Els nuclis de barraques tornen a cr¨¦ixer

En Joan (nom fictici, no vol donar pistes sobre la seva identitat) assegura que porta 15 anys ¡°vivint al carrer¡± mentre es crema les celles solucionant una sopa de lletres que ha recuperat d¡¯algun contenidor. ?s un dels prop de tres mil sensesostre que sobreviuen di¨¤riament passejant per Barcelona. ¡°Duc al damunt tot el que tinc¡±, adverteix mentre assenyala un carret ¡ªque un dia va pert¨¤nyer a un supermercat¡ª col¡¤lapsat d¡¯andr¨°mines. Al seu costat, els seus tres gossos. ¡°Aquest t¨¦ 12 anys. M¡¯ha fet molta companyia durant tot aquest temps¡±, acaricia un gos de bigotis blancs. A en Joan el van fer fora de la seva vida a puntades de peu. Deixa passar el temps en una petita pla?a del parc de la Ciutadella. Amb ell hi ha altres indigents que, com en Joan, guarden les seves propietats en carrets. Cap no troba el cam¨ª de retorn.

Com se sobreviu al carrer? ¡°Anem fent, amb una mica de ferralla sempre aconsegueixes quatre pessetes¡±, s¡¯esperan?a un dels sensesostre. La major part del temps la passen al parc i, els dies que la pol¨ªtica obliga els Mossos d¡¯Esquadra a blindar el Parlament, els expulsen d¡¯all¨¤ i es traslladen al passeig Picasso, nom¨¦s uns metres m¨¦s enll¨¤. Quan la situaci¨® es normalitza, sempre de forma intermitent, tornen dins de la Ciutadella, al punt de sortida. Uns altres, aprofiten les voltes del passeig Picasso, quan tanquen els comer?os, per convertir la zona en dormitoris improvisats de cartr¨® i algun matal¨¤s, carregat d¡¯humitat i intemp¨¨rie. Quatre joves d¡¯origen marroqu¨ª i un subsahari¨¤ ja fa diversos dies que dormen ala nau central de l¡¯edifici de l¡¯Hivernacle. ¡°No hi ha una altra manera de sobreviure, cavaller¡±, remarca, amb exc¨¦s d¡¯educaci¨®, un dels sensesostre mentre intenta rentar, amb aigua freda, mitjons i roba interior en una font que hi ha entre l¡¯ic¨°nic edifici de la Ciutadella que utilitzen com a dormitori i el Museo Martorell.

El nombre de sensesostre es mant¨¦ constant des de fa anys a Barcelona. Molts, com en Joan i la resta d¡¯indigents dels voltants del parc, sobreviuen donant tombs pel centre d¡¯una ciutat que ja no dona oportunitats. Uns altres, han constru?t murs de cartr¨® a la seva mis¨¨ria i han transformat solars, ponts i zones insospitades en assentaments. Barraques on seguir malvivint acompanyats d¡¯un m¨ªnim grau d¡¯intimitat. Segons les dades que barreja el Consistori, el nombre d¡¯assentaments a la ciutat no para d¡¯augmentar. Les dades m¨¦s recents s¨®n del passat 31 d¡¯octubre, quan es van comptabilitzar 71 assentaments en qu¨¨ malviuen 443 persones a la ciutat.

Des de l¡¯Ajuntament informen que el fenomen dels assentaments ¡°no ¨¦s nou¡±. Fins el medi¨¤tic desallotjament, el juliol del 2013, de l¡¯assentament del carrer Puigcerd¨¤, no s¡¯havia treballat estrictament el fenomen. Ara l¡¯Oficina del Pla d¡¯Assentaments Irregulars (OPAI) ¨¦s la que s¡¯encarrega no nom¨¦s de recomptar i fer un balan? del fenomen, sin¨® de dur a terme pol¨ªtiques socials per a aquests col¡¤lectius la majoria dels quals solen ser homes immigrants. El 2012 es van contabilitzar a Barcelona 62 assentaments de diferents dimensions en els quals vivien 735 persones. El 2013 el nombre d¡¯assentaments va caure a 28 amb 623, el 2014 l¡¯OPAI en va comptar 47, on vivien 465 sensesostre. El 2015 mig centenar d¡¯assentaments eren les llars de 412 persones, i el 2016, sempre segons les dades de l¡¯oficina, 61 assentaments albergaven a 415 sensesostre. Una xifra que el passat mes d¡¯octubre, abans que comenc¨¦s a baixar la temperatura, ja havia estat superada.

Els assentaments se situen en llocs molt variats. Un d¡¯ells, molt antic, ¨¦s al bell mig de la Vila Ol¨ªmpica, just en un dels ponts per als vianants que travessen la ronda del Litoral. All¨¤, fam¨ªlies senceres aprofiten una passarel¡¤la amb sostre que es va construir amb els excessos de la Barcelona ol¨ªmpica. En accedir a aquest pont dona la sensaci¨® d¡¯entrar en l¡¯habitatge d¡¯un desconegut. Fins fa ben poc, hi havia llits amb v¨¤noves, dignes d¡¯una casa dels 80, a la meitat del pont. Fins i tot hi havia mobles i tauletes de nit. A pocs metres dels dormitoris improvisats, hi ha carrets, amb els quals di¨¤riament busquen ferralla els habitants d¡¯aquest assentament. Una dona de mitjana edat cada dia renta a m¨¤ roba en un gibrell i la penja al sol mentre milers de cotxes passen als seus peus per la ronda. Fa unes setmanes van construir barraques dins del pont. Han guanyat una mica d¡¯intimitat. Els integrants d¡¯aquest assentament s¨®n de poques paraules. La dona que exerceix de bugadera encerta a dir en un castell¨¤ amb molt accent de l¡¯Est: ¡°No tenim res¡±. Malgrat aix¨°, resta import¨¤ncia als dies de fred i conv¨¦ que no vol anar-se¡¯n del lloc al que ja consideren casa seva.

Un portaveu del Consistori admet que encara queda molta feina per fer, per¨° ressalta que des que es va crear l¡¯OPAI, el 2013, s¡¯han at¨¨s 789 persones que vivien als assentaments. ¡°A m¨¦s, s¡¯ha aconseguit inserir en el m¨®n laboral a 190 persones¡±, argumenta, i destaca que ¨¦s complicat aconseguir feina per a les persones que viuen en els assentaments, ja que ¨¦s gaireb¨¦ impossible de regularitzar la situaci¨® de gran part dels habitants d¡¯aquestes barraques. ¡°L¡¯OPAI acompanya les persones que atenen per aconseguir estabilitat econ¨°mica i emocional perqu¨¨ construeixin un projecte de vida digna. Cal tenir en compte que no sempre ¨¦s possible dur a terme aquest tipus de tasca perqu¨¨ les persones que viuen en assentaments no sempre accepten la col¡¤laboraci¨® dels serveis socials¡±, destaca.

Un gibrell seguia servint ahir per fer una r¨¤pida bugada en un dels ponts per als vianants de la ronda del Litoral. Els indigents que vaguen pel parc de la Ciutadella seguien, juntament amb els seus carrets, a l¡¯interior del recinte. Potser dimarts els Mossos els envi?n al passeig Picasso i blindin una altra vegada el Parlament.