Obrer de la utopia en construcci¨®

Catalunya ¨¦s la p¨¤tria de Pere Casald¨¤liga, i Balsareny (1928), el poble on va n¨¦ixer. All¨¤ hi t¨¦ les seves arrels, la fam¨ªlia, els amics i amigues, les organitzacions solid¨¤ries amb els seus projectes humanitaris i ecol¨°gics. El 1968, la seva vida va fer un gir copernic¨¤: va marxar cap al Brasil i no va tornar mai m¨¦s a la seva terra natal, ni tan sols amb motiu de la mort de la seva mare. Aix¨ª ho va prometre quan es va embarcar de cam¨ª a l¡¯Am¨¨rica Llatina i, fidel a la seva promesa, l¡¯ha complert. Per¨° t¨¦ Catalunya al cor i al cap. P¨¤tria seva ¨¦s tamb¨¦ el Brasil, on va arribar com a missioner i on ha exercit com a bisbe durant m¨¦s de tres d¨¨cades a la di¨°cesi de S?o Felix do Araguaia, al Mato Grosso.

Dem¨¤ fa 90 anys, una efem¨¨ride per celebrar i festejar, per fer mem¨°ria subversiva de la seva vida igualment subversiva, com ell mateix reconeix: ¡°Me llaman. / Me llamar¨¢n subversivo. / Y yo les dir¨¦: lo soy. / Por mi pueblo en lucha vivo. / Con mi pueblo en marcha voy. / Tengo fe de guerrillero/ y amor de revoluci¨®n. / Y entre Evangelio y canci¨®n / sufro y digo lo que quiero¡±. Una vida compromesa amb les causes d¡¯alliberament dels pobles oprimits que, segons les seves humils paraules, ¡°s¨®n m¨¦s importants que la meva vida¡±.

Per¨° ¨¦s tamb¨¦ una efem¨¨ride per mirar al futur amb esperan?a enmig de la foscor del present i dels n¨²vols que planen per tot arreu, i molt especialment avui al Brasil. Pere practica l¡¯esperan?a com a principi innat en la realitat i com a virtut de l¡¯optimisme militant en direcci¨® a la utopia.

En el discurs de recepci¨® del doctorat honoris causa que li va concedir l¡¯any 2000 la Universitat de Campinas (Brasil), va proclamar la seva ¡°passi¨® per la utopia. Una passi¨® escandalosament desactivada, en aquesta hora de pragmatisme, de productivitat, de mercantilisme total, de postmodernitat escarmentada¡±, es va declarar obrer de la utopia en construcci¨® i es va comprometre a rehabilitar-la a contratemps. Utopia com a lloc ¡°on capiguem tots¡±, com demanen els zapatistes maies. El seu missatge va ser: ¡°D¡¯esperan?a en esperan?a caminem esperan?ant-nos¡±.

Dotze imatges podrien resumir l¡¯originalitat del seu pensament, l¡¯exemplaritat de la seva vida i les causes per les quals ha lluitat i que han donat sentit a la seva exist¨¨ncia.

1. Poeta. Pere conrea la poesia des de la joventut i ¨¦s un dels millors poetes hispanollatinoamericans, juntament amb Ernesto Cardenal. No ¨¦s un simple versificador, ni es queda en xerrameca buida, sin¨® que provoca revolucions. Canta als revolucionaris llatinoamericans: Augusto C¨¦sar Sandino, Carlos Fonseca Amador, Che Guevara; als bisbes m¨¤rtirs: San Romero de Am¨¦rica (El Salvador), Enrique Angelelli (Argentina); als te¨°legs de l¡¯alliberament Gustavo Guti¨¦rrez, Leonardo Boff. El seu poema A Reagan recorda l¡¯Oda a Roosevelt de Rub¨¦n Dar¨ªo.

2. Revolucionari internacionalista. ¡°Creo en la Internacional / de las frentes levantadas, / de la voz de igual a igual / y las manos entrelazadas¡­ / y llamo al Orden del mal / y al Progreso de mentira¡±. Cap causa que es jugui en l¡¯esfera local o internacional li ¨¦s aliena, com tampoc ho ¨¦s cap revoluci¨®: la cubana, la sandinista, la zapatista, la guatemalenca, la salvadorenca. Totes les ha acompanyat, visitant els seus l¨ªders, posant-se del costat dels pobles en lluita i celebrant amb ells l¡¯alliberament.

3. Intel¡¤lectual cr¨ªtic. Casald¨¤liga no accepta la realitat tal com ¨¦s, ni s¡¯instal¡¤la c¨°modament en ella, sin¨® que es pregunta com ha de ser i busca transformar-la a trav¨¦s de la praxi. Ofereix narratives alternatives als relats oficials, construeix espais de conviv¨¨ncia i di¨¤leg i argumenta en favor dels binomis pau i just¨ªcia, llibertat i igualtat. Critica tots els poders: religi¨®s, pol¨ªtic, econ¨°mic, els poders foscos del Vatic¨¤, l¡¯imperialisme, el colonialisme, el capitalisme, el patriarcat.

4. Ecologista. Pere reclama el dret dels pobles originaris ¡ªveritables ecologistes¡ª al seu territori i exigeix el reconeixement dels drets de la Mare Terra (Pacha Mama) que aquests pobles consideren sagrada i amb la qual formen una comunitat ecohumana.

5. Defensor de les causes ind¨ªgena i negra. Des de la seva arribada al Brasil va abra?ar totes dues causes i va ser objecte de persecuci¨® per aix¨°, i fins i tot amena?at de mort. La millor expressi¨® de la seva opci¨® per les comunitats ind¨ªgenes i afrodescendents s¨®n les seves dues bell¨ªssimes cantates: la Misa de la Tierra sin Males, on denuncia el genocidi, l¡¯etnocidi i el biocidi del proc¨¦s colonitzador i les seves formes actuals, i la Misa de los Quilombos, en la qual mostra l¡¯originalitat de la cultura afro i la seva gran potencialitat d¡¯acollida, alhora que denuncia el sistema d¡¯esclavitud de qu¨¨ van ser objecte els negres a Amer¨ªndia. Al proc¨¦s colonitzador respon amb la descolonitzaci¨® de les ments i els sentiments, les creences i les cultures.

6. Defensor de la causa de les dones. Entre les prioritats de Casald¨¤liga hi ha la dignificaci¨® de les dones camperoles, ind¨ªgenes, negres, prostitutes... sotmeses a les m¨²ltiples opressions del patriarcat, el colonialisme, el capitalisme i la religi¨® dominant. En els seus escrits i oracions fuig del llenguatge patriarcal i recorre al llenguatge inclusiu, anomenant D¨¦u Pare i Mare.

7. Opci¨® pel di¨¤leg intercultural, interreligi¨®s i inter¨¨tnic. El bisbe no imposa la seva fe als altres, ni afirma que la seva religi¨® ¨¦s l¡¯¨²nica vertadera. Anomena el D¨¦u de tots els noms. Posa en pr¨¤ctica el poema d¡¯Antonio Machado: ¡°La teva veritat? No. La veritat; i vine amb mi a buscar-la. La teva guarda-te-la¡±.

8. Bisbe en rebel fidelitat i insurrecci¨® evang¨¨lica. Per aix¨° ha estat sota sospita del Vatic¨¤ i de no pocs dels seus col¡¤legues episcopals de l¡¯Am¨¨rica Llatina i especialment del Brasil, que l¡¯han denunciat a Roma, i d¡¯Espanya, on antics companys i despr¨¦s col¡¤legues a l¡¯episcopat li van retirar l¡¯amistat.

9. Profeta. Com els profetes d¡¯Israel, Jes¨²s de Natzaret i Bartolom¨¦ de las Casas, Pere desperta les consci¨¨ncies adormides, revoluciona les ments instal¡¤lades, denuncia les injust¨ªcies del sistema i anuncia Un Altre M¨®n Possible en la Hist¨°ria.

10. M¨ªstic. Troba D¨¦u en els rostres dels empobrits i parla amb ell en el silenci meditatiu. Viu la seva experi¨¨ncia religiosa no pas evadint-se del m¨®n, sin¨® en el cor de la realitat. L¡¯espiritualitat ¨¦s la font del seu comprom¨ªs sociopol¨ªtic, el qual dona sentit hist¨°ric a la seva espiritualitat. <VS1>

11. Te¨°leg. Pensa la fe alliberadorament, la viu esperan?adament, la practica a trav¨¦s de la solidaritat, que ell mateix anomena ¡°la tendresa dels pobles¡±, i es posa del costat de les te¨°logues i els te¨°legs de l¡¯alliberament represaliats. Juntament amb Rubem Alves i Ernesto Cardenal, ha creat l¡¯anomenada teopo¨¨tica de l¡¯alliberament.

12. Missioner al servei del poble. Casald¨¤liga no va anar al Mato Grosso amb el catecisme a adoctrinar i convertir infidels, sin¨®, lleuger d¡¯equipatge, nom¨¦s amb l¡¯Evangeli com a bona not¨ªcia per als pobres i p¨¨ssima not¨ªcia per als rics.

Als seus 90 anys, amb la malaltia del Parkinson a sobre, gaudeix de moments de lucidesa intel¡¤lectual que s¡¯expressa amb gestos fraternosororals i en el silenci meditatiu, mant¨¦ un insubornable comprom¨ªs alliberador i proposa el Regne de D¨¦u com a alternativa a l¡¯imperi, a qualsevol imperi, passat present o futur: ¡°Cristianament parlant ¡ªafirma¡ª, la consigna ¨¦s molt clara (i molt exigent) i Jes¨²s de Natzaret ens l¡¯ha donat: contra la pol¨ªtica opressora de qualsevol imperi, la pol¨ªtica alliberadora del Regne. Aquest Regne del D¨¦u viu, que ¨¦s dels pobres i de tots aquells i aquelles que tenen fam i set de just¨ªcia. Contra l¡¯agenda de l¡¯imperi, l¡¯agenda del Regne¡±.

Aquesta ¨¦s la seva espiritualitat: antiimperial i contrahegem¨°nica, amb la qual Casald¨¤liga, com David contra Goliat, nua els imperis que, per molt poderosos que semblin, tenen els peus de fang.

Juan Jos¨¦ Tamayo ¨¦s director de la C¨¤tedra de Teologia i Ci¨¨ncies de les Religions Ignacio Ellacur¨ªa, de la Universidad Carlos III de Madrid. El seu ¨²ltim llibre ¨¦s Teolog¨ªas del Sur. El giro descolonizador (Trotta).