¡°La comunicaci¨® digital remet nom¨¦s a la vista, hem perdut tots els sentits¡±

Les Torres Bessones, edificis iguals entre si i que es reflecteixen m¨²tuament, un sistema tancat en si mateix, imposant el que ¨¦s id¨¨ntic i excloent tot all¨° diferent i que van ser objectiu d'un atemptat que va obrir una bretxa en el sistema global del que ¨¦s igual. O la gent practicant binge watching (empatx de s¨¨ries), visualitzant cont¨ªnuament nom¨¦s all¨° que li agrada: altre cop, proliferant el que ¨¦s igual, mai el que ¨¦s diferent o l'altre... S¨®n dues de les potents imatges que utilitza el fil¨°sof Byung-Chul Han (Se¨¹l, 1959), un dels m¨¦s reconeguts disseccionadors dels mals que afligeixen la societat hiperconsumista i neoliberal despr¨¦s de la caiguda del mur de Berl¨ªn. Llibres com La societat del cansament, Psicopol¨ªtica o La expulsi¨®n de lo distinto?(a Espanya, publicats per Herder) conformen el seu ric discurs intel¡¤lectual, que desenvolupa sempre en xarxa: tot ho connecta, com fa amb les seves mans, molt obertes, de dits llargs que s'ajunten mentre belluga els cabells, recollits en una curta cua de cavall.

¡°En l'orwelliana 1984 aquella societat era conscient que estava sent dominada; avui no tenim ni aquesta consci¨¨ncia de dominaci¨®¡±, va alertar ahir al Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona (CCCB), on el professor format i establert a Alemanya va dissertar sobre l'expulsi¨® de la difer¨¨ncia. I va donar motiu a con¨¨ixer la seva particular cosmovisi¨®, constru?da a partir de la seva tesi que els individus avui s'autoexploten i senten por cap a l'altre, cap al que ¨¦s diferent. Vivint, aix¨ª, en ¡°el desert, o l'infern, dels id¨¨ntics¡±.

Autenticitat. Per a Han, la gent es ven com a aut¨¨ntica perqu¨¨ ¡°tots volen ser diferents dels altres¡±, cosa que for?a a ¡°produir-se a un mateix¡±. I ¨¦s impossible ser-ho avui aut¨¨nticament perqu¨¨ ¡°en aquesta voluntat de ser diferent continua all¨° igual¡±. Resultat: el sistema nom¨¦s permet que es donin ¡°difer¨¨ncies comercialitzables¡±.

Autoexplotaci¨®.?S'ha passat, en opini¨® del fil¨°sof, ¡°del deure de fer¡± una cosa a ¡°poder fer-la¡±. ¡°Es viu amb l'angoixa de no fer sempre tot el que es pot¡±, i si no es triomfa, ¨¦s culpa seva. ¡°Ara un s'explota a si mateix i es pensa que s'est¨¤ realitzant; ¨¦s la p¨¨rfida l¨°gica del neoliberalisme, que culmina en la s¨ªndrome del treballador cremat¡±. I la conseq¨¹¨¨ncia encara ¨¦s pitjor: ¡°Ja no hi ha ning¨² contra qui dirigir la revoluci¨®, no hi ha uns altres d'on provingui la repressi¨®¡±. ?s ¡°l'alienaci¨® d'un mateix¡±, que en el vessant f¨ªsic es tradueix en anor¨¨xies o en sobreingesta de menjar o de productes de consum o oci.

¡®Big data¡¯.?¡°Les macrodades fan superflu el pensament perqu¨¨ si tot ¨¦s numerable, tot ¨¦s igual... Som en ple dadaisme?(en aquest cas, de dades): l'¨¦sser hum¨¤ ja no ¨¦s sobir¨¤ de si mateix, sin¨® que ¨¦s resultat d'una operaci¨® algor¨ªtmica que el domina sense que ho percebi; ho veiem a la Xina amb la concessi¨® de visats segons les dades que gestiona l'Estat o en la t¨¨cnica del reconeixement facial¡±. La revolta hauria de passar per deixar de compartir dades o de ser a les xarxes socials? ¡°No podem negar-nos a facilitar-les: una serra tamb¨¦ pot tallar caps... Cal ajustar el sistema: el llibre electr¨°nic est¨¤ fet perqu¨¨ jo llegeixi, no perqu¨¨ em llegeixi a mi a trav¨¦s d'algoritmes... O ¨¦s que l'algoritme far¨¤ ara l'home? Als Estats Units hem vist la influ¨¨ncia de Facebook en les eleccions... Necessitem una carta digital que recuperi la dignitat humana i pensar en una renda b¨¤sica per a les professions que les noves tecnologies devoraran¡±.

Comunicaci¨®. ¡°Sense la pres¨¨ncia de l'altre, la comunicaci¨® degenera en un intercanvi d'informaci¨®: les relacions es reemplacen per les connexions, i aix¨ª nom¨¦s s'enlla?a amb el que ¨¦s igual; la comunicaci¨® digital remet nom¨¦s a la vista, hem perdut tots els sentits; ens trobem en una fase afeblida de la comunicaci¨®, m¨¦s que mai: la comunicaci¨® global i dels likes nom¨¦s consent els qui s¨®n m¨¦s iguals que un; el que ¨¦s igual no fa mal!¡±.

Jard¨ª.?¡°Jo soc diferent; estic envoltat d'aparells anal¨°gics: vaig tenir dos pianos de 400 quilos i durant tres anys he conreat un jard¨ª secret que m'ha donat contacte amb la realitat: colors, olors, sensacions... M'ha perm¨¨s adonar-me de l'alteritat de la terra: la terra tenia pes, tot ho feia amb les mans; el m¨®n digital no pesa, no fa olor, no oposa resist¨¨ncia, passes un dit i ja est¨¤... ?s l'abolici¨® de la realitat; el meu proper llibre ser¨¤ aquest: Elogi de la terra. El jard¨ª secret. La terra ¨¦s m¨¦s que d¨ªgits i n¨²meros.

Narcisisme.?Han sost¨¦ que ¡°ser observat avui ¨¦s un aspecte central de ser al m¨®n¡±. El problema ¨¦s que ¡°el narcisista ¨¦s cec a l'hora de veure l'altre¡± i sense aquest altre ¡°un no pot produir per si mateix el sentiment d'autoestima¡±. El narcisisme tamb¨¦ ha arribat, segons el seu parer, al que hauria de ser una panacea, l'art: ¡°Ha degenerat en narcisisme, est¨¤ al servei del consum, es paguen bestieses injustificades, ja ¨¦s v¨ªctima del sistema; si en fos ali¨¨, seria una narrativa nova, per¨° no ho ¨¦s¡±.

Altres. ?s la clau de les seves reflexions m¨¦s recents. ¡°Com m¨¦s iguals s¨®n les persones, m¨¦s augmenta la producci¨®; aquesta ¨¦s la l¨°gica actual; el capital necessita que tots siguem iguals, fins i tot els turistes; el neoliberalisme no funcionaria si les persones f¨®ssim diferents¡±. Per aix¨° proposa ¡°tornar a l'animal original, que no consumeix ni comunica desaforadament; no tinc solucions concretes, per¨° pot ser que al final el sistema implosioni per si mateix... En qualsevol cas, vivim en una ¨¨poca de conformisme radical: la universitat t¨¦ clients i nom¨¦s crea treballadors, no forma espiritualment; el m¨®n es troba al l¨ªmit de la seva capacitat; potser aix¨ª arribar¨¤ un curtcircuit i recuperarem aquest animal original¡±.

Refugiats.?Han ¨¦s molt clar: amb l'actual sistema neoliberal ¡°no se sent temor, por o f¨¤stic pels refugiats, sin¨® que s¨®n vistos com una c¨¤rrega, amb ressentiment o enveja¡±; la prova ¨¦s que despr¨¦s el m¨®n occidental passar¨¤ les vacances als seus pa?sos.

Temps.?Cal una revoluci¨® en l'¨²s del temps, sost¨¦ el fil¨°sof, professor a Berl¨ªn. ¡°L'acceleraci¨® actual disminueix la capacitat de romandre: necessitem un temps propi que el sistema productiu no ens deixa; ens cal un temps de festa, que significa estar parats, sense fer res productiu, per¨° que no s'ha de confondre amb un temps de recuperaci¨® per seguir treballant; el temps treballat ¨¦s temps perdut, no ¨¦s temps per a nosaltres¡±.