L¡¯encant de l¡¯estilogr¨¤fica

El 1938, l'avi de Roberto Candales i uns socis van obrir a Barcelona La Casa de l'Estilogr¨¤fica. Havia vist una botiga aix¨ª a l'Havana i, quan va tornar, la va imitar. Ara s¨®n al carrer Fontanella, per¨° abans eren en una estaci¨® de metro que tenia botiguetes, situada molt a prop o en el que seria l'avinguda de la Llum, unes galeries subterr¨¤nies del carrer Pelai, amb un encant que es va anar apagant amb els anys. Aquelles galeries van ser el somni futurista d'un empresari, Jaume Sabat¨¦, que volia construir una ciutat subterr¨¤nia, que al final es va quedar en un passad¨ªs.

Els primers subministraments, en plena postguerra i sense permisos d'importaci¨®, s'aconseguien de viatgers de mercants que tenien contactes amb comerciants barcelonins. Per¨° de mica en mica la ploma estilogr¨¤fica es va anar posant de moda. El mateix Candales i els seus socis van fabricar als anys quaranta la Teflocan. ¡°Hi havia fabricants locals, com la Super T, que es feia a Torell¨®, la Regia, la Ciros¡­ La Montblanc va fabricar a Barcelona durant una ¨¨poca¡±.

¡°Era un objecte elegant. Els anys cinquanta va ser l'¨¨poca del m¨¤xim apogeu¡±, comenta Candales. L'arribada del bol¨ªgraf, amb un dip¨°sit de tinta que durava m¨¦s i era m¨¦s segur, no tacava, va comen?ar a minar el mercat de les estilogr¨¤fiques. Nom¨¦s li va faltar que als setanta el bol¨ªgraf l'utilitzessin els astronautes, que escrivien en entorns extrems, per consagrar la seva modernitat. La ploma era de finals del XIX i la patent del bol¨ªgraf data de finals dels anys trenta del segle XX. Als anys cinquanta, no obstant aix¨°, encara hi havia mons que ignoraven aquestes meravelles. A la meva escola, per exemple, s'escrivia amb plom¨ª i un dels enc¨¤rrecs m¨¦s divertits que podia rebre un alumne era el de mantenir els tinters dels pupitres plens d'una tinta sempre aigualida.

La ploma estilogr¨¤fica va passar a ser una eina distingida. No obstant aix¨°, Candales observa un retorn prudent de l'estilogr¨¤fica. I hi ha moltes raons que ho expliquen. D'entrada, la millora dels materials ¨Cde l'ebonita o el cel¡¤luloide a nous metalls. ¡°A m¨¦s, ara hi ha tintes amb noves textures, un enorme cat¨¤leg de colors. Hi ha tintes amb olor i els japonesos n'estan fabricant de permanents. El sistema de c¨¤rrega tamb¨¦ ha millorat. Novetats que tamb¨¦ han arribat al plom¨ª, que no havia evolucionat, sempre es fabricava amb acer o or. Ara se'n poden trobar exemplars fets amb titani. El que no ha canviat s¨®n els punts d'iridi que porta¡±. Hi ha, comenta, les plomes escolars perqu¨¨ els alumnes millorin la lletra i les plomes de cal¡¤ligrafia. La ploma exigeix menys pressi¨® manual per escriure, cansa molt menys. ¡°La ploma t'obliga a estar c¨°mode, tranquil. Es fa m¨¦s bona lletra¡±. En aquest argumentari no hi falta el fet ins¨°lit que es tracta d'una eina absolutament personal. La ploma s'adapta a la manera d'escriure del seu propietari i no ¨¦s aconsellable deixar-la a un tercer.

Hi ha nous materials i tintes de m¨¦s qualitat

Tampoc ¨¦s descartable l'encant que li dona aquesta aroma vintage. Per¨° hi ha un altre argument, ara que s'han imposat els ordinadors i els m¨°bils, que Candales exposa amb absoluta convicci¨®: la m¨¤ com a terminal del cervell. ¡°No ¨¦s el mateix que escriure en un teclat. Es plasmen millor les idees, l'escriptura no ¨¦s virtual i retens millor el que has escrit¡±. De fet, al seu establiment ha at¨¨s alguns escriptors que primer escriuen amb la ploma i despr¨¦s ho passen a l'ordinador.

La documentaci¨® sobre l'estilogr¨¤fica ¨¦s dens¨ªssima. Sobre l'¨²s que n'han fet els escriptors, a Susurrosdeotromundo.com hi ha gaireb¨¦ un cens sobre la q¨¹esti¨®. Aqu¨ª t'assabentes que Simone de Beauvoir tenia una col¡¤lecci¨® de Sheaffer ¨Cla ploma preferida de Sylvia Plath¨C, tot i que l'escriptora francesa tamb¨¦ utilitzava Triumph, Snorkel o Esterbook, una de les preferides d'Ernest Hemingway, de qui es coneixen ¡°diverses Montegrappa propietat seva i una Parker 51¡±. La Parker 51 va estar entre les mans d'Antoine de Saint-Exup¨¦ry, Philip Roth o Jack Kerouac, tot i que aquest ¨²ltim va acabar els seus dies amb un bol¨ªgraf Bic. Una altra Parker era la ploma preferida d'Arthur Conan Doyle, i Hermann Hesse feia servir l'alemanya Osmia Supra. I llegeixo a Yorokobu.es el cas de Mark Twain, pioner en l'adopci¨® de la m¨¤quina d'escriure, per¨° aleshores eren m¨¤quines massa rudiment¨¤ries i el 1875 se la va vendre. Al final va tornar a l'estilogr¨¤fica, de la qual va promocionar dues marques.

La publicitat de les estilogr¨¤fiques, com ¨¦s l¨°gic, s'ha adaptat als temps. Durant la Primera Guerra Mundial, Waterman s'anunciava a It¨¤lia amb la imatge d'un soldat amb la ploma, de la mida d'un fusell, a l'espatlla. I ONoto, aquell mateix any, venia una ploma de ¡°mida militar¡±, ajustada a la butxaca del combatent. El 1942 Waterman va tornar a treure la ploma Commando. En temps m¨¦s serens, s'han fet anuncis amb una dona fumant una estilogr¨¤fica o un arquer medieval amb una fletxa que ¨¦s una ploma. Als anys vint, un anunci dirigit als reporters assegurava que l'estilogr¨¤fica permetia al periodista seguir l'orador m¨¦s velo?. Tamb¨¦ en aix¨° ha canviat el meu gremi.