¡°Enguany¡±, va dir ella

Seiem al voltant d¡¯una taula rodona de l¡¯institut de secund¨¤ria on van els fills, una reuni¨® necess¨¤ria per¨° pl¨¤cida, poques coses destacables m¨¦s enll¨¤ de l¡¯intercanvi d¡¯informaci¨® entre pares i tutores. Hi ha cordialitat, respecte pel paper que ocupa cadasc¨² en el sistema educatiu, el llenguatge utilitzat per les dues bandes ¨¦s planer, entenedor, no sembla que la cosa s¡¯hagi de t¨°rcer i la conversa discorre per territori de confort, que es diu ara. Fins que una de les tutores, en un estrany rampell de formalitat, pronuncia amb aparent normalitat l¡¯adverbi enguany, cosa que em fa remoure a la cadira buscant recol¡¤locar les natges, i poc despr¨¦s hi torna, no s¨¦ si perqu¨¨ t¨¦ aquest mot del tot interioritzat i ja li surt sol, o b¨¦ per pura provocaci¨® en veure la meva incomoditat. No sembla que sigui aquesta segona opci¨®, aix¨ª que suposarem que ¨¦s la primera.

Hi penso en veure el llibre que acaba de treure Enric Gom¨¤ ¡ªl¡¯¨²nica persona que conec que es dedica a llegir diccionaris, de principi a final, a veure qui ¨¦s el valent que s¡¯atreveix amb el Coromines¡ª, amb un t¨ªtol tan agropecuari com Control de plagues (P¨°rtic), una proposta que va m¨¦s enll¨¤ dels reculls de paraules benintencionats que pretenen advertir-nos de barbarismes i altres incorreccions per fer atenci¨®, a trav¨¦s d¡¯un particular sentit de l¡¯humor gomani¨¤, sobre les paraules que, essent ben catalanes, acaben arraconant altres paraules que, no tan sols s¨®n igual de bones, sin¨® que solen ser m¨¦s naturals, senzilles i planeres. Dir¨ªem que hi ha una s¨¨rie de mots que exerceixen d¡¯abusananos del diccionari, que assetgen i menystenen els seus propis germans sin¨°nims, i ¨¦s aquesta la plaga que Gom¨¤ pret¨¦n de combatre.

?s interessant veure, m¨¦s enll¨¤ de les 92 paraules que l¡¯autor proposa fumigar, quins s¨®n els mecanismes que porten a aquest comportament ling¨¹¨ªstic, perqu¨¨ tenen molt a veure amb les modes que imposen els models de correcci¨® ling¨¹¨ªstica i amb les tend¨¨ncies que imperen als mitjans de comunicaci¨®, que sempre actuen d¡¯altaveus de les seleccions ling¨¹¨ªstiques. En temps en qu¨¨ s¡¯apostava per una llengua d¡¯aparen?a eminentment catalana (anys setanta i vuitanta), era f¨¤cil que es busquessin solucions dissemblants del castell¨¤, com si la difer¨¨ncia accentu¨¦s la catalanitat i per aix¨° hi hagu¨¦s paraules m¨¦s correctes que d¡¯altres. Serien els casos d¡¯assolir (per aconseguir), aturar (per parar), cercar (per buscar) o signatura (per firma), f¨®rmules que no tenen equivalent hisp¨¤nic i que han enxiquit les dels par¨¨ntesis, f¨¤cils de trobar en castell¨¤. I en canvi, en temps en qu¨¨ els models de correcci¨® han acceptat amb normalitat la semblan?a amb el castell¨¤ (a partir dels anys noranta), sigui perqu¨¨ hi compartim origen, sigui perqu¨¨ no es pot combatre tanta interfer¨¨ncia, els mots per fumigar s¨®n precisament els que s¡¯acosten al castell¨¤, que han bandejat els altres, m¨¦s naturals. Es tractaria de paraules com c¨°moda (per calaixera), boda (per casament), peresa (per mandra) o ultimar (per enllestir). Sigui per dissemblan?a o per similitud, el castell¨¤ influeix doncs ¡ªultra les interfer¨¨ncies, ¨¦s clar¡ª fins i tot en la tria que fem del nostre propi repertori l¨¨xic, tot deixant de banda criteris que hi haurien de passar al davant, com ara la naturalitat i la planor. Sempre, a l¡¯hora d¡¯expressar-nos, hauria de prevaler la senzillesa.

Per als parlants de catal¨¤ central, l¡¯adverbi enguany s¡¯ha convertit en una plaga b¨ªblica, la pesta bub¨°nica del nostre temps, quan jo era petit no ho deia ning¨². Sembla una conxorxa col¡¤lectiva per veure qui el cola en whatsapps, tuits i tota mena de textos irrellevants, tot i ser un adverbi que demana un punt de tibantor i que haur¨ªem de reservar quan el prurit de l¡¯estil ens demana elaboraci¨® i sinon¨ªmia. No crec que ning¨², per molt refistolat que vulgui semblar, digui al seu fill en vig¨ªlies de Reis: ¡°Tu creus que enguany t¡¯has portat b¨¦?¡±.