La incomoditat

El Parlament no ¨¦s funcional. Em refereixo a l¡¯arquitectura: al disseny de l¡¯hemicicle, la disposici¨® dels escons, les files, els graons per pujar i baixar a la tribuna o les columnes que sostenen el sostre. Un sostre alt¨ªssim, tant que fins i tot Garc¨ªa Albiol col¡¤locat aqu¨ª al mig sembla un paio d¡¯al?ada est¨¤ndard. Es nota que aquest hemicicle es va pensar en una altra ¨¨poca. I per a una altra ¨¨poca. Per exemple, per a un temps amb menys parlamentaris (i, sobretot, moltes menys parlament¨¤ries). Al Parlament de la Rep¨²blica, el 1932, hi havia 85 diputats. Tots homes, per cert. Avui, la Cambra inclou 50 persones m¨¦s. I l¡¯espai f¨ªsic ¨¦s el mateix, malgrat les reformes ¨Carquitect¨°niques, de nou¨C que s¡¯hi han fet. Per for?a, augmenta la proximitat entre uns i altres. Una font de mol¨¨sties assegurada.

En una sessi¨® ordin¨¤ria ¨Cen el bon sentit de la paraula¨C, l¡¯estretor es pot suportar gaireb¨¦ sense notar-la. La majoria de senyories s¡¯estan assegudes a l¡¯esc¨® sense aixecar-se gaire, i els portaveus, m¨¦s obligats a moure¡¯s, ja tenen el seient al costat del passad¨ªs, i aix¨° simplifica les coses.

El cas ¨¦s pitjor quan passa com en aquesta inauguraci¨® de legislatura, en qu¨¨ bona part de la sessi¨® es dedica a votacions nominals i secretes; cada diputat/ada s¡¯ha d¡¯aixecar quan es pronuncia el seu nom, baixar pel passad¨ªs central i arribar fins a la Mesa per dipositar el seu paper amb el vot. Aquest passad¨ªs sembla llavors el d¡¯un avi¨®, amb molestos embussos a la sortida i a l¡¯arribada d¡¯un trajecte. O pitjor encara, un inc¨°mode habitacle d¡¯ascensor, perqu¨¨ almenys en un avi¨® no et veus obligat a saludar ni dir res al viatger que bloqueja el pas per penjar una pamela al compartiment superior. En canvi, al Parlament queda estrany que no saludis el col¡¤lega amb qui et creues. I podria ser que no tinguessis res gaire maco per dir-li.

Els encreuaments de diputats a dalt i a baix de les escales s¨®n un moment per a la cortesia ¨Cuna salutaci¨® o un somriure¨C, per a l¡¯afecte ¨Cun copet a l¡¯esquena, tampoc cal que arribem al pet¨® de Pablo Iglesias i Xavier Dom¨¨nech¨C o per a la incomoditat. Per¨°, en qualsevol dels casos, resulta impossible fer veure que l¡¯altre no hi ¨¦s. ?s m¨¦s, intentar for?ar aquesta ignor¨¤ncia m¨²tua pot ser m¨¦s que evident. L¡¯ordre alfab¨¨tic ha fet que In¨¦s Arrimadas hagi hagut de votar just abans que Elsa Artadi, aquesta nova diputada de Junts per Catalunya que es diu que ¨¦s la veu de Puigdemont a aquest costat de la frontera realment existent. Sentia curiositat per veure si hi havia contacte visual, salutaci¨® o menyspreu expl¨ªcit. M¡¯he quedat amb les ganes, perqu¨¨ Arrimadas ha evitat Artadi creuant pel bell mig de la tribuna d¡¯oradors, o sigui, pujant a l¡¯estrada i baixant-ne: tot plegat una mica inc¨°mode i for?at.

No s¨¦ si ¨¦s una premonici¨® del to que ens espera. La veritat ¨¦s que Arrimadas ja havia inaugurat la legislatura des del seu esc¨® amb una queixa, demanant que no es permet¨¦s el vot delegat dels diputats presos, mentre que Artadi havia arribat al Parlament carregant un lla? groc gegant que ha col¡¤locat en un dels escons buits, i amb el qual s¡¯ha fet unes fotos tot just abans d¡¯entrar (aquesta jornada inaugural ha estat prol¨ªfica en fotos: molts dels que s¡¯hi estrenaven no podien resistir la temptaci¨® del retrat).

El recentment escollit president del Parlament, Roger Torrent, ha fet un discurs en el qual es pot entreveure un tarann¨¤ dialogant ¨Cm¨¦s que en el d¡¯Ernest Maragall com a president d¡¯edat, for?a combatiu¨C. Torrent ha anunciat que volia ajudar a cosir la societat catalana, tan descosida. A la vista d¡¯alguns gestos, no ho tindr¨¤ f¨¤cil. I aix¨° que aquesta era la sessi¨® pre-hist¨°rica, aix¨ª, amb guionet, per remarcar el sentit literal d¡¯anterior a la hist¨°rica ¨Cde nou la hist¨°ria convocant fins a l¡¯extenuaci¨®¨C, que ser¨¤ la de la investidura del president de la Generalitat. Aquesta vegada, almenys, s¡¯ha aconseguit acabar la sessi¨® amb tots els grups presents mentre sonaven Els segadors. Ja despr¨¦s, que en alguna zona es not¨¦s l¡¯emoci¨® a flor de pell, mentre que en una altra es fes evident la impaci¨¨ncia per acabar un tr¨¤mit pesat ja quedava en un segon pla. Els retrets gruixuts, les vestidures esquin?ades i aquesta graponeria del reglament com a argument pol¨ªtic queden per al proper dia.

Assistint a les incomoditats d¡¯aquest Parlament per cosir, he recordat l¡¯¨¨poca en qu¨¨, en una sessi¨® com aquesta, la tensi¨® era tan m¨ªnima que, entre els vots als candidats a presidir la Mesa, sempre acabava colant-se¡¯n algun per a Marta Ferrusola o el pato Donald.