L¡¯historial m¨¨dic de Barcelona

Diego Ginest, pescador de professi¨®, de 40 anys i natural de Genesta (Llemos¨ª), va ingressar a l¡¯hospital de la Santa Creu de Barcelona el 10 de febrer de 1457. ¡°Vench malalt de cames¡±, recull el primer llibre d¡¯entrades de pacients que es conserva de l¡¯antic hospital de benefic¨¨ncia (va comen?ar a funcionar el 1401), avui conegut com de la Santa Creu i Sant Pau.

Acollits a les prestatgeries de la Biblioteca de Catalunya i de l¡¯Arxiu Hist¨°ric del Sant Pau, descansen sis segles d¡¯hist¨°ries cl¨ªniques de gent corrent, com la de Ginest. Persones an¨°nimes que, amb les seves dol¨¨ncies, dibuixen la Barcelona corcada per la mis¨¨ria. S¨®n m¨¦s de 28.000 registres conservats i catalogats en llibres d¡¯entrades de pacients i de soldats, documents administratius, cens de dements i de difunts i entrades i seguiment dels nens exp¨°sits.

Nens abandonats amb un albar¨¤

A part d¡¯atendre malalts sense m¨¦s recursos que el que duien posat, la Santa Creu acollia nens abandonats. Les fam¨ªlies deixaven els nens trobats en una mena de torn a les portes de l¡¯hospital i feien sonar una campana perqu¨¨ les monges del centre els recollissin.

Quan va ser abandonada, la Caterina portava, segons recull el llibre d¡¯entrades de nens de 1529, una roba de drap grisa i blanca i un albar¨¤ que deia: ¡°Aquesta creatura ha nom Catherina, donau-li bon recapte que ben ser¨¤ satisfet¡±. Era com¨² que aquests nens portessin un albar¨¤ amb informaci¨® o algun objecte que els identifiquessin, per si els pares volien recuperar-los m¨¦s endavant. Un collaret, un paper, una polsera de tela, mitja moneda penjada al coll. El fons del Sant Pau conserva m¨¦s de 40 objectes.

L¡¯hospital tenia un minuci¨®s control de la crian?a dels menors i fins i tot es preocupava pels exp¨°sits quan abandonaven l¡¯hospital, com mostren els llibres d¡¯Afermaments, els m¨¦s antics que es conserven, des de 1401. Si eren nounats quan arribaven a la Santa Creu, l¡¯hospital contractava dides i els enviava amb elles fins que els desmamaven i els tornaven a l¡¯hospital. Si ja tenien certa edat, a les noies se¡¯ls ensenyaven les tasques pr¨°pies del centre sanitari i es buscava despr¨¦s amb qui casar-les (tamb¨¦ els donaven una paga que podia servir de dot); als nois els enviaven a aprendre un ofici als gremis de Barcelona, i en complir la majoria d¡¯edat rebien una paga per comprar roba o fins i tot estris per desenvolupar el seu ofici.

El fons hist¨°ric conserva, a m¨¦s, un llibre d¡¯Ordinacions, on s¡¯exposen les normes de conviv¨¨ncia que havien de complir les donzelles: al migdia havien de deixar de treballar per anar a dinar, per¨° ¡°sense crits ni aldarulls¡±. A les dues tocava rosari, i ja advertien en les ordinacions que calia parar atenci¨® a les donzelles que intentessin escapolir-se del res, amb l¡¯amena?a que es quedarien sense sopar. A les 21.30, ¡°Totas al llit¡±. Tampoc se¡¯ls permetia portar joies de plata, sabates de tal¨®, corbatilles o guants.

L¡¯hospital tamb¨¦ feia un seguiment dels joves quan creixien. Es conserven, aix¨ª, els memorials dels exp¨°sits, on consta qu¨¨ va ser d¡¯ells despr¨¦s d¡¯abandonar l¡¯hospital. Anthoni, per exemple, va ser acollit per un sastre als 10 anys i va acabar de matalasser a Barcelona. Margalida, acollida amb 12, es va casar amb Anthoni Bages, encara que diu el Memorial que despr¨¦s se¡¯n va anar amb un altre home i ¡°ya mes la¡¯n vista¡±.?

Els ¡°dements¡± de la Santa Creu

Patir un trastorn mental era, al segle XV i posteriors, una mena de maledicci¨® per a la fam¨ªlia: una boca m¨¦s per alimentar i dues mans menys per treballar, pensaven llavors. ¡°Les masies i les cases que podien es feien c¨¤rrec d¡¯aquestes persones, per¨° en una fam¨ªlia pobra, tenir un fill amb una malaltia mental era un problema, perqu¨¨ no se¡¯l podia enviar a treballar, no el deuria voler ning¨²¡±, reflexiona N¨²ria Altarriba, directora de la Unitat Bibliogr¨¤fica de la Biblioteca de Catalunya.

La Santa Creu tamb¨¦ internava a aquestes persones, com es registra als anomenats Llibres d¡¯Orats, dels quals amb prou feines es conserven tres exemplars. ¡°Segismundo Vilas, vidu de la ja morta Speransa Vilas, paraire, de 60 anys, natural de Rupit (...) Aporta tot usat, sense diners¡±, apunta el Llibre d¡¯Orats del 19 de gener de 1621. Al marge hi ha una anotaci¨® que especifica que ¨¦s un ¡°orat¡± i que va morir el 26 de juliol d¡¯aquest any.

¡°La decisi¨® de portar llibres espec¨ªfics dels malalts mentals nom¨¦s es dona al segle XVII; abans i despr¨¦s es registraven conjuntament amb altres malalts¡±, matisa en un article Reis Fontanals, antiga arxivera de la Biblioteca de Catalunya. Entre 1649 i 1692, van entrar a l¡¯hospital 444 dements. ¡°Molts d¡¯ells morien poc despr¨¦s de l¡¯ingr¨¦s, fet poc explicable per la seva joventut; pot ser que d¡¯infeccions hospital¨¤ries, perqu¨¨ el seu trastorn era en realitat alguna altra malaltia, o pels treballs servils que havien de fer els bojos a l¡¯hospital¡±, diu Fontanals.

Les persones mudes, sordmudes o que no parlaven per algun motiu tamb¨¦ eren considerades dements. ¡°Els tenien per orats o deficients mentals¡±, sost¨¦ la investigadora Teresa Vinyoles en un article.

Les condicions de vida dels dements no eren, en qualsevol cas, les millors, tampoc dins de l¡¯hospital. ¡°Fins al segle XIX no hi ha un document que diguin que es compren llits per als orats. Tot es basava en la caritat cristiana, per¨° aquest no era un lloc per venir-se a curar¡±, sost¨¦ Altarriba.

L¡¯enigma de Rafael Casanova

La cascada de soldats que van comen?ar a entrar a principis del segle XVIII a l¡¯hospital feia suposar la cruenta batalla que es lliurava fora dels murs de la Santa Creu. Durant la Guerra de Successi¨® i el setge de Barcelona entre 1713 i 1714, els llibres d¡¯entrades de pacients es van dividir entre paisans i soldats.

Una entrada l¡¯11 de setembre de 1714 al llibre de paisans ¡ªno de soldats¡ª ha estat molt freq¨¹ent entre els investigadors. Es tracta d¡¯un tal Rafel Casanovas [acabat en s], natural de Vilafranca del Pened¨¨s i casat amb Esperan?a. Alguns historiadors han assenyalat que aquest nom corresponia a la figura de Rafael Casanova, conseller en cap de Barcelona i m¨¤xima autoritat pol¨ªtica i militar de la ciutat durant el setge de 1714. Deien que Casanova havia estat ferit l¡¯11 de setembre i que, per amagar-lo de les tropes enemigues, la fam¨ªlia i els amics el van ingressar i el van fer passar per mort.

No obstant aix¨°, explica en un article Marga Losantos, historiadora de la Biblioteca de Catalunya, ¡°no deixa de ser curi¨®s que si la voluntat d¡¯amics i familiars era de fer-lo passar per mort, donessin unes dades err¨°nies sobre el conseller, ja que aquest no es deia Rafel Casanovas, sin¨® Rafael Casanova, ni havia nascut a Vilafranca ni es va a casar amb una tal Esperan?a¡±. L¡¯historiador Albert Garcia Espuche rebutja tamb¨¦ que fos el veritable Casanova, ja que, segons les seves investigacions, el registre d¡¯ingr¨¦s corresponia a un sastre barcelon¨ª nascut a Vilafranca casat amb Esperan?a Clerch, tal com apunta el registre de matrimonis de l¡¯Esgl¨¦sia del Pi de Barcelona. ¡°Jo crec que no era Casanova. La tropa tenia hospitals de sang, i aqu¨ª nom¨¦s venien mercenaris, soldats rasos¡±, postil¡¤la Altarriba.

L¡¯11 de setembre de 1714 van ingressar 127 paisans i 40 soldats. La descripci¨® de la roba diferenciava els dos b¨¤ndols: els de la casaca blava o vermella eren els austriacistes; els de la casaca blanca o groga, els borb¨°nics. El 14 de setembre comencen a entrar les tropes borb¨°niques a l¡¯hospital, i aix¨ª ho fa constar el llibre d¡¯entrades de l¡¯¨¨poca.

El setge de Barcelona tamb¨¦ es va notar en les entrades de sal a l¡¯hospital, que tamb¨¦ es registraven. El 1714 van entrar 12 quarteres, la meitat que l¡¯any anterior i un ter? del que es va registrar el 1713.

El que no es va percebre tant en els registres de la Santa Creu, per¨°, va ser el Corpus de Sang. L¡¯hospital tot just va rebre entrades de camperols en els primers dies de la Guerra dels Segadors. El dijous 7 de juny de 1640, dia de Corpus, va entrar Jaume Serra, de 32 anys i casat amb Anna. Tamb¨¦ Joan Tarasc¨®, fadr¨ª, pag¨¨s natural de Dosrius, de 20 anys. ¡°Porta tot dolent i diposita 12 reals¡±, acaba la cita. L¡¯endem¨¤ ingressa Miquel de Sagarra, aquest s¨ª, ¡°segador de 30 anys¡±. Va morir aquell mateix dia, segons consta a la seva entrada.

La verola dels indis de Buffalo Bill

Desempolsar els registres d¡¯entrades de pacients del Sant Pau descobreix curiosos personatges, com ara els indis de Buffalo Bill. En un entorn atacat per brots i epid¨¨mies infeccioses, ni l¡¯equip del fam¨®s Buffalo Bill es va lliurar de caure malalt. Durant la presentaci¨® del seu espectacle circense a Barcelona a finals del segle XIX, dos dels indis de la companyia van contreure, segons consta als registres de l¡¯hospital, la verola. Es deien Black Horse i Chergeng Cororo, i van ingressar el 6 i el 20 de gener, respectivament. El registre de pacients recull que tots dos van n¨¦ixer a ¡°?ndia¡±, i que eren genets de professi¨® i naturals de la reserva ¨ªndia Pine Ridge. Ara vivien de ¡°campanya¡±, entre els carrers Rosell¨® i Val¨¨ncia, que era on el showman havia instal¡¤lat el seu espectacle.

Curiosa ¨¦s tamb¨¦ l¡¯apreciaci¨® que recull el registrador en l¡¯apartat d¡¯observacions: ¡°indi¡±, escriu. Els treballadors de Buffalo Bill, de 25 i 19 anys respectivament, van ser donats d¡¯alta, sans i estalvis, el 27 de febrer.

La verola era una de les malalties comunes entre els pacients que entraven a la Santa Creu. De fet, en aquests mesos van ingressar una desena de casos m¨¦s de verola i un de dift¨¨ria. ¡°La malaltia va ser altament contagiosa i mortal¡±, admet la investigadora Ximena Illanes en un article.

Tot i la manca de dades sobre les patologies dels malalts, que molt poques vegades es descrivien en els registres, l¡¯anomenat ¡°mal de galeres¡± ¡ªque no tenia per qu¨¨ tractar-se d¡¯una malaltia concreta de la mar sin¨® m¨¦s aviat d¡¯una simptomatologia inespec¨ªfica (febre i salut delicada) vinculada a les males condicions de les naus¡ª tamb¨¦ era com¨².

Els brots i rebrots de pesta que van assotar la poblaci¨® durant el segle XV i el XVI tampoc van passar desapercebuts a les llistes de l¡¯hospital. ¡°Margarida Puig, dona casada, filla de Perot Puig de la vila de Sitges, porta manto d¡¯escot, faldilles de coloretas, brial de llana y vi, calses, sabates, plantofas, camisa, tot cosa bona¡±, indica la seva descripci¨® en el llibre de malalts de 1589-1590, coincidint amb els anys d¡¯epid¨¨mia de la pesta bub¨°nica. Al marge del foli hi diu ¡°febres¡±.

Fontanals recull en un article que el primer any del qual es t¨¦ registre, el 1457, 137 persones van ingressar i 29 van morir per febres. 63 m¨¦s van haver de ser hospitalitzades i 42 van morir per v¨¨rtola, una adenopatia causada per la pesta bub¨°nica. El mal de galeres, la ronya, la sarna i el dolor articular s¨®n d¡¯altres de les malalties m¨¦s vistes a l¡¯¨¨poca.

No obstant aix¨°, l¡¯hospital no sempre ¨¦s un mirall de la societat, com ja va passar a la Guerra dels Segadors. El 1589, any de la pesta negra a Barcelona, l¡¯hospital nom¨¦s reporta una mortalitat del 16%.

Les sis dones del Sant Pau

A mesura que passaven els anys, els administradors de la Santa Creu es van adonar que l¡¯hospital se¡¯ls feia petit. Mentre la Santa Creu buscava un solar per ampliar les instal¡¤lacions quan tingu¨¦s finan?ament, l¡¯her¨¨ncia del banquer catal¨¤ Pau Gil, mort a Par¨ªs, buscava qui gestion¨¦s un hospital que havia demanat construir. Les dues parts es van posar d¡¯acord i l¡¯arquitecte Dom¨¨nech i Montaner es va encarregar d¡¯aixecar un imponent complex modernista ¡°fora¡± del que era llavors la ciutat.

El 1916 comencen a arribar les primeres malaltes al nou hospital, el Sant Pau. En concret, sis, totes elles dones, pacients de medicina interna: Rita, Em¨ªlia, Teresa, Rosa, Maria i Concepci¨®.

Les malaltes feien l¡¯ingr¨¦s a Santa Creu i eren acompanyades amb cotxe per una infermera i una serventa de confian?a. ¡°Els metges no volien anar al Sant Pau perqu¨¨ calia anar-hi amb tartana, cotxe, tramvia o pujar caminant un cam¨ª sense llums¡±, admet Pilar Salmer¨®n, responsable de l¡¯Arxiu Hist¨°ric del Sant Pau.

?s paradigm¨¤tic, per¨°, que les sis primeres inquilines del Sant Pau siguin dones quan el g¨¨nere femen¨ª sempre ha estat infrarepresentat als llibres d¡¯entrades. En el primer llibre de l¡¯hospital, nom¨¦s el 10% eren dones. ¡°En general elles tenien una vida m¨¦s estable i aix¨° les feia menys propenses a certes malalties o accidents. A m¨¦s, havien sabut teixir al seu voltant un c¨²mul de solidaritat familiar i ve?nal, i pot ser que tamb¨¦ tinguessin uns m¨ªnims coneixements m¨¨dics a trav¨¦s de remeis casolans¡±, reflexiona Vinyoles en un article.

La primera dona de la qual es t¨¦ const¨¤ncia ¨¦s, el 1457, Caterina, grega de 40 anys i ferida ¡°d¡¯aire¡±. Portava posada ¡°una cota negra usat, una faldilla blava usat, duas gonelllas dolentas negras, un pordom¨¢s negre, unas calsotes vermellas y unas sabates¡±.

Les dones comparteixen llibres amb els homes fins ben entrat el segle XIX, quan se separen per sexe. Tamb¨¦ les estad¨ªstiques que guarden els doctors d¡¯inicis del segle XX, on hi ha metges de dones i d¡¯homes, es reparteixen segons el g¨¨nere. Aix¨ª, per exemple, el doctor Bartomeu era cirurgi¨¤ de dones i el doctor Dur¨¢n, d¡¯homes.

L¡¯expedient Gaud¨ª

A la Santa Creu es va signar el comunicat de defunci¨® del geni Antoni Gaud¨ª. Tot i que la Sagrada Fam¨ªlia est¨¤ a un pas del recinte modernista del Sant Pau, Gaud¨ª va ser ingressat a la Santa Creu, ja que el tramvia el va atropellar a l¡¯altura de la Gran Via de Barcelona, i per aquestes dates (juny de 1926) el Sant Pau encara est¨¤ en construcci¨® i no t¨¦ habilitats sin¨® dos pavellons de dones.

L¡¯arquitecte ingressa la nit del 7 de juny de 1926 i mor el dia 10 a les cinc de la tarda, segons recull el llibre d¡¯actes i els registres de defuncions. Al principi no ¨¦s reconegut. ¡°Quan el troben els seus assistents el passen de la sala general dels Dolors, on estava en una habitaci¨® privada a la sala de la Immaculada Concepci¨®¡±, explica Salmer¨®n. Gaud¨ª mor al cap de tres dies per un traumatisme cranioencef¨¤lic. Una creu pintada al costat del seu nom ho certifica en tots els llibres de l¡¯¨¨poca. Tenia 74 anys.

El metge que el va tractar, el doctor Homs, li va diagnosticar una fractura de costelles al costat dret, commoci¨® cerebral i hematorraquis (hemorr¨¤gia de la medul¡¤la espinal) a causa de l¡¯accident. Va ser tractat amb totes les atencions i fins i tot se li va assignar un metge, un alumne intern i un germ¨¤ hospitalari per atendre¡¯l de manera permanent.

Els accidents amb els mitjans de transport, que llavors podien semblar anecd¨°tics pel poc volum de vehicles que circulaven, eren m¨¦s comuns del que podria semblar. Aix¨ª, en un llibre d¡¯entrades de 1890, per exemple, consta que el 7 de gener, Celedonio de 80 anys va ser atropellat... pel tramvia del litoral! El 21 de mar?, Antonio, traginer de 28, ¡°va rebre el dany entre un carruatge i un altre al carrer Abat Safont¡±. El 27 de mar?, Victorio, jornaler de 21 anys, ¡°va caure d¡¯un veloc¨ªpede¡±, i aquest mateix dia entra i mor Blas, de 21 anys, perqu¨¨ ¡°li va ocasionar el dany un cotxe del tramvia¡±.

Els ¡°desapareguts¡± de la Guerra Civil

Durant la Guerra Civil, la Generalitat confisca els hospitals. El fam¨®s hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ja ubicat al recinte modernista, passa a ser l¡¯hospital general on, a m¨¦s dels malalts generals, s¡¯atenia els ferits del front i les v¨ªctimes dels bombardejos. Els pavellons, que tenien noms de sants, passen a enumerar-se.

Els llibres d¡¯entrades de pacients de llavors detallen l¡¯origen d¡¯ingr¨¦s. P¨¤gines i p¨¤gines on, en lloc de cobrir les dades personals dels malalts, simplement es registra ¡°ferits bombardejos¡±, ¡°ferits front de l¡¯Ebre¡±. Desenes de persones ferides col¡¤lapsaven de tant en tant la porta d¡¯acc¨¦s a l¡¯hospital.

En les anotacions al peu de cada entrada, es pot llegir ¡°evacuat¡±, ¡°mutilat de guerra¡± o ¡°refugiat¡±, per exemple. ?s el cas d¡¯Andreu, natural de la Corunya, que ingressa el 29 d¡¯octubre de 1938 i consta com a ¡°mutilat de guerra¡±. Un altre element com¨² en els llibres de l¡¯¨¨poca ¨¦s el concepte ¡°in¨²til de guerra¡±: El 10 de novembre van ingressar Ramiro, de 22, i V¨ªctor, de 25, en medicina interna i ven¨¨ries, respectivament, i apareixen a les observacions com ¡°in¨²til total guerra¡±.

L¡¯¨²ltim dia de registre republic¨¤, el 15 de febrer de 1939, ingressen dos Manuel, de 3 i 36 anys. A partir de llavors, les sales d¡¯ingressos tornen a tenir noms de Sants: Sant Joaquim, Sant Rafael, Sala de Jes¨²s i Maria...

Per¨° a m¨¦s dels llibres d¡¯entrades de pacients, on tamb¨¦ hi havia lloc per als ¡°detinguts¡±, l¡¯hospital general va crear ¡ªi encara conserva¡ª fitxes de combatents i v¨ªctimes de bombardejos. Com Miguel, de 18 anys i procedent de Llorca, que va ser ferit per arma de foc a la cuixa dreta i se li va practicar una cura as¨¨ptica [el tractament que feia el doctor Trueta]. Va ingressar el 8 de gener de 1939 i va caure ferit a la Granadella (sector Segre), on feia el soldat.

A m¨¦s de les fitxes dels combatents hi ha un altre grup de targetes de soldats denominats ¡°desapareguts¡±. I no ¨¦s que desapareguessin en combat, sin¨® de l¡¯hospital: ¡°Soldats que van abandonar l¡¯hospital en tenir not¨ªcia de l¡¯arribada de les tropes nacionals¡±, diu la primera fitxa. Tots havien ingressat a partir de gener de 1939.

L¡¯hospital de la Santa Creu i Sant Pau no ha deixat d¡¯atendre malalts des que es va posar la primera pedra al segle XV. Ja sigui entre els murs de l¡¯imponent edifici del carrer Hospital al Raval, als peus del complex modernista de Dom¨¨nech i Muntaner, o a l¡¯actual ubicaci¨® del carrer Sant Quint¨ª amb Mas Casanovas, l¡¯anar i venir de pacients no ha cessat. Ha canviat, per¨°, la forma, el fons i el nombre. Segons els llibres que es conserven de l¡¯¨¨poca, al segle XV es van atendre 4.584 malalts. El Sant Pau rep ara unes 430.000 visites a l¡¯any.