Sum¨¨ria i l¡¯avantguarda

La revista Documents de Georges Bataille iniciava el seu cam¨ª, el 1929, amb un article sobre l¡¯art sumeri. ?s evident que Joan Mir¨® el va con¨¨ixer, com a amic personal que era de Bataille, el nom del qual ja havia escrit a la bonica pintura Seine, Michel, Bataille et moi, de 1927 (Michel es referia a Michel Leiris, gran poeta i etn¨°graf franc¨¨s). Des que arrib¨¤ a Par¨ªs el 1920, Mir¨® va visitar freq¨¹entment el Louvre (¡°Cal anar-hi moltes setmanes per fer-se¡¯n c¨¤rrec¡±, va escriure al mar? al seu amic R¨¤fols; ¡°Em passo tot el dia als museus i veient exposicions¡±, li va tornar a escriure al maig), i per tant, el seu coneixement de l¡¯art sumeri podria haver estat fins i tot anterior. Aquesta relaci¨® de Mir¨® amb el sumeri ¨¦s el m¨¦s feble de l¡¯exposici¨® que acaba aquest cap de setmana, Sumer i el paradigma modern, en conjunt estupenda, perqu¨¨ es tracta d¡¯una exposici¨® de tesi, la de la influ¨¨ncia de l¡¯art sumeri en artistes d¡¯avantguarda, i perqu¨¨ mostra obres rares de veure, com ara les de la primera ¨¨poca de Henry Moore i Barbara Hepworth, o els bronzes Medalles de la deshonra de David Smith. El comissari ¨¦s Pedro Azara, que ja va captivar amb Cases de l¡¯¨¤nimael 1997 al CCCB.

A mitjan segle XIX es va comen?ar a excavar el sud de Mesopot¨¤mia i grans relleus de pedra neoassiris van ser traslladats al Louvre i al Museu Brit¨¤nic. L¡¯exposici¨® mostra una primera gran sala amb documents sobre els descobriments i la divulgaci¨® d¡¯aquestes troballes: des d¡¯articles a la premsa o el llibre de Christian Zervos L¡¯art de la mesopotamie de 1935 fins a le?s revistes especialitzades com Cahiers d¡¯art, des de cartells d¡¯exposicions com els de l¡¯Exposici¨® Colonial de 1931 fins als cromos populars amb motius assiris. A la segona sala es pot veure un projecte (1929) de Le Corbusier, mai realitzat, per a un Mundaneum o museu d¡¯arts ¨²tils i sagrades de tot el m¨®n, concebut seguint la imatge d¡¯un zigurat, aix¨ª com obres de l¡¯alemany Willi Baumestier, inspirades en mites mesopot¨¤mics.

Les tauletes amb escriptura cune?forme tamb¨¦ van impactar en artistes del XX. S¡¯ha triat aqu¨ª un alfabet d¡¯Henri Michaux de 1927 i diversos dels seus excel¡¤lents Mouvements de 1950. De fet, Michaux va fer tot un seguit d¡¯alfabets el 1944 i nombrosos gravats sobre el tema: escriptures de signes primordials indesxifrables que al¡¤ludien a un vocabulari anterior al racional, una mena d¡¯ideogrames personals llunyanament inspirats en Klee i en alfabets d¡¯altres, entre ells el cune?forme. Als Mouvements, els seus signes constitueixen, en canvi, gestos que evoquen figures humanes en m¨²ltiples posicions: caminants, ballarins joiosos, personatges filiformes que recorden els de Giacometti. I parlant de Giacometti, hi ha unes peces espl¨¨ndides a les sales 4 i 5. L¡¯escultor tenia una reproducci¨® d¡¯un cap del rei de Gudea (l¡¯original ¨¦s del 2120 aC) que va dibuixar a Nature nord dans l¡¯atelier, el 1927; tamb¨¦ podem veure tres dibuixos a partir de l¡¯escultura sum¨¨ria Dona de Gudea.

En l¡¯¨²ltima sala conviuen peces originals de l¡¯art sumeri: l¡¯estatueta d¡¯Assur, un orant barbat amb el seu llarg fald¨® de llana d¡¯ovella i una est¨¤tua de pedra en actitud d¡¯oraci¨® del British Museum. Massa poques, cosa que ¨¦s suplida amb les magn¨ªfiques fotos que Horaci Coppola va realitzar per al llibre de Zervos i que no s¡¯havien exposat mai. Per sort, estan en relaci¨® amb espl¨¨ndides peces del primer Moore i de la primera Hepworth, excel¡¤lent escultora anglesa poc coneguda i poc mostrada aqu¨ª. Aquestes figures prenen, m¨¦s que el bloc dens i gaireb¨¦ quadrat de les figures sum¨¨ries, la posici¨® de les mans que s¡¯ajunten a la falda. Tamb¨¦ el nord-americ¨¤ De Kooning va rebre, a finals dels quaranta, l¡¯impacte d¡¯un orant mascul¨ª de Tell Asmar, vist al Metropolitan Museum (i no, com es diu en el cat¨¤leg, al MoMA de Nova York, on no hi ha hagut mai col¡¤lecci¨® d¡¯arts primitives) i va pintar la seva s¨¨rie Women, d¡¯ulls enormes, visi¨® frontal i una mena d¡¯anti¨ªdols moderns. I per fi, les obres de Mir¨®, escultures de dones de bra?os curts, grans ulls i nassos ganxuts, realitzades a partir d¡¯objectes quotidians, l¡¯esperit de les quals est¨¤ molt a prop de les figuretes votives sirianomesopot¨¤miques. Aquestes ¨²ltimes sales s¨®n una del¨ªcia, absolutament recomanables.