Vel¨¢zquez, El Greco i Zurbar¨¢n tamb¨¦ ¡®viuen¡¯ al MNAC

El 2014, amb la nova presentaci¨® de l'art dels segles XIX i comen?aments del XX, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)?va voler deixar de banda una presentaci¨® can¨°nica dominada per grans obres i artistes i potenciar al m¨¤xim els seus fons. ¡°La col¡¤lecci¨® ¨¦s la que ¨¦s. Per¨° ¨¦s ¨²nica¡±, va dir llavors el director del museu,?Pepe Serra. Aquesta filosofia s'ha tornat a repetir ara en la nova presentaci¨® de la col¡¤lecci¨® del Renaixement i el barroc, formada per m¨¦s de 1.400 peces, moltes de les quals estaven condemnades fins ara a les sales de reserva per falta d'espai i per la pressi¨® d'altres per¨ªodes hegem¨°nics, com s¨®n el rom¨¤nic i el g¨°tic. "Aquest per¨ªode pateix cert acomplexament dins del museu, per¨° en realitat ¨¦s una perla", assegura un Serra expressiu, abans de mostrar el fruit de dos anys de feina. Ho demostra el fet que les obres d'aquest per¨ªode s¨®n les que m¨¦s es demanen per a exposicions i s¨®n les que m¨¦s viatgen internacionalment. L'¨²ltima que ha tornat de Washington ¨¦s El retrat de Charles-Michel-Angel Challe, de Jean-Honor¨¦ Fragonard, mentre que El xarlat¨¤, de Giandomenico Tiepolo, comen?a en breu una gira de nou mesos tamb¨¦ pels Estats Units.

Les noves sales del Renaixement i el barroc mostren obres, sobretot pintura, per¨° tamb¨¦ escultura, estampes, arts decoratives i dibuixos, reunides no pel gust d'una instituci¨® com la monarquia. Tampoc formen una col¡¤lecci¨® planificada sistem¨¤ticament. S¨®n obres reunides gr¨¤cies a l'inter¨¨s i les adquisicions d'una instituci¨®, com la Junta de Museus i la Reial Acad¨¨mia de les Bones Lletres de Barcelona, a m¨¦s de les adquisicions i donacions de col¡¤leccionistes privats, i s¨®n fruit de les circumst¨¤ncies hist¨°riques, socials i culturals del pa¨ªs.

Els responsables del museu, amb Serra al capdavant, per¨° tamb¨¦ el coordinador de col¡¤leccions, Francesc Qu¨ªlez; el conservador del Renaixement i el barroc, Joan Yeguas, assessorats per Juan Jos¨¦ Lahuerta, van fer una primera selecci¨® de 400 obres que han passat pels tallers de restauraci¨®. Al final en s¨®n nom¨¦s 250 (abans n'eren 130), que es poden veure en 1.300 metres quadrats que abans era un ¡°passad¨ªs infernal¡± al voltant de la gegantesca Sala Oval i que s'han compartimentat per donar un ritme a la visita. Les parets han abandonat el trist color blanc trencat que tenien des de la gran reforma de Gae Aulenti i s'han vestit d'un intens blau que ressalta i potencia les obres coloristes d'aquests dos per¨ªodes.

El primer que sorpr¨¨n ¨¦s veure plegades quatre obres d'un artista poc prol¨ªfic, Bartolom¨¦ Bermejo (el Prado n'exposa nom¨¦s dues), despr¨¦s d'incorporar en comodat dues pintures de l'Institut Amatller d'Art Hisp¨¤nic. ¡°?s un pintor del final del g¨°tic, que fa de frontissa magn¨ªfica entre la fi d'un per¨ªode i el comen?ament d'un altre", destaca Qu¨ªlez. Despr¨¦s d'aquestes obres es descobreix una de les claus de la presentaci¨®: no hi ha un recorregut cronol¨°gic, sin¨® tem¨¤tic i conceptual reunint les obres a trav¨¦s de temes com el paisatge i la perspectiva, l'amor i la maternitat, la passi¨® i el sacrifici, m¨ªstics i visionaris, biografies pintades, natures mortes, la imatge del donant i geografies imagin¨¤ries, cosa que permet agrupar obres d'autors dispars i fins i tot contraposats a la mateixa sala, ¡°que acaben enriquint-se les unes a les altres¡±, matisa Serra.

S¨ª que s'han creat tres ¨¤mbits cronol¨°gics: el Renaixement a Catalunya, amb obres com les figures d'alabastre de Dami¨¤ Forment o les taules d'Ayne Bru o un dels tres impressionants tapissos flamencs que la Generalitat de Catalunya va comprar el mateix segle XVI i que fins ara estava plegat. ¡°Explica els diferents formats i les influ¨¨ncies externes de l'art que es fa al segle XVI aqu¨ª¡±, explica Yeguas. El segon ¨¦s el Segle d'Or espanyol, on brillen les obres de Diego Vel¨¢zquez, Jos¨¦ de Ribera, Francisco Ribalta, Juan Bautista Ma¨ªno o Francisco de Zurbar¨¢n (el museu no t¨¦ cap Murillo). La tercera ¨¦s sobre el barroc catal¨¤, amb artistes com Antoni Viladomat o Francesc Pla, el Vigat¨¤, els dos principals artistes que va donar aquest per¨ªode a Catalunya.

La nova presentaci¨® ha integrat dues de les col¡¤leccions que es mostraven de manera a?llada fins ara i durant el recorregut es poden veure 40 obres del llegat Camb¨® i 18 de la Col¡¤lecci¨® Thyssen-Bornemisza. Moltes vegades s¨®n algunes d'aquestes obres les que m¨¦s destaquen a les sales, com l'impressionant Mare de D¨¦u i el Nen amb Santa Isabel, de Rubens (col¡¤lecci¨® Thyssen), o el min¨²scul El vell, de Lucas Cranach (llegat Camb¨®). ¡°Guanyen en visibilitat i s'hi integren perfectament¡±, assegura Serra.

?s dif¨ªcil ressaltar del conjunt alguna de les moltes obres que han abandonat per sempre les sales de reserva o han passat pel taller de restauraci¨® i semblen noves. En el recorregut s'han integrat i poden veure's per primera vegada, malgrat que s¨®n patrimoni dels barcelonins des de fa 27 anys dues peces amb grans signatures: una, d'El Greco (i amb ella s¨®n tres les que poden veure's del pintor cretenc al MNAC), i una altra, de Goya, que l'industrial Julio Mu?oz Ramonet va llegar el 1991 a la ciutat en un testament que les seves quatre filles segueixen q¨¹estionant. Despr¨¦s de diverses sent¨¨ncies que donen la ra¨® a Barcelona el jutge ha obligat al fet que les Mu?oz dipositin aquestes dues peces valorades en set milions i mig d'euros el 2011 i ha perm¨¨s que es puguin veure fent efectiva la voluntat ¨²ltima de l'industrial col¡¤leccionista. Ara nom¨¦s falta recuperar gaireb¨¦ un miler d'obres m¨¦s d'aquest disputat i pol¨¨mic llegat.