la democr¨¤cia i de les seves institucions. No hi ha cap perill d'un nou intent. Els dirigents independentistes saben que la repetici¨® de la jugada despr¨¦s del 21-D, en el cas que obtinguessin una nova majoria, seria d'una temeritat definitivament su?cida, gr¨¤cies al fet que el 155 est¨¤ desprecintat i llest per aplicar si conv¨¦ amb m¨¦s resoluci¨®.

El seu combat electoral ara no ¨¦s per la independ¨¨ncia, ni tan sols ¨¦s per treure els presos de les presons i aconseguir el retorn de Puigdemont. Saben fins i tot que tot aix¨° seria m¨¦s f¨¤cil amb un president no independentista, partidari de la tercera via o amb el suport de forces de la tercera via. La baralla dels quadres independentistes ni tan sols ¨¦s pels principis, sin¨® fonamentalment per la superviv¨¨ncia del seu poder administratiu, els llocs de treball, els pressupostos que controlen, les contractacions p¨²bliques de les seves empreses, que no s¨®n poques.

En un moment de tal complexitat, el comportament del votant independentista m¨¦s fr¨¤gil pot ser decisiu. De la seva fidelitzaci¨® amb l'abusiva apel¡¤laci¨® als sentiments i les passions depenen els vots que poden donar la majoria, encara que no hi hagi absolutament res a oferir-com a programa i fins i tot com a acci¨® immediata de Govern. Aquesta ¨¦s, naturalment, una oferta oportunista d'enorme fragilitat. No ¨¦s segur que aguanti en una segona convocat¨°ria electoral, en cas que la d'aquesta setmana no produeixi una majoria estable de govern.

Sobretot perqu¨¨ el cam¨ª de la independ¨¨ncia ha quedat clausurat i ning¨² dins el m¨®n independentista pot defensar seriosament que el manteniment de l'statu quo ¨¦s millor que la via impossible en la qual han estat ja derrotats. Llavors per qu¨¨ no ressorgeix de nou aquesta idea que mai se'n va anar del tot d'una tercera via reformista, legal, fruit del di¨¤leg i el pacte i basada en el manteniment del respecte i de la conviv¨¨ncia? Ara costar¨¤ rectificar, per¨° no es pot descartar que d'aqu¨ª a un temps, mesos, algun any, un cop purgada l'actual derrota, siguin molts els que s'apuntin de nou a la resurrecci¨® del cam¨ª hist¨°ricament tan fruct¨ªfer del catalanisme reformista.

Als que ja han comen?at a dubtar cal dir-los que com m¨¦s velo? sigui el canvi, m¨¦s r¨¤pida ser¨¤ la recuperaci¨® econ¨°mica, millor es defensaran les compet¨¨ncies auton¨°miques q¨¹estionades i abans quedaran en llibertat els pol¨ªtics empresonats, tot el contrari del que succeir¨¤ si guanya les eleccions l'independentisme, una vict¨°ria que afegir¨¤ m¨¦s dolor al dolor i m¨¦s incertesa a la incertesa. Potser Iceta no hauria d'haver dit el que va dir, per¨° un cop dit queda ben clar en qui han de confiar els independentistes dubtosos o sobrevinguts fabricats pel proc¨¦s el dia no lluny¨¤ en qu¨¨ vulguin tornar a la legalitat constitucional, a la casa de tots.