L¡¯¨¤nima humana, al tombant de segle

En una anotaci¨® del seu dietari Dones que dormen, Valent¨ª Puig evoca una an¨¨cdota protagonitzada per Miquel Bau?¨¤ a la universitat, a finals dels seixanta: un dia que hi havia programada una confer¨¨ncia de J. V. Foix, Puig va trobar Bau?¨¤ que se n'anava, i en preguntar-li si no hi assistiria, va contestar que per a aix¨° "s'hi ha de creure". Pot haver-hi la broma de dir que per copsar la poesia de Foix fa falta un acte previ de fe, per¨° el m¨¦s probable ¨¦s que es refer¨ªs a l'esdeveniment social en si. Sense ¨¤nim de for?ar la contraposici¨® entre els dos mallorquins, ¨¦s clar que representen dues maneres contr¨¤ries de ser escriptor: Bau?¨¤ va portar a l'extrem la seva descreen?a en la societat, fins a esdevenir un profeta volunt¨¤riament solitari, mentre que Puig, sobretot per la seva activitat period¨ªstica i pels seus llibres d'assaig -principalment en espanyol-, ha esdevingut un personatge important del debat pol¨ªtic, sobretot a partir dels anys noranta. Com que ni el valor ni la significaci¨® d'una obra liter¨¤ria no depenen de la funci¨® social que hagi volgut assumir el seu creador, vistos en una perspectiva de d¨¨cades, tots dos hauran contribu?t, cadascun a la seva manera, a explicar els vaivens, les inseguretats i les perplexitats de l'¨¤nima catalana en el tombant de segle.

Pel que fa a la literatura de ficci¨® -principalment en catal¨¤-, Puig ha alternat la narrativa i la poesia. En l'excel¡¤lent llibre de converses amb Ignacio Peyr¨® La vista desde aqu¨ª (Elba), revela la interrelaci¨® entre totes dues: "A veces paras una novela porque un poema se est¨¢ agazapando en un rinc¨®n; en otros casos, te queda colgado un poema porque hay un personaje que asoma por la ventana de una novela en ciernes". I tamb¨¦ hi defineix el poema com "una condensaci¨®n verbal muy espec¨ªfica, cargada de sentidos". Aix¨ª doncs, es tractaria d'una forma que acull elements que no caben o s'escapen d'altres g¨¨neres que gaudeixen o pateixen de convencions m¨¦s definides, una forma que t¨¦ la virtut de condensar en poques paraules una situaci¨® o un estat d'¨¤nim complexos. En el seu cas, la forma, la m¨¨trica, resta sacrificada a l'expressi¨® d'una certa correntia del pensament que barreja hist¨°ria i impressions immediates, nocions abstractes i evocacions costumistes.

ORATGES DE LA MEM?RIA

Valent¨ª Puig
Proa
104 p¨¤gines
15.50 / @ 9.99 euros

Oratges de la mem¨°ria ¨¦s el seu set¨¨ recull: 45 reflexions on els interrogants s¨®n m¨¦s freq¨¹ents que les respostes. El t¨ªtol escollit dona un indici de la dimensi¨® introspectiva, dietar¨ªstica, en qu¨¨ aquests poemes sorgeixen. Sol rec¨®rrer m¨¦s aviat a la juxtaposici¨® de plans de la realitat, m¨¦s que no pas a l'elaboraci¨® d'un discurs travat. Aix¨ª, en un com Oda de tardor , en nom¨¦s catorze l¨ªnies pot apar¨¨ixer una representaci¨® de la tardor, l'alleujament de la superaci¨® de l'estiu, una al¡¤lusi¨® a Keats, una esperan?ada invocaci¨® a l'¨¤nima "mentre no arribin els hiverns del desconhort", tot emmarcat en el t¨°pic del curs de les estacions com a imatge de la vida humana.

Altres vegades apareixen frases contundents que sintetitzen una visi¨® del m¨®n, com l'oposici¨®: "Grans homes pragm¨¤tics que fan el b¨¦ sense idealisme; gnoms utopistes que han destru?t tanta vida". Sigui com sigui, hi ha sempre una aposta pels costums, les convencions i la continu?tat, cosa que avui dia, paradoxalment, significa un desafiament a les idees imperants. Per¨° no s¨®n, aquests textos, llocs on sorgeixen proposicions que sostinguin certeses dogm¨¤tiques; al contrari, rics de suggeriments, inciten a l'exercici de la ra¨® i de la ironia, ¨¦s a dir, aposten per apuntalar el millor que resta de la nostra civilitzaci¨®.