La nit que va plantar cara a Eivissa

Volia comen?ar explicant una an¨¨cdota sexual, per¨° m¡¯ho han tret del cap. Aix¨ª que comen?ar¨¦ amb un delicte. Vaig buscar una opci¨® f¨¤cil: una mica de t¨ªpex, i la punta d¡¯un comp¨¤s. Vaig rascar les vores del tres, li vaig posar una taca blanca, i el vaig convertir en un dos. Quan me¡¯l van demanar, segur que em tremolaven les cames, les mans i els cabells, esquitxats de metxes rosses. El Blai, enfundat com sempre en el seu abric negre fins als peus, va passar el DNI per l¡¯esc¨¤ner i en un acte de generositat, potser aguantant-se el riure, em va obrir les portes del parad¨ªs: Pach¨¢, la m¨ªtica discoteca de les cireres, mal col¡¤locada en una cantonada de la carretera, a l¡¯entrada de Platja d¡¯Aro, aquest poble de la Costa Brava que un dia un periodista va definir com a ¡°xancleter¡±. Ell era m¨¦s de Begur, presumia. Una ofensa imperdonable per a alg¨² de Vilartagues, que covardament vaig deixar passar.

El record dels estius del 97, 98 i 99 ¨¦s una mica nebul¨®s: treballar a Magatzems Vall (¨¦s terrible que s¡¯hagi reconvertit en un Mango) fins a les onze de la nit, sopar a Sant Llu¨ªs, beure vodka amb llimona a Assac, Country, Buba o Charly¡¯s, i acabar a Pach¨¢. All¨¤, amb una mica de sort, algun amic et colava. Com el Sergio, que solia ser a tot arreu, amb el bra? ben amunt, carregant un cistell ple de gots que anava recollint, suposadament buits. Eren els homes que calia evitar: ¡°Encara quedava un cul!¡±. I alhora, els homes amb qui calia topar-se, amb les seves samarretes ajustades, encaixades en els seus texans, tant o m¨¦s ajustats. ¡°Entr¨¤vem a les deu, i ja comen?¨¤vem a beure xupitos per les barres. Quan arribava la gent, ja an¨¤vem pet¡±, recorda, molts anys despr¨¦s.

Amb una mica de sort, i despr¨¦s d¡¯un perill¨®s trajecte de tornada, amb moto, amb cotxe o a dit, quedaven tres hores per dormir. A dos quarts d¡¯onze, encara amb el terrible gust redol? al paladar i la ressaca comprimint el cap, torn¨¤vem a vendre cremes a uns turistes socarrimats pel sol. Ens mantenia en peu la il¡¤lusi¨® de saber que quan abaix¨¦ssim la persiana, Pach¨¢ ens esperava de nou.

Aquells anys (daurats en la meva mem¨°ria) ja s¨®n els de la decad¨¨ncia, explica Ludwig Huisgen, que va dirigir Tiffany¡¯s des del 1965 fins al 1995. ¡°La vaig vendre l¡¯¨²ltim dia de l¡¯any¡±, diu. Li va costar desprendre¡¯s de la seductora discoteca que tenia com a emblema tres misterioses dones de mitja melena amb barret i que agafava el nom de la joieria preferida d¡¯Audrey Hepburn a Desayuno con diamantes, estrenada a Espanya dos anys abans. Llavors, cinc discoteques eren les reines de la nit de Platja d¡¯Aro: Tiffany¡¯s, Paladium, Maddox, Pach¨¢ i Kamel.

Paladium va organitzar el 1966, un any despr¨¦s que s'invent¨¦s la revolucion¨¤ria pe?a de roba, un concurs Miss Minifalda, que els va suposar una multa de 5.000 pessetes del Govern franquista. Tiffany¡¯s va sortir a l¡¯Intervi¨² perqu¨¨ va acollir els primers topless de la Costa Brava, en una mena de jard¨ª tropical amb piscina que van muntar a dins del local. Al llibre Nits d¡¯Aro, del periodista Xavier Castill¨®n, es pot veure una foto de l¡¯escriptor Josep Pla, amb un cubata a la m¨¤, com un xancleter m¨¦s, el 1970 a Maddox, del promotor cultural Oriol Reg¨¤s, rei de la nit catalana i propietari de la discoteca durant 13 anys. ¡°I, per descomptat, hi havia l¡¯atracci¨® de les estrangeres, que venien a dojo. Va ser una revoluci¨® social total. A Tiffany¡¯s, hi va venir tothom, fins i tot Dal¨ª¡±, rememora Huisgen, que reconeixien pel carrer a Par¨ªs.

La seva discoteca va ser una inspiraci¨® per als Pach¨¢, que van n¨¦ixer dos anys despr¨¦s a Sitges, assegura Castill¨®n a Nits d'Aro. El llibre recull una llista infinita de celebritats que van actuar a Platja d¡¯Aro. Icones espanyoles, com Julio Iglesias, Lola Flores, Joan Manuel Serrat o Camilo Sesto, i de fora, com Soft Machine, Raffaella Carr¨¤, Johnny Hallyday o Charles Aznavour. Aquells dies gloriosos, es podien ajuntar entre 15.000 i 20.000 persones ballant a les pistes de Platja d¡¯Aro. Huisgen la defineix com una nit ¡°exclusiva¡±: ¡°Recordo amics italians que venien en cotxes de luxe, amb roba d¡¯Armani¡±.

Platja d¡¯Aro era l¡¯h¨°stia. Per¨° als setanta Eivissa li va comen?ar a guanyar la partida. ¡°Eren m¨¦s permissius¡±, al¡¤lega Huisgen. A m¨¦s, la ciutat de la Costa Brava es va comen?ar a popularitzar i a perdre el glamur dels primers anys. Els italians van redirigir els seus luxosos cotxes cap a les illes ¨C¡°ja no era una cosa especial; era la massificaci¨®¡±, diu Huisgen¨C i Platja d¡¯Aro es va bolcar en els xancleters: els locals, que encarn¨¤vem els de Sant Feliu de Gu¨ªxols, Santa Cristina d¡¯Aro, Palam¨®s o Calonge, i els que venien de Girona o Barcelona.

La nit VIP dels setanta va derivar en les ressaques barates dels noranta. Per¨° aix¨° tamb¨¦ va tocar sostre. L¡¯empresari Pepe Carrera, de 60 anys, assenyala directament els Mossos. Si als noranta, el Sergio fingia ser un ve¨ª i trucaba a la Gu¨¤rdia Civil, des de la pr¨°pia discoteca, suplicant que alg¨² pos¨¦s fi d'una vegada a la nit; ara, amb els Mossos al capdavant, a les cinc en punt s'aibaxaven les persianes. Els controls d¡¯alcohol¨¨mia van salvar centenars de vides, que vam posar en risc est¨²pidament un munt de vegades. Per¨° no poder beure i conduir, igual que no fumar als locals, tamb¨¦ va perjudicar la nit, assegura el dj Toni Mix, que va treballar a gaireb¨¦ totes les discoteques de moda de Platja d¡¯Aro.

Pepe Carreras va comen?ar als 14 anys rentant gots a Maddox i va acabar sent l¡¯amo de les cinc joies de Platja d¡¯Aro. Tamb¨¦ de Pach¨¢, que va desapar¨¨ixer entre flames el passat 31 de gener, cosa que va provocar un intens atac de nost¨¤lgia als xancleters. Feia 15 anys que estava tancada. D¡¯aquella m¨ªtica nit, amb una dotzena de discoteques funcionant a tot drap, ja nom¨¦s queden Malib¨², Zsa Zsa i una petita part de la cl¨¤ssica pir¨¤mide (Kamel, ?tyco o Priv¨¦, segons el moment). ¡°Les grans discoteques ja no generen diners per poder pagar les despeses¡±, assegura Carreras. Ell s¡¯ha reinventat, despr¨¦s de veure com la crisi canviava els h¨¤bits de consum. ¡°Qui anava abans amb bicicleta pel carril bici?¡±, assenyala. Entre bromes, es refereix a Platja d¡¯Aro com ¡°la ciutat morta¡±. ¡°Tot ¨¦s c¨ªclic¡±, rebaixa Huisgen. Pero ¨¦s cert: fins i tot els de les xancletes s'han fet runners.