El ¡®proc¨¦s¡¯ esdev¨¦ pur teatre

El ¡®proc¨¦s¡¯, en el qual hi ha hagut i hi ha de tot, des d'¨¨pica i trag¨¨dia a com¨¨dia (fins i tot d'embolic), i espantall, es converteix ara en teatre de deb¨° de la m¨¤ d'una ins¨°lita iniciativa del Teatre Lliure i el seu director, Llu¨ªs Pasqual.

Sota el t¨ªtol gen¨¨ric d¡¯¡®En proc¨¦s¡¯, es presentaran els dilluns 12 i 19 de febrer a la sala del Lliure de Gr¨¤cia 11 lectures dramatitzades d¡¯obres breus (deu minuts cadascuna de mitjana) sobre el proc¨¦s independentista catal¨¤, resultat de l'enc¨¤rrec fet ¡°sense l¨ªmits¡± pel teatre a 11 dramaturgs catalans. A la collita dramat¨²rgica hi ha de tot, des d'una pe?a brev¨ªssima que explora el temps gaireb¨¦ infinitesimal que triga a caure una porra alixecada i se centra en la mirada que creuen un policia antiavalots i una dona que surt de votar l'1-O, fins al mon¨°leg d'un inquil¨ª amb balc¨® a qui la ve?na (que no en t¨¦, de balc¨®) l¡¯insta a penjar la seva pancarta.

En la pe?a de Sergi Belbel, s'explora el temps en qu¨¨ s'al?a una porra de la policia i cau sobre una dona que tracta de votar l'1-o

Entre els dramaturgs, alguns de molt coneguts, com Sergi Belbel (la pe?a de la porra), Marc Artigau, Victoria Szpunberg o Guillem Clua, i tamb¨¦ rostres famosos entre els actors i actrius que oferiran les lectures dramatitzades: Laura Conejero, Imma Colomer o Ramon Pujol. Las lectures s'agruparan en dues sessions d'una hora cadascuna titulades En proc¨¦s 1 i 2.

¡°Els ¨²ltims mesos vivim una situaci¨® pol¨ªtica i judicial que porta a esdeveniments extrems, moltes vegades, i provoca sensacions molt diferents, entre les quals la impot¨¨ncia, el no saber qu¨¨ m¨¦s pots fer o dir¡±, ha explicat aquest dijous Pasqual en presentar la iniciativa. ¡°Si pots parlar de tot aix¨° a casa, amb els amics o a la pla?a, per qu¨¨ no des del teatre?¡± Amb aquesta premissa i la recomanaci¨® gen¨¨rica de fugir de maniqueismes i utilitzar una mica l'humor (¡°no ens posem espriuans avant la lettre), Pasqual li va encarregar al director Joan Yago que coordin¨¦s la idea, que pret¨¦n aportar una reflexi¨® des de l'escenari sobre ¡°el que ens sembla aix¨°, el que ens passa¡±. Pasqual ha assenyalat que li agrada ¡°el teatre d'emerg¨¨ncia, com l¡¯anomenen els anglesos¡±, que ¡°s¨®n capa?os de fer un espectacle amb una not¨ªcia que ha sortit el mateix mat¨ª¡±.

En plantejar-los l'enc¨¤rrec als dramaturgs, ha explicat Pasqual, tots van dir el mateix: com escriure una cosa que dem¨¤ mateix la realitat haur¨¤ fet vella? Per¨° despr¨¦s, els 11 escriptors (cinc dones i sis homes) van acceptar el repte. El director del Lliure ha dit que en les cinc obres que ha pogut llegir (les altres estan, encara, en proc¨¦s, i valgui l'expressi¨®) ha trobat ¡°universalitat¡± dels conflictes que es van produir l'1-O, abans o despr¨¦s. ¡°Tots tenen una gota de poesia amarga¡±. Cada autor (tots, menys un, dirigeixen ells mateixos la seva obra) ha dirigit la proposta cap a un terreny diferent i cadascun ha triat els int¨¨rprets.

¡°L'enc¨¤rrec era complicat, ¨¦s molt dif¨ªcil abordar la realitat perqu¨¨ l'imaginari col¡¤lectiu est¨¤ saturat de posveritat i ¨¦s molt dif¨ªcil prendre¡¯n dist¨¤ncia¡±, ha considerat Victoria Spzpunberg. La seva obra, encara sense t¨ªtol, arrenca precisament de la seva amistat amb Txell Bonet, la dona de Jordi Cuixart, president d¡¯?mnium, i una carta enviada per aquest des de la pres¨®. ¡°En llegir-la vam plorar i vaig pensar a treballar amb aquest material, per¨° despr¨¦s em va semblar pornogr¨¤fic fer-ho i vam fer una altra cosa amb la pr¨°pia Txell com a int¨¨rpret¡±. La dramaturga considera que ¨¦s diferent el codi d¡¯all¨° que es fa per TV3 del d¡¯una manifestaci¨® que el que t¨¦ com a destinaci¨® ¨¦s un espai art¨ªstic.

Per la seva banda, Cristrina Clemente, autora d¡¯Estancades, ha explicat que li va costar escriure del tema perqu¨¨ ¡°hi havia un punt que no volia q¨¹estionar-me, ¨¦s dif¨ªcil no ser pamflet¨¤ria per¨° no has de justificar tampoc el que creus que ¨¦s injustificable¡±. Marc Artigau (La peixera), ha escrit sobre la reuni¨® de pares en una escola de prim¨¤ria on la policia va entrar l'1-O i on, a partir de llavors, comencen a passar-hi coses estranyes. ¡°He intentat posar-hi una mica d'humor perqu¨¨ la r¨¤bia em podia¡±, ha dit. Ll¨¤tzer Garcia ¨¦s l'autor del mon¨°leg de l'home a qui la ve?na exigeix penjar una pancarta en favor de la democr¨¤cia, una situaci¨® que diu que va viure i va ser ¡°dif¨ªcil de gestionar¡±.

Esteve Soler, a Contra la p¨¤tria, analitza, entre el terror i la com¨¨dia, ¡°les paraules que assumim com a positives per¨° tenen tamb¨¦ aspectes negatius, com ¡®p¨¤tria¡±.

La dramaturga Lali ?lvarez reivindica en la seva obra, titulada Ella, la mirada d'una dona (que ser¨¤ l'actriu Imma Colomer) en un proc¨¦s, va dir, ¡°en el qual hem sofert molt la testosterona. Si s'hagu¨¦s escoltat m¨¦s la veu de les dones les coses haurien sortit d'una altra manera¡±.

Tamb¨¦ reivindica la seva pe?a, ha dit, l'agenda social enfront de la pol¨ªtica i a la gent que va viure el proc¨¦s com ¡°una presa del poder popular i s'han sentit despr¨¦s estafats, sense veure que s'atenguin les seves necessitats reals¡±.

L'escenografia de les lectures dramatitzades ser¨¤ m¨ªnima. Dues obres amb prou feines precisen d'una peixera i un pl¨¤tan, respectivament.