Aquests s¨®n els motius pels quals ¡®Estiu 1993¡¯ hauria d¡¯arrasar als Goya

Al?Festival de Berl¨ªn del 2017, ara fa un any, es va parlar menys de la guanyadora de l'Os d'Or, el brillant drama hongar¨¨s On body and soul, d'Ildik¨® Envedi, que de la pel¡¤l¨ªcula que es va endur un premi, en principi m¨¦s modest, com ¨¦s el de millor ¨°pera prima. Aquest guard¨® va anar a parar a les mans de Carla Sim¨®n, una directora catalana de trenta anys, que es va formar a Londres i Nova York i que debutava al cinema amb una pel¡¤l¨ªcula lliure, honesta, bonica i que toca, de manera molt directa, el cor. Des d'aquest moment, Estiu 1993, rodada en catal¨¤, va comen?ar el seu viatge pels festival internacionals recollint premis a M¨¤laga i Istanbul i al prestigi¨®s BAFICI de Buenos Aires. Fins que va ser triada per representar?Espanya als Oscar.

Quan va arribar als cinemes, l'efecte estiu havia pres la forma d'una ciclog¨¨nesi. Tothom va comen?ar a catalogar el film com alguna cosa m¨¦s que una petita sorpresa. Terme despectiu que se sol utilitzar per a les ¨°peres primes fetes amb humilitat, els mitjans justos i actors no gaire coneguts. Un error quan s'est¨¤ parlant de cinema. En aquest cas, de cinema amb maj¨²scules. Ja des del certamen berlin¨¨s, la directora va deixar clar quin era l'origen de la seva hist¨°ria. Ella mateixa, quan era una nena, va perdre la seva mare l'estiu del 1993, v¨ªctima de la sida. Tres anys abans, el seu pare tamb¨¦ havia mort per aquesta malaltia. Quan es va quedar ¨°rfena, van ser els seus oncles els qui se'n van fer c¨¤rrec i la van portar des de casa seva a Barcelona fins a una casa al camp a la prov¨ªncia de Girona.

Aix¨° que li va passar a Carla Sim¨®n?tamb¨¦ li passa en pantalla a la petita Frida (Laia Artigas). Ha d'abandonar la seva llar quan se li mor la mare i comen?ar una nova vida amb els seus oncles (David Verdaguer i Bruna Cus¨ª, tots dos nominats als Goya) i amb la seva cosina petita (Paula Robles). La cineasta retrata aquest despla?ament f¨ªsic i emocional amb la veritat que li atorga haver experimentat les mateixes sensacions i contradiccions que la seva protagonista.

Embasta seq¨¹¨¨ncies perfectament acabades per completar una cartografia emocional en la qual els espectadors poden anar trobant el cam¨ª que porta de l'alegria a la tristesa m¨¦s profunda. De l'esperan?a de futur que atorga la infantesa al desconsol de qui comen?a una nova vida sense els seus referents m¨¦s propers. De la p¨¨rdua d'una mare a l'esperan?a de trobar una nova llar.

Totes aquestes coses passen pel cap de la petita Frida i totes queden retratades en la seva mirada, que recorda la d'Ana Torrent a?Cr¨ªa cuerbos?o El esp¨ªritu de la colmena, dues pel¡¤l¨ªcules que retraten la infantesa i amb les quals Estiu 1993 t¨¦ connexions tem¨¤tiques i emocionals. No obstant aix¨°, l'estil de Carla Sim¨®n ¨¦s m¨¦s proper, gaireb¨¦ naturalista. I t¨¦ l'habilitat de construir els plans seq¨¹¨¨ncia a trav¨¦s de la veritat del moment, de captar les emocions de les dues petites actrius, que dirigeix d'una manera gaireb¨¦ m¨¤gica, i contrastar-les amb la suposada racionalitat dels personatges adults, perfectes en el seu paper de contrapunt.

Cursa cap als premis

Estiu 1993 figura en la llista de candidates als Goya amb vuit nominacions,?i se situa nom¨¦s per darrere d'Handia (13), La llibreria (12) i El autor (9). La pel¡¤l¨ªcula sobre el gegant basc dirigida per Aitor Arregi i Jon Gara?o va ser una de les m¨¦s ben rebudes en el passat Festival de Sant Sebasti¨¤, on es va endur el premi. La parella de directors ja van estar presents a la gala amb la nominaci¨® del seu treball anterior, la tamb¨¦ molt notable Loreak, i sens dubte el seu film seria el favorit de l'any, si no hi hagu¨¦s entre les favorites Estiu 1993.

El gran h¨¤ndicap perqu¨¨ la pel¡¤l¨ªcula obtingui el premi ¨¦s que les ¨°peres primes solen quedar despatxades, per dir-ho aix¨ª, amb el premi a la millor direcci¨® novell, en qu¨¨ Carla Sim¨®n competeix amb Sergio G. S¨¢nchez (El secreto de Marrowbone), Javier Calvo i Javier Ambrossi (La llamada) i Lino Escalera (No s¨¦ decir adi¨®s). Aquesta ¨²ltima ha estat una altra de les grans sorpreses de l'any, i si no hi fos?Estiu 1993 entre les candidates, es mereixeria el Goya. El mateix es podria dir de la terror¨ªfica i magistral Ver¨®nica, de Paco Plaza, en la categoria de millor pel¡¤l¨ªcula. Alguna de les set nominacions hauria de transformar-se en premi.

La resposta a aquests interrogants la tindrem el 3 de febrer. En la hist¨°ria dels Goya hi ha hagut sorpreses agradables que van deixar els m¨¦s cl¨¤ssics, per no dir directament retr¨°grads, amb una ganyota de sorpresa a la boca quan del sobre van sortir t¨ªtols com La soledad, de Jaime Rosales; Camino, de Javier Fesser, o Pa negre, d'Agust¨ª Villaronga. El nostre cinema necessita noms nous i aire fresc, que sumen talents i esfor?os amb els ja consagrats. I els creadors joves han de veure el seu treball refor?at, ja que les taquilles solen girar l'esquena (tan injustament)?al cinema espanyol. Encara que ara no ¨¦s el moment de parlar d'aix¨°.