Un laberint sense fi

?s d¡¯una candidesa arcang¨¨lica esperar que el secessionisme formuli algun indici d¡¯autocr¨ªtica i, no obstant aix¨°, tindria l¨°gica si ens trob¨¦ssim en un marc aproximat de racionalitat pol¨ªtica. Els errors de c¨¤lcul i els absurds estrat¨¨gics del proc¨¦s, segons es pot constatar, no tenien prou coneixement dels canvis en la societat catalana, ni de la solidesa de l¡¯Estat de dret, de les din¨¤miques empresarials o financeres i dels marges operatius a la Uni¨® Europea. Es va creure que una ¨¨pica infusa aconseguiria esquivar l¡¯obstacle de les voluntats individuals discordants ¨Ccom ha estat el vot tan significatiu de Cs¨C, en virtut d¡¯un acte de fe en un pla tan esquem¨¤tic i premodern que for?osament havia de portar a un impasse a la llarga desintegrador fins i tot de la presumpta unanimitat secessionista.

Al final, no s¡¯anava a oferir cap m¨¦s hipertext que no fos el victimisme, despr¨¦s de la fase d¡¯editorials conjuntes o d¡¯hip¨°tesis sobre el ¡°catal¨¤ emprenyat¡±, aquest ¨¦sser indefinit que ha resultat ser als ant¨ªpodes de la seva identificaci¨® primera i que ara fins i tot veu amb gust l¡¯entel¨¨quia de la Tab¨¤rnia. El victimisme ha obtingut per als grups independentistes una majoria d¡¯escons, per¨° el partit m¨¦s votat ha estat precisament el m¨¦s contrari a assumir una Catalunya excepcionalista i rudiment¨¤ria, aliena a la llei, refract¨¤ria al pluralisme. El desconcert independentista despr¨¦s de les eleccions del 21-D sembla que s¡¯expandeix cada dia m¨¦s, a conseq¨¹¨¨ncia de la irresponsabilitat institucional del Parlament de Catalunya en declarar per uns minuts la rep¨²blica catalana i d¡¯un clan pol¨ªtic del proc¨¦s ¨Cparlar d¡¯elits ¨¦s desproporcionat¨C que evoca la baixa qualitat d¡¯un grup de teatre ¡°amateur¡± obstinat, tot d¡¯una, a representar qualsevol de les trag¨¨dies d¡¯?squil sobre el dilema etern de la just¨ªcia. Per a Catalunya, la imatge ¨¦s catastr¨°fica: un expresident de la Generalitat fugit a Brussel¡¤les i un vicepresident a la pres¨®, oferint com a aval de la seva voluntat pac¨ªfica la seva condici¨® de creient en el misteri trinitari i no un comprom¨ªs clar amb l¡¯ordre constitucional.

Per a l¡¯independentisme com a opci¨® pol¨ªtica del tot leg¨ªtima en l¡¯espai de la llei, el deteriorament est¨¤ sent molt greu i determinant. Qualsevol dia es cansa un dels lla?os grocs i de constatar com les banderes estelades han anat desapareixent dels balcons. Altre cop, el gran error del maximalisme nacionalista ha estat no tenir en compte que tota iniciativa de ruptura genera estats reactius. Si el pujolisme va consistir a intentar neutralitzar-los o induir-los al silenci, l¡¯independentisme des d¡¯Artur Mas fins a Carles Puigdemont ha caigut vulgarment en la temptaci¨® de confrontar dues Catalunyes quan en realitat aquesta ¨¦s una societat molt heterog¨¨nia, en la qual el deure de la pol¨ªtica consisteix a oferir vincles comuns i no confrontacions, lleialtats compartides i no excloents. Ara com ara, el que sabem ¨¦s que l¡¯independentisme ha entrat en una conflictivitat interna que t¨¦ poques sortides, si ¨¦s que en t¨¦.

En realitat, la seva caracter¨ªstica m¨¦s aparatosa ¨¦s haver portat Catalunya a un laberint sense fi. La q¨¹esti¨® per a l¡¯independentisme ¨¦s que ara est¨¤ pres en el seu propi laberint. Encara que fos nom¨¦s en profit de la seva causa i no en la perspectiva del b¨¦ com¨², necessitaria readaptar-se a la nova circumst¨¤ncia hist¨°rica i no t¨¦ alternatives excepte moderar el rumb acatant la llei o seguir amb la seva autodestrucci¨®. ?s una dificultat que en aquesta nova fase ja no hi hagi capacitat de maniobra per enyorar el catalanisme cl¨¤ssic, una cosa que ara mateix nom¨¦s garanteix la malenconia. Aquests dos milions de vots independentistes tampoc s¨®n homogenis. Procedeixen de causalitats molt diferents i en algun cas contraposades, com es pot veure en el desori de cara a la constituci¨® del nou Parlament auton¨°mic i la posterior titularitat de la presid¨¨ncia de Generalitat.

L¡¯independentisme haur¨¤ d¡¯escollir entre adaptar-se per sobreviure o autodestruir-se en l¡¯obstinaci¨® del tot o res. ?s una maniobra extraordin¨¤riament dif¨ªcil, de la qual depenen l¡¯estabilitat, la credibilitat institucional, el clima econ¨°mic i la recuperaci¨® de la confian?a ciutadana. A la vista dels qui s¨®n al capdavant del bloc independentista, s¨®n poques les garanties que l¡¯alternativa al laberint sigui la millor per a tots els catalans, per¨° el futur s¡¯escriu cada dia. Si es permet la pedanteria, per representar ?squil cal un cert dec¨°rum tr¨¤gic.