Fancelli ¡®forever¡¯

Era i ser¨¤ sempre un dels nostres. I ara, a m¨¦s, com si no el record¨¦ssim cada dia, en la professi¨® i en la vida, el tenim en llibre.

Agust¨ª Fancelli (Barcelona 1957-2012), cap de redacci¨® d'EL PA?S, personatge emblem¨¤tic del periodisme barcelon¨ª, cronista insubstitu?ble de la ciutat, home d'una cultura inabastable, i sobretot una persona entranyable i un amic, va morir ja fa cinc anys. Un grup d'irreductibles (la fam¨ªlia i els ¨ªntims), que celebraven cada aniversari, van decidir que hi faltava una mica de ¡°material simb¨°lic¡± per recordar-lo com es mereixia i han editat un llibre que recull una selecci¨® dels seus textos.

El volum es titula Fancellissimo, que sona de manera molt pertinent a tempo musical, entre andantino i vivace (perdona'm, Agust¨ª, si fico la pota, ja saps que no en tinc, d'o?da), tot i que aquest dijous, en la presentaci¨® del llibre imperava un aire d'adagietto.

L'acte va tenir lloc a la Casa dels Italians i va congregar una ¨¤mplia representaci¨® del m¨®n cultural i period¨ªstic de Barcelona (t'imagino, Agust¨ª, arquejant la cella davant de la gastada frase, per¨° d'alguna manera cal camuflar aix¨° de cr¨°nica del dia; la veritat ¨¦s que el que hi havia ¨Ci per aix¨° hi eren, hi ¨¦rem¨C ¨¦s un munt d'amics teus).

L'acte va ser molt amable, una oportunitat per al retrobament. Ram¨®n de Espa?a, Catalina Serra, Llu¨ªs Bosch, Carmen Cabezos, Jaume Arajol... Van parlar la filla de l'Agust¨ª, la Marina, amb molta emoci¨®, i el seu bon amic Fede Montagut, i va tancar el camarada Walter Oppenheimer, ning¨² millor per tra?ar el perfil period¨ªstic de l'autor, explicant un grapat de sucoses an¨¨cdotes i demanant que s'ampli? ja l'edici¨® del llibre (inicialment no venal i de 700 exemplars).

Fancellissimo ¨¦s un llibre preci¨®s, amb un retrat de Fancelli a la tapa pintat pel seu amic Perico Pastor, i que cont¨¦ un conjunt d'articles molt variats seleccionats en cada categoria tem¨¤tica ¨Ci aquesta ¨¦s part de la gr¨¤cia¨C?per amics i companys de l'autor (Ramon Besa, Quico Valls, Ll¨¤tzer Moix, Sergi P¨¤mies, Tom¨¤s Delcl¨®s, Xavier Moret...), que, a m¨¦s, han escrit un text cadasc¨² per mostrar com eren de caleidosc¨°pics la personalitat i els interessos de l'Agust¨ª.

El llibre, amb textos que abasten des del 1986 fins al 2012, s'obre amb un perfil de Fancelli per Xavier Vidal-Folch, en qu¨¨ el qualifica de ¡°periodista total¡±. El que ve despr¨¦s justifica amb escreix l'apel¡¤latiu: quin tio, l'Agust¨ª!, si ¨¦s que era capa? d'escriure de tot, i sempre amb geni, passi¨®, qualitat liter¨¤ria i humor. Tamb¨¦ amb una gran humanitat, cosa en qu¨¨, per m¨¦s que ens hi esmercem, mai l'igualarem.

En les 232 p¨¤gines trobem una representaci¨® del millor que va escriure Agust¨ª Fancelli, textos sobre m¨²sica, per descomptat, entre els quals hi ha el divertid¨ªssim ?Vaya un Descubrimiento!, exemple del seu talent com a cr¨ªtic i capacitat d'ironia, i la inoblidable trobada amb John Cage (que va ser per a ell com per a mi trobar-me amb Rommel o el comte Alm¨¢sy). I tamb¨¦ de pol¨ªtica (com els seus celebrats pat¨¦s de campanya), esports, cinema, retrats (Maestro Sagarra), art, deliciosament autoreferencials (La importancia de llamarse Fancelli, Hoy canto yo), dedicats a la ciutat de Barcelona (un dels seus temes preferits)...

Us deixo endevinar a qui li van encolomar el paper de seleccionar els textos de l'¨¤mbit Miscel¡¤l¨¤nia, ¨¦s a dir, les rareses que no cabien en cap altre apartat (com El cond¨®n cantante, el del Dragon Khan o el de les tirolines).

Al llibre hi ha una s¨¨rie de fotos de l'Agust¨ª. Fotos de jove, de servei patrullant la ciutat per a alguna cr¨°nica, rebent el Premi Ciutat de Barcelona el 2002... Commou especialment la que el mostra davant de la pantalla, a la redacci¨®, somrient i mirant-te, com si fos aqu¨ª mateix, davant. I no hagu¨¦s marxat mai. Joder, Agust¨ª.