Rodolar escales avall

L'exposici¨® La capsa entr¨°pica. Col¡¤lisions d'Hist¨°ria i Cultura s'obre i es tanca amb dues belles met¨¤fores: "Imaginem que tinc una caixa plena d'objectes preciosos, i baixant per unes escales, ensopego i baixo rodolant", escriu l'artista a la primera sala. "Com quedarien els objectes?!", es pregunta el visitant... I la pe?a final d'aquesta mostra ¨¦s una instal¡¤laci¨® de l'artista-comissari en la qual veiem una famosa seq¨¹¨¨ncia de Buster Keaton fugint d'una allau de grand¨ªssimes pedres i corrent -gaireb¨¦ rodolant- muntanya avall.

L'artista Francesc Torres, fam¨®s per les seves instal¡¤lacions d'art conceptual, s'ha constitu?t en comissari d'aquesta singular exposici¨®. Ha anat als fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i ha escollit obres que han estat agredides, relegades en els magatzems, conservades perqu¨¨ no hi havia un altre lloc per a aix¨°, destru?des per cat¨¤strofes naturals o per actes de vandalisme, i les ha mostrat, de vegades del dret, de vegades del rev¨¦s.

El resultat ¨¦s una exposici¨® de tesi o una obra de Torres? ?s, segons es diu al fullet explicatiu, una obra de Torres. Una obra que, donat el cas, no seria vendible (ja que s'hi poden veure un Zurbar¨¢n i un Fortuny), per¨° s¨ª reprodu?ble i potser tamb¨¦ prestable. Aquesta ¨¦s una estupenda iniciativa per integrar l'art contemporani catal¨¤ -ja es va fer amb Perejaume- al MNAC, tot i que seria desitjable que es fes sempre amb primeres figures. Paral¡¤lel a aix¨°, una altra desiderata seria l'ampliaci¨® del seu patrimoni en el segment de l'art catal¨¤ que va de 1945 a 1970 (la irrupci¨® de l'art conceptual) o, si es vol, fins al segle XXI. Doncs encara que existeixi la col¡¤lecci¨® del Macba, aquesta ¨¦s tamb¨¦ internacional i de fet no serien incompatibles; a dia d'avui, el patrimoni visible d'art catal¨¤ del segle XX ¨¦s escass¨ªssim en les dues institucions.

La mostra funciona perfectament i ho fa en dos sentits: d'una banda, est¨¨tic, ja que veure nombroses verges o reliquiaris g¨°tics embolicats en pl¨¤stic i acumulats en una gran prestatgeria ¨¦s d'un efecte visual preci¨®s i ins¨°lit, a mig cam¨ª entre el surrealisme i les acumulacions d'Arman. I tamb¨¦ ¨¦s una lli?¨® de sociologia, en tant que el contingut versa sobre qu¨¨ passa quan la cultura topa amb la Hist¨°ria i el museu ¨¦s un recipient i un exemple d'aquesta col¡¤lisi¨®. Aqu¨ª hi ha les pintures que Sert va pintar per a la catedral de Vic, que van ser cremades per milicians a principis de la Guerra Civil, que es mostren al costat d'una de les teles cremades de Joan Mir¨®, per¨° tamb¨¦ al costat de la bella maqueta de la segona decoraci¨® de la catedral, realitzada a la postguerra. Aqu¨ª hi ha tots els nus agredits per defensors de la moral, esberlats i exposats tal qual, com la molt sexiEva de Julio Mois¨¦s (1925) o la p¨²dica Calipso de Joan Brull (1896), amb una esp¨¨cie d'esparadrap que la travessa de coll a melic.

Despr¨¦s hi ha les obres amagades, com la Carmen Basti¨¢n, de Mari¨¤ Fortuny, que la que subscriu va treure a la llum el 1999 a la mostra Jard¨ªn de Eros, on tamb¨¦ es podien veure les pel¡¤l¨ªcules er¨°tiques de Ricard Ba?os encarregades per Alfons XIII cap a 1920 i de les quals aqu¨ª es mostren extractes. El que ¨¦s realment in¨¨dit en el terreny de l'erotisme, almenys per a Barcelona, s¨®n els magn¨ªfics dibuixos atribu?ts a Gustavo Adolfo B¨¦cquer i al seu germ¨¤, titulats Los Borbones en pelota , tan expl¨ªcits com irreverents, de manera que es mostren darrere d'una p¨²dica cortineta.

Una altra col¡¤lisi¨® amb la Hist¨°ria s¨®n certes obres del per¨ªode republic¨¤, que han estat amagades en els propis magatzems fins als anys vuitanta. Alguns s¨®n de factura mediocre, com aquests Fusilamientos en la plaza de toros de Badajoz , de Mart¨ª Bas, per¨° certament gelen la sang. O el tamb¨¦ fluix retrat de la secret¨¤ria de les joventuts comunistes Lina Odena, que, en plena Guerra Civil, en veure's envoltada de falangistes, es va disparar un tret a la templa. Excel¡¤lents, en canvi, resulten els dibuixos i les aquarel¡¤les titulats Escenas de la Guerra Civil, de Pere Daura, donaci¨® de la seva filla a l'MNAC el 1996.

Aneu a veure doncs l'exposici¨®; a m¨¦s de permetre gaudir visualment, convida a la reflexi¨®. Qu¨¨ fa la multitud de portes d'Antoni Gaud¨ª mostrades per Torres? Tirades al carrer, almenys van ser guardades als magatzems del museu. ?s aquest un pa¨ªs que crema i estripa, i que tamb¨¦ llen?a a mansalva.