Jo soc gu¨¤rdia civil

?s una raresa ser gu¨¤rdia civil i catal¨¤. Alfredo Miras ¨¦s totes dues coses. ¡°A l'acad¨¨mia n'¨¦rem sis o set d'uns 3.000¡±, comenta quan passa per la porta de la caserna. Fa cinc anys que el van destinar a Vilanova i la Geltr¨² (Garraf), en un edifici emblanquinat i r¨²stic, clon de molts altres aixecats arreu d'Espanya. El servei fora del recinte d'aquest exmilitar de 39 anys, fill i germ¨¤ de tres gu¨¤rdies urbans, ha quedat en m¨ªnims des de finals de setembre. Tasques pr¨°pies de la Gu¨¤rdia Civil a Catalunya (la seguretat ciutadana recau en els Mossos), com la verificaci¨® que els cotxes no fan servir gasoil modificat, la inspecci¨® tribut¨¤ria de m¨¤quines escurabutxaques o de productes als basars xinesos, s'han redu?t des de llavors. El contacte amb la gent tamb¨¦ tamb¨¦ ha disminu?t?conforme escalava la tensi¨® que va generar l'1 d'octubre.

La pres¨¨ncia de la Gu¨¤rdia Civil xoca en certs punts de Catalunya, reconeix el gu¨¤rdia Miras: ¡°Hi ha gent que s'estranya en veure't, en veure un cotxe de la Gu¨¤rdia Civil, sobretot quan fem inspeccions a pobles de l'interior¡±. Recorda el dia que va haver d'identificar amb el seu company els qui penjaven cartells per al refer¨¨ndum il¡¤legal de l'1 d'octubre en un poble del Pened¨¨s. Quan van requisar la propaganda, un home els va replicar de males maneres. ¡°Em va dir que no ¨¦rem catalans. B¨¦, el company no, per¨° jo li vaig contestar en catal¨¤. La seva cara era un poema¡±. El salt d'un idioma a l'altre resulta un fet habitual en la seva feina: ¡°Si em parlen en catal¨¤, responc en catal¨¤¡±.

Les sortides de la caserna de Vilanova ja es van frenar despr¨¦s del 20 de setembre amb la detenci¨® de 14 persones, la majoria alts c¨¤rrecs del Govern, arran de l'organitzaci¨® del refer¨¨ndum il¡¤legal. Aquell dia sectors independentistes van ovacionar les xarxes socials per ¡°detenir la Gu¨¤rdia Civil¡± i es van convocar manifestacions davant les seus de quatre departaments de la Generalitat. Una altra marxa multitudin¨¤ria va rec¨®rrer Vilanova el 3 d'octubre per protestar per l'actuaci¨® policial dos dies abans als col¡¤legis electorals. Quan va passar per davant de les instal¡¤lacions del cos estatal, els Mossos es van parapetar a l'entrada.

Uns 76.500 gu¨¤rdies civils estan en actiu a Espanya. Barcelona ¨¦s la prov¨ªncia de naixement menys habitual entre ells, si es compara amb la seva poblaci¨®, seguida de Tarragona, Castell¨®, Lleida i Biscaia. De cada 2.000 barcelonins, nom¨¦s un s'ha fet gu¨¤rdia civil, quan la mitjana espanyola ¨¦s d'uns sis, segons dades que ha obtingut EL PA?S a l'empara de la llei de transpar¨¨ncia. A l'extrem contrari hi ha Ourense, amb una taxa 15 vegades superior (14,7 per cada 2.000), seguida de Zamora, Lle¨®, Salamanca i Lugo. Aquest any, Barcelona tamb¨¦ ha presentat una de les menors taxes de tot Espanya d'aspirants a entrar al cos.

Per¨° hi ha un lloc a Catalunya on creuar-se amb un gu¨¤rdia civil pel carrer ¨¦s molt m¨¦s habitual que a la resta del territori. A Sant Andreu de la Barca viuen 200 fam¨ªlies de gu¨¤rdies a la comand¨¤ncia de la prov¨ªncia de Barcelona. L'endem¨¤ del refer¨¨ndum de l'1 d'octubre, diversos fills d'agents, alumnes d'un institut proper, van deixar les classes despr¨¦s de rebre retrets de professors per l'actuaci¨® policial durant les votacions.

Passar¨¤. L¡¯odi no se sost¨¦ de manera natural¡±

Dins del recinte de la comand¨¤ncia viu i exerceix la sergent Marta Fresnedoso. Tenint en compte les seves paraules i l'expressi¨® de la cara, ¨¦s molt feli?. ¡°Aix¨° ¨¦s una mena d'oasi¡±, comenta. Va n¨¦ixer a Martorell fa 36 anys, de mare tarragonina i pare de C¨¤ceres. Despr¨¦s de llicenciar-se a la universitat i treballar en un banc a Barcelona, va decidir fer-se gu¨¤rdia civil. ¡°?s veritat que ets en aquesta bombolla tant des del punt de vista laboral com personal, perqu¨¨ [a la comand¨¤ncia] podr¨¤s tenir m¨¦s o menys afinitat, per¨° tots anem en la l¨ªnia, tots fem equip. Quan surts al carrer pot ser que persones que no et coneixen tinguin prejudicis¡±.

Per a aquesta oficial, ser gu¨¤rdia civil i catalana no suposa cap problema (¡°conec molta gent, tinc amics de tot l'espectre pol¨ªtic¡±, comenta de seguida), per¨° s¨ª que ha percebut un canvi a pitjor aquests ¨²ltims mesos. ¡°Quan ho he notat personalment ha estat arran dels ¨²ltims esdeveniments. Hi ha hagut un repunt d'aquesta confrontaci¨®, d'aquest rebuig sistem¨¤tic per ser el que ets, per¨° penso que abans no¡±. Parla d'una certa ¡°bogeria¡± que ¡°ha mogut tothom a posicionar-se de manera molt radical i, ja d'entrada, a no veure la persona, sin¨® una figura¡±. I li ha costat: ¡°Aquest rebuig sobtat fa mal, ¨¦s clar que s¨ª¡±. L'empitjorament de la situaci¨® social l'ha portat a canviar en part d'h¨¤bits, tot i que ¡°no de manera dram¨¤tica, ni per seguretat¡±.

El principal enemic a l'Oficina Econ¨°mica de la comand¨¤ncia, que ella dirigeix, s¨®n les piles de justificants de dietes, de factures, d'expedients. Per¨°, a la seva manera, aqu¨ª tamb¨¦ s'ha notat el desplegament especial de gu¨¤rdies civils a Catalunya: el volum de feina gaireb¨¦ s'ha doblat amb la paperassa de les comissions de servei dels agents que han vingut de fora.

En p¨²blic i fins que no agafa confian?a, la sergent Fresnedoso s'acostuma a mostrar discreta sobre la seva professi¨®. T¨¦ present que el seu perfil no ¨¦s habitual, per¨° no nom¨¦s per exercir la seva professi¨® havent nascut a Catalunya. ¡°Cares de sorpresa¡± ¨¦s el que rep quan diu que ¨¦s sergent de la Gu¨¤rdia Civil. ¡°?s l'¨²ltim que m'esperava de tu", li responen sovint. Creu que l'hi diuen per la seva imatge i tamb¨¦ ¡°per ser noia, per ser jove¡±. ¡°La gent encara identifica ser gu¨¤rdia civil amb aquest senyor gran amb bigoti¡±, comenta rient.

La gu¨¤rdia Mireia explica en un altre despatx proper que t¨¦ m¨¦s amics fora que dins de la caserna. Resideix a la comand¨¤ncia des de l'estiu passat amb la seva dona i el seu fill. Va n¨¦ixer tamb¨¦ a la prov¨ªncia de Barcelona, a Vilanova i la Geltr¨², fa 37 anys, i de la brigada paracaigudista va passar al cos el 2006. ¡°On vas, boja?¡±, comenta que li va contestar la seva parella quan li va explicar que la seva admiraci¨® per la Gu¨¤rdia Civil la portava a fer oposicions. ¡°Mai em vaig trobar ning¨² que em digu¨¦s res per la meva condici¨® sexual¡±, explica. ¡°Mai vaig tenir un problema per ser gu¨¤rdia civil a Barcelona. Faig la meva feina, i despr¨¦s soc una ciutadana m¨¦s¡±. Amb la seva parella, tamb¨¦ catalana, parla en catal¨¤. A la feina, amb gent de tants llocs diferents, tots es comuniquen en castell¨¤.

A l'austera oficina de la comand¨¤ncia de Sant Andreu de la Barca, plena de banderes d'Espanya, no hi ha res que indiqui que l'edifici se situa, en concret, a Catalunya, excepte alguns petits detalls: la sergent Fresnedoso ha reservat el peu del monitor per col¡¤locar-hi un petit escut amb la senyera.

A l'altra punta del mapa, un altre escut, amb la bandera gallega, es pot veure a la m¨¤niga de l'uniforme de Rodrigo Hermilla, 42 anys, gu¨¤rdia civil des del 1993 i actualment del Seprona a Ourense. La prov¨ªncia ¨¦s l'antagonista estad¨ªstica de Barcelona. La situaci¨® de la Gu¨¤rdia Civil a l'interior de Gal¨ªcia difereix molt de la de Catalunya.

La vida de la Gu¨¤rdia Civil a Ourense

El gallec s'utilitza com a llengua de comunicaci¨® corrent entre els gu¨¤rdies de Lobios, un poble d'Ourense situat al l¨ªmit amb Portugal, fam¨®s per les seves aig¨¹es termals. ¡°La [Policia] Nacional parla m¨¦s castell¨¤, la Gu¨¤rdia Civil parla m¨¦s gallec¡±, apunta el gu¨¤rdia Hermilla. Va acompanyat del caporal primer Antonio Dom¨ªnguez i el caporal ?lex Moreira, de 35 i 36 anys. Tots s¨®n d'Ourense. Fer-se gu¨¤rdia civil en aquesta prov¨ªncia ¨¦s una bona manera de viure on es va n¨¦ixer.

¡°Aqu¨ª, la gent del poble ens estima¡±, comenta un d'ells a la resta. Uns ve?ns els saluden pel carrer de cam¨ª a un bar i el propietari els abra?a quan entren al local. Un alcalde els truca directament al m¨°bil per uns abocaments fecals. Mentrestant, el gu¨¤rdia Hermilla es prepara un cigarro, i reflexiona: ¡°En la nostra feina aqu¨ª has de ser psic¨°leg, solucionar-ho tot parlant, plantejar-te si ¨¦s millor sancionar o no. Quan a Gal¨ªcia hi ha un problema, es pensa en la Gu¨¤rdia Civil¡±. Parlen i dinen un pop a la gallega?que acaba de coure's a l'entrada de l'establiment quan una discussi¨® entre dos germans explota. El caporal Moreira, destinat a la caserna del poble, para l'entrevista i salta de la cadira. Els agents els separen i parlen amb ells. Fa temps que estan barallats. Avui se'ls ha mort la mare. La baralla va comen?ar al bar Cubano i ha acabat al Lusitano. Els gu¨¤rdies calmen els ¨¤nims, els escolten i intervenen amb veu parsimoniosa.

Sortida professional o vocaci¨®

Una ¡°fort¨ªsima endog¨¤mia¡± caracteritza els membres de la Gu¨¤rdia Civil, un fet com¨² en altres cossos militars i funcionarials, i ja ho assenyalava el 1987 el llibre El aparato policial en Espa?a, una an¨¤lisi prolixa de la hist¨°ria de la Policia i la Gu¨¤rdia Civil. L'autor, l'exdiputat Diego L¨®pez Garrido, veu una explicaci¨® afegida a l'origen majorit¨¤riament rural dels membres del cos: l'econ¨°mica. ¡°En els estrats de regions m¨¦s pobres es donava un clar predomini per la Gu¨¤rdia Civil, [la policia] amb la qual hi havia, en definitiva, contacte¡±, il¡¤lustra.

La [Policia] Nacional parla m¨¦s castell¨¤, la Gu¨¤rdia Civil parla m¨¦s gallec¡±

Els tres gu¨¤rdies gallecs responen que van optar per la Gu¨¤rdia Civil com a ¡°sortida professional¡±. Els catalans, que ho van fer per ¡°admiraci¨®¡±. No estranya que un gu¨¤rdia civil d'Ourense tingui altres familiars al cos; a Catalunya aix¨° no ¨¦s tan habitual. A Dom¨ªnguez i el seu germ¨¤, tots dos gu¨¤rdies civils, el seu pare, tamb¨¦ agent del cos, els va recomanar que tinguessin precauci¨® amb la gent que volgu¨¦s fer-se amic seu. Potser seria per inter¨¨s. De la colla de Rodrigo Hermilla, el primer ter? s¨®n gu¨¤rdies i el segon, funcionaris d'un altre tipus.

Cap dels tres agents catalans entrevistats t¨¦ un familiar proper que tamb¨¦ sigui a la Gu¨¤rdia Civil. Reconeixen que a Catalunya, la possibilitat de fer-se mosso d¡¯esquadra, una feina amb un sou m¨¦s bo, ¨¦s m¨¦s habitual. ¡°Aix¨° meu va ser gaireb¨¦ un enamorament¡±, reconeix la sergent Fresnedoso, en qui va despertar la vocaci¨® despr¨¦s de con¨¨ixer unes noies gu¨¤rdies civils. Un dia alg¨² la va confondre quan va passar per la comand¨¤ncia i es va quadrar al seu pas. Encara recorda el pessigolleig que va sentir. Per¨° en comentar-ho a casa van tenir un disgust: ¡°Un xoc. La meva mare em va dir: 'Per¨° si tu tens feina, tens sortida professional'. No la vaig poder conv¨¨ncer, ho va haver d'acceptar i ara est¨¤ orgullosa¡±.

Ni ¡®vaquillas¡¯ ni ¡®lutes¡¯

La frontera d'Espanya amb Portugal, antiga senda de contrabandistes, va quedar esborrada amb Schengen. Amb el tractat es va esfumar tamb¨¦ el gruix de la feina dels gu¨¤rdies als antics tres passos fronterers. En un d'ells passen el mat¨ª sense pena ni gl¨°ria dos gu¨¤rdies civils. Nom¨¦s augmenta una mica el tr¨¤nsit de cotxes quan hi ha mercat a l'altra banda. ¡°Aqu¨ª no tenim cap vaquilla ni cap lute¡±, comenta amb sorna el caporal Moreira, que reconeix la necessitat de mantenir-se en forma en un entorn tranquil: ¡°Tenim protocols per reaccionar igual que si f¨®ssim en una destinaci¨® m¨¦s complicada¡±. ?s l'¨²nic que ha disparat alguna vegada la seva arma dels qui apareixen en aquest reportatge, i ho va fer a l'aire. Va detenir alg¨² que retenia una pelegrina com a ¨²ltima esperan?a per fugir, despr¨¦s que l'enxampessin intentant robar un caixer amb una retroexcavadora. Lobios ¨¦s una bassa d'oli en la qual de vegades hi ha picabaralles: com a m¨¤xim, reben un av¨ªs d'atracament al mes.

L'entorn laboral del poble d'Ourense no podria ser m¨¦s diferent del de Sant Andreu de la Barca. La sergent Fresnedoso es mostra optimista respecte al futur de la situaci¨® a Catalunya. ¡°Passar¨¤. L'odi no se sost¨¦ de manera natural i tot tornar¨¤ a ser com era¡±. A la companyia dels gu¨¤rdies gallecs del Seprona es van oferir nou places de voluntaris per formar part del desplegament especial en terres catalanes. S'hi van presentar mig centenar, i aix¨° que al principi corrien rumors que la dieta di¨¤ria no arribaria als 30 euros, abans de saber que pagaven al voltant de 70. ¡°A Gal¨ªcia els gu¨¤rdies civils som part de la societat. A Catalunya s¨®n part de l'Estat¡±, sentencia el gu¨¤rdia gallec Hermilla. De qu¨¨ se sent m¨¦s part el gu¨¤rdia catal¨¤ Miras? ¡°De totes dues. Som part de la societat catalana. Minorit¨¤ria, una part petita, per¨° ho som¡±.