Una Verge g¨°tica amb final feli?

No tot el que t¨¦ a veure amb les obres d'art religioses est¨¤ relacionat amb plets i conflictes per aconseguir-ne la propietat, com passa amb els b¨¦ns del monestir de Sixena. Per sort, tamb¨¦ hi ha ganes d'arribar a acords i voluntat perqu¨¨ b¨¦ns que han tingut una hist¨°ria convulsa en la qual no hi falten incendis i robatoris, acabin sent, una altra vegada, patrimoni de tots. ?s el que ha passat amb una Verge g¨°tica del segle XIV que pertany a l'esgl¨¦sia de Valldossera, al terme de Querol (Alt Camp), que durant vuitanta anys ha estat en parador ignorat, per¨° que ara, per la per¨ªcia i visi¨® de la historiadora de l'art Francesca Espa?ol, que l'ha localitzat, i la generositat de l'antiquari Albert Mart¨ª, que l'ha donat perqu¨¨ torni al seu lloc d'origen, podr¨¤ ser apreciada per tothom.

Per¨° l'encaix de les peces d'aquest trencaclosques ha estat llarg i labori¨®s. Tot va comen?ar fa uns anys, quan la historiadora de l'art va veure en un brocanter de Barcelona una imatge d'una Verge deteriorada i tunejada que, despr¨¦s d'haver sofert els efectes d'un incendi que havien alterat la superf¨ªcie i l'alabastre amb qu¨¨ estava feta, havia estat restaurada emmascarant el seu valor i l'edat original. El propietari de la botiga, que va assegurar que l'havia comprat als Encants, li va dir que era falsa, per¨° a la retina d'Espa?ol, acostumada a la identificaci¨® d'escultures g¨°tiques, va quedar gravada la idea que la imatge li era familiar. Tot es va precipitar quan mesos despr¨¦s, una nova casualitat, o no, va fer que Espa?ol localitz¨¦s en una llibreria de vell de Girona una postal de la mateixa Verge en el seu estat original abans d'haver patit els efectes iconoclastes de comen?aments del conflicte del 1936. Ja no hi havia cap dubte. La imatge que es venia a Barcelona era aut¨¨ntica i corresponia amb la de la Verge d'una mica m¨¦s d'un metre que pertanyia a la petita esgl¨¦sia de Valldossera, a la qual se li havia perdut la pista des de llavors. Espa?ol, efectivament, ja l'havia vist en una petita fotografia realitzada per l'excursionista Francesc Blasi per a la seva publicaci¨® sobre esgl¨¦sies i santuaris de la di¨°cesi de Tarragona dels anys trenta, que ella havia utilitzat per a una altra publicaci¨®. Tot comen?ava a encaixar.

Camuflada

¡°Vaig tornar a la botiga per¨° la pe?a ja no hi era. L'havia comprat un antiquari¡±, explica Espa?ol. Al cap de poc temps va localitzar el segon propietari de la pe?a, Albert Mart¨ª, un expert avesat que no va dubtar en cap moment que l'escultura era aut¨¨ntica i excepcional malgrat que estava molt camuflada, i per aix¨° la va comprar. Quan Mart¨ª va saber que la Verge tenia un origen il¡¤l¨ªcit tampoc va dubtar sobre el que havia de fer. ¡°No l'havia posat a la venda perqu¨¨ abans l'havia de restaurar, per¨° quan vaig saber el seu origen, jo com a historiador de l'art ho vaig tenir clar¨ªssim: les coses robades sempre s¨®n robades, encara que hagin passat vint, cinquanta o cent anys. Vendre-la una altra vegada hauria estat afegir-li m¨¦s il¡¤legitimitat¡±, continua l'antiquari.

Fa uns dies es va oficialitzar l'acord de cessi¨®. Va ser a l'Institut d¡¯Estudis Catalans, on van coincidir Espa?ol, que feia una confer¨¨ncia sobre el periple d'aquesta Verge viatgera, l'antiquari Mart¨ª i el delegat de patrimoni art¨ªstic de la di¨°cesi de Tarragona, el moss¨¨n Antonio Mart¨ªnez Sub¨ªas. Abans de tornar a casa, la imatge haur¨¤ de passar pel Centre de Restauraci¨® de B¨¦ns Mobles de la Generalitat de Valldoreix per recuperar el seu aspecte original. ¡°Fins que no es restauri no se sabr¨¤ l'estat de conservaci¨® de la pe?a i no podrem parlar del seu valor. Per¨° ¨¦s una pe?a important que pot arribar a tenir un preu elevat¡±, rebla Mart¨ª.

L'obra pertany, segons Espa?ol, al taller de Rieux, que va tenir el seu origen als anys trenta del segle XIV al Mid¨ª franc¨¨s i es vincula de la capella funer¨¤ria del bisbe de Rieux, Jean Tissandier, i d'aqu¨ª el nom del taller i d'aquestes escultures amb una influ¨¨ncia que s'est¨¦n despr¨¦s pel sud de Fran?a al llarg de tot el segle XIV. I qu¨¨ les fa diferents? ¡°Solen ser peces molt elegants, amb una inclinaci¨® de la figura fruit de ser c¨°pies d'originals en ivori, amb cabells arrissats ben treballats. No porten mai corona, sin¨® que despr¨¦s se n'hi afegeix una de met¨¤l¡¤lica a la talla, a m¨¦s d'uns caracter¨ªstics plecs en cascada dels vestits de les verges que sostenen sempre el nen Jes¨²s en una posici¨® molt elevada¡±, explica Espa?ol. L'experta enumera altres obres influ?des per aquest taller, com la Verge de la catedral de Barcelona realitzada per Pere Sanglada, que va con¨¨ixer aquest taller durant el seu viatge a Flandes per comprar els roures per fer el cadirat del cor del temple major de la ciutat; el Sant Pere de la Seu d'Urgell o la Verge del Patrocini de Cardona, que tamb¨¦ s'acaba de restaurar, entre d'altres. ¡°?s una pe?a excepcional¡±, insisteix Espa?ol, que es nega a mostrar la imatge actual de la pe?a. ¡°?s millor fer-ho quan hagi acabat la restauraci¨®, per veure l'abans i el despr¨¦s¡±.

La seva investigaci¨® es publicar¨¤ en el proper n¨²mero de la revista Lambard,on Espa?ol va presentar el 1997 un article sobre la influ¨¨ncia del taller de Rieux a Catalunya.