Per als amants de les claus esot¨¨riques

It was a dark an stormy night¡± (¡°Era una nit fosca i tempestuosa¡±) ¨¦s el principi de novel¡¤la que totes les escoles d¡¯escriptura desaconsellen als alumnes: exemple, diuen, de clix¨¦ inoport¨² i florit, de rid¨ªcul literari. La frase pertany a Sir Edward Bulwer-Lytton (1803-1873), bar¨® brit¨¤nic, pol¨ªtic conservador i ploma prol¨ªfica amb m¨¦s de 40 volums, entre novel¡¤les, drames i poemaris. En vida va comptar amb el favor dels lectors i va fer fortuna publicant un best-seller rere l¡¯altre. Avui, per¨°, ¨¦s m¨¦s recordat per la frase susdita i les mil par¨°dies que ha desencadenat (fins i tot s¡¯ha constitu?t un certamen, en honor seu, per guardonar els millors d¡¯entre els pitjors comen?aments de novel¡¤la). Avui, a Bulwer-Lytton nom¨¦s el reverencien els amants del relat omin¨®s, de fantasmes i de claus esot¨¨riques. I aquests s¨®n una minoria.

Adesiara s¡¯ha recordat de Zanoni, novel¡¤la de 1824, sembla que a requesta de Joaquim Mallafr¨¨, que s¡¯hi havia delectat, quan era adolescent, en una traducci¨® castellana de Josep Pin i Soler. Impulsat pel record grat d¡¯aquella lectura juvenil, el mateix Mallafr¨¨ n¡¯ha fet, per primera vegada en catal¨¤, una versi¨® impecable on els ¡°ordeals¡± s¨®n ¡°ordalies¡± i no pas simples ¡°proves¡±, i on les idees i les esperances s¡¯acaricien (¡°you cherish the hope...¡±). M¨¦s de 500 p¨¤gines on la riquesa de Bulwer-Lytton est¨¤ igualada per la riquesa de Mallafr¨¨.

De Zanoni, Lovecraft havia decidit a L¡¯horror sobrenatural en la literatura (1927) que ¨¦s ¡°una obra excel¡¤lent com a novel¡¤la rom¨¤ntica, de manera que un lector no excessivament exigent i refinat pot llegir-la amb un inter¨¨s sincer¡±. B¨¦, els lectors hem canviat quant a exig¨¨ncia, refinament i sinceritat. L¡¯altiloq¨¹¨¨ncia d¡¯alguns passatges de Zanoni, els signes d¡¯exclamaci¨®, la cotilla victoriana que fa de la protagonista una fleuma, aix¨ª com les constants intromissions del narrador, poden importunar el lector modern. Poden. Encara que tamb¨¦ poden ser passades per alt (ser considerades un malent¨¨s intergeneracional, sense import¨¤ncia) i aix¨ª el que queda ¨¦s una aventura amorosa (un triangle) que s¡¯embolica amb una trama ocultista, i que compta amb girs emocionants i reflexions suficients i atractives (¡°L¡¯¨¤mbit de la mainadera, amb els seus contes de fantasmes i follets, ¨¦s el bressol de moltes de les nostres impressions de la vida adulta¡±).

Bulwer-Lytton persisteix en l¡¯obsessi¨® de la literatura g¨°tica (pensem en l¡¯Otranto, de Walpole; en l¡¯Udolpho, de Radcliffe) pels ambients i els car¨¤cters del sud d¡¯Europa. Als ulls dels anglesos, els meridionals s¨®n gent lliurada a les passions elementals, cristians que freguen el paganisme en la seva adoraci¨® dels sants; un poble, per tant, que mant¨¦ el contacte amb els temps arcaics. Zanoni, el personatge, prov¨¦ d¡¯una ¨¨poca remota: gaudeix del do de la immortalitat gr¨¤cies a les arts m¨¤giques que els Rosa-creu practiquen (i, abans d¡¯ells, els cabalistes del Renaixement, i abans els alquimistes g¨°tics, i abans els gn¨°stics, i aix¨ª fins a remuntar-nos als caldeus del segle X aC). Els camins de Zanoni i Glydon, gentleman angl¨¨s, es creuaran i, sense saber-ho, intercanviaran destins: Glydon buscar¨¤ un mentor que l¡¯inici? en els sabers herm¨¨tics, mentre que Zanoni renunciar¨¤ al seu quest espiritual per correspondre l¡¯amor de Viola, cantant d¡¯¨°pera (els seus atributs, els de l¡¯hero?na g¨°tica: innoc¨¨ncia i puresa). Glydon, per¨°, despertar¨¤ el terror de l¡¯Habitant del Llindar, mentre que a Zanoni se li retirar¨¤ el favor de la immortalitat.

L¡¯obra ¨¦s una disputa entre la superstici¨® i la llum de la ra¨®, conseq¨¹¨¨ncia del xoc entre les tradicions de l¡¯antigor i el m¨®n modern que la Il¡¤lustraci¨® imposa: la remor de la Revoluci¨® Francesa sona de fons, des dels primers cap¨ªtols, i l¡¯apoteosi jacobina coincidir¨¤ amb la conclusi¨® de la novel¡¤la (¨¦s per aquest transfons que Zanoni ¨¦s companya d¡¯Una hist¨°ria de dues ciutats).

Malgrat la popularitat de Zanoni al XIX, ja no ¨¦s un llibre per a tots els p¨²blics, sin¨® una obra per a completistes, lectors que planifiquen la seva biblioteca i pensen en termes d¡¯autors, per¨ªodes, idiomes... El completista no s¡¯atura i voldr¨¤ seguir amb Els ¨²ltims dies de Pompeia, La casa i el cervell i La ra?a esdevenidora.