Al final, el vot de la tribu

Nom¨¦s hi ha un resultat victori¨®s per a l'independentisme, i aquest ¨¦s la majoria absoluta en vots i en escons. Amb m¨¦s del 50 per cent dels vots podria donar per resolt el plebiscit que no va poder fer. Amb m¨¦s de 68 diputats seguiria tenint el govern i podria aix¨ª exigir amb m¨¦s for?a una negociaci¨®.

Aquesta doble vict¨°ria ¨¦s dif¨ªcil, per¨° no impossible. Aquesta possibilitat entrava en els c¨¤lculs dels apostadors m¨¦s agosarats, disposats a jugar amb l'empresonament i la fugida a l'estranger dels dirigents, aix¨ª com amb la projecci¨® propagand¨ªstica i l'alteraci¨® de la campanya electoral que suposa portar els pol¨ªtics victimitzats en les seves llistes electorals.

Gr¨¤cies a aquesta estrat¨¨gia, que t¨¦ en el 155 el seu epicentre argumental, ning¨² ha de respondre del rosari d'errors, tergiversacions i mentides que componen el balan? de govern de Puigdemont, capa? de convertir aix¨ª la decepci¨® i el desconcert suscitats pels seus fracassos en indignaci¨® i en ressentiment contra Rajoy, contra els que li han donat suport i fins i tot contra els que no s'han oposat amb prou claredat a la seva dissoluci¨® del Govern i del Parlament, que ¨¦s el mateix que dir contra mitja Catalunya i gaireb¨¦ la resta sencera d'Espanya.

?s una jugada a cara o creu, en la qual ni la cara de la doble vict¨°ria ni la creu de la doble derrota resolen res. Si surt cara no hi haur¨¤ independ¨¨ncia, i aix¨° ja ho saben els qui tenen previst votar-los. Tampoc hi haur¨¤ sortida de presos de les presons ni retorn sense conseq¨¹¨¨ncies judicials de Puigdemont, cosa que els votants no saben, no volen saber o fan com si no sabessin, de manera que han vingut a substituir la facilitat de la independ¨¨ncia per la facilitat d'una esp¨¨cie d'amnistia que no es donar¨¤. L'¨²nica cosa que sabem amb certesa que passar¨¤ si surt cara --doble vict¨°ria per majoria absoluta en vots i escons-- ¨¦s que seguir¨¤ l'agonia del Proc¨¦s, seguir¨¤ l'estampida d'empreses i capitals, es deteriorar¨¤ encara m¨¦s la imatge del pa¨ªs i de la seva capital, s'aprofundir¨¤ la divisi¨® social i ens enfangarem qui sap per quant de temps.

Hi haur¨¤, ¨¦s clar, govern independentista, com n'hi va haver fins al 27-S, obligat com sempre a complir i fer complir la Constituci¨®. No podr¨¤ aplicar cap programa de m¨¤xims inconstitucional ni anul¡¤lar retrospectivament el 155, per molt que siguin aquests els desitjos dels seus votants. El 155 s'aixecar¨¤, autom¨¤ticament quan es constitueixi el govern, si fa l'¨²nic que pot fer, que ¨¦s complir les lleis. Es veur¨¤ obligat per tant a buscar una tercera via, l'¨²nica, no n'hi ha cap altra, que li permeti governar l'autonomia i no seguir perdent compet¨¨ncies i fins i tot recursos per totes bandes. I si no ho fa, ja sap de l'exist¨¨ncia de l'article 155, que Rajoy aplicar¨¤ de nou potser amb m¨¦s dilig¨¨ncia que en l'anterior ocasi¨® i fins i tot amb m¨¦s duresa i durada.

Veus jeremieques assenyalen la injust¨ªcia del cas: el vot independentista sap que no podr¨¤ aplicar el seu programa i si guanya el vot anti independ¨¨ncia, en canvi, no hi ha cap dubte que s¨ª que podr¨¤ fer-ho. Per no parlar dels presos i dels 'exiliats', de les exig¨¨ncies de la Junta Electoral a mitjans de comunicaci¨® i institucions p¨²bliques i de les infundades sospites de tupinada. Sota aquest argument rau la intenci¨® oculta de repetir la jugada, convertint unes eleccions per governar una autonomia en un plebiscit que trenqui el marc legal. Tal cosa passaria si fos obligatori admetre l'aplicaci¨® d'un programa de govern que desborda o modifica la constituci¨® pel sol fet que ha guanyat les eleccions.

?s a cara o creu. Si surt creu ja est¨¤ tot preparat per deslegitimar les eleccions. Malgrat el control sobre els mitjans p¨²blics i els privats concertats catalans, aut¨¨ntica garantia que el vot independentista es mantindr¨¤ compacte. Malgrat el control de l'agenda de la campanya gr¨¤cies la victimitzaci¨®. Malgrat l'efica? recurs ¨²ltim i extrem ¡ªperill¨®s tamb¨¦¡ª al vot divisiu i defensiu de la tribu, amb tota la seva capacitat de mobilitzaci¨® i tot el seu potencial autodestructiu.

Aix¨ª ¨¦s com, surti cara, surti creu, la derrota catalana de tots queda assegurada abans fins i tot d'anar a les urnes. La naci¨® plural i diversa de ciutadans sotmesos a una mateixa llei que havia admirat a tanta gent ja s'ha convertit en una confusa gesta tribal al voltant dels ¨ªdols agitats pels seus caps i xamans.