L¡¯home de les multituds

Trec la meva llista de temes prioritaris ¨Cque no s¨®n els preferits¨C per escriure aquest article i me¡¯n surt un de prioritar¨ªssim: la nova envestida per terra, mar i aire contra la immersi¨® ling¨¹¨ªstica. Per¨° com que veig que aquest assumpte, malauradament, encara t¨¦ molt de recorregut, perqu¨¨ dona molts vots fora de Catalunya i sempre ¨¦s una arma infal¡¤lible per desgastar l¡¯adversari, l¡¯abandono per un altre, que, tot i que ¨¦s cert que no el guanya en prioritat, s¨ª que necessitem que no es cronifiqui, com sembla que est¨¤ passant. M¡¯estic referint a la mala educaci¨® entre els pol¨ªtics, entre les institucions i entre tots dos.

Com que ¨¦s evident que ning¨² es posa d¡¯acord en els continguts, fins i tot els que defensen el mateix, seria vital que es coincid¨ªs almenys en les formes. Aquest tema s¡¯ha instal¡¤lat en la meva llista, sobretot, despr¨¦s de veure com Pilar Rahola li fa una insol¨¨ncia escandalosa al representant del partit d¡¯ultradreta Vox, en el programa de TV3 Preguntes freq¨¹ents de l¡¯¨²ltim dissabte. Va ser tanta la impressi¨® que em va fer el gest de la tertuliana i columnista, aquest apartar-se menyspreador quan el pol¨ªtic s¡¯apropava a fer-li un pet¨®, que em vaig dir ja tenia tema. ?s clar que despr¨¦s vaig recapacitar i vaig arribar tamb¨¦ a la conclusi¨® que aquest assumpte t¨¦ molt de futur i que no em costaria repescar-lo en un altre moment, que podr¨¤ ser quan la meva llista comenci a demanar auxili per la seva escassetat tem¨¤tica.

Tal com va dir alg¨² sobre la tristesa, la mala educaci¨® ¨¦s infinita. I tamb¨¦ molt trista. Tot aix¨° ¨¦s el que vaig estar pensant, mentre l¡¯Orquestra de Barcelona feia una pausa aquest ¨²ltim diumenge, despr¨¦s de tocar una animada i bonica pe?a del m¨²sic catal¨¤ Ferran Sort que desconeixia (la pe?a, no el m¨²sic, de qui guardo en la meva mem¨°ria les seves magn¨ªfiques partitures per a guitarra que sentia tocar al meu fill petit) i mentre es preparava per atacar el concert per a viol¨ª i orquestra en re major de Beethoven.

Acostumo a posar en pr¨¤ctica un costum, probablement molt pervers, quan vaig a llocs p¨²blics on la gent es reuneix per veure una pel¡¤l¨ªcula, una obra de teatre (aqu¨ª poc, perqu¨¨ el teatre no m¡¯agrada), un concert o ¨°pera. M¡¯hi fixo per intentar sorprendre pol¨ªtics i escriptors, barrejats entre el p¨²blic, no fent ni de pol¨ªtics, ni d¡¯escriptors, ni d¡¯intel¡¤lectuals. Vull veure¡¯ls in situ, amb les seves parelles, o sols, menjant crispetes, o amb els seus nens, o amb els seus amics.

Per exemple, fa dues setmanes em vaig imposar el seg¨¹ent programa a la recerca dels meus objectius. Comen?o un dilluns als cinemes Verdi, amb la projecci¨® de Tres anuncios en las afueras, amb una Frances MacDormand incommensurable. Observo el paisatge de butaques, al final de la pel¡¤l¨ªcula em col¡¤loco a la sortida i res: ni escriptors, ni pol¨ªtics, tot i que aquest ¨¦s un film molt pol¨ªtic i molt literari. (Aclareixo que aquesta malsana i infructuosa operaci¨® la faig en diferents funcions del dia, des de fa unes d¨¨cades). Tres dies m¨¦s tard, m¡¯imposo una sessi¨® doble als cinemes Texas: primer visiono una deliciosa com¨¨dia musical espanyola, La llamada, que recomano fervorosament. Surto de la sala, despr¨¦s de digerir l¡¯entrep¨¤, i entro a la segona sala, on passen Detroit, un film terrible per¨° imprescindible. De cap de les dues pel¡¤l¨ªcules en surt cap pol¨ªtic ni cap intel¡¤lectual (em refereixo als que George Steiner defineix com a intel¡¤lectuals: dones o homes que llegeixen un llibre amb un llapis a la m¨¤).

Dissabte vaig als cinemes Ic¨¤ria de la Vila Ol¨ªmpica a veure una projecci¨® de La boh¨¨me, de Giacomo Puccini, en directe des del Met de Nova York. (Per cert, no crec que ni en la ficci¨® ni en la realitat, un home i una dona s¡¯estimin amb tanta supers¨°nica intensitat com en aquesta c¨¨lebre ¨°pera. L¡¯he vist mil vegades, per¨° segueixo sense poder evitar emocionar-me fins a les ll¨¤grimes amb el seu tr¨¤gic final). Els meus objectius segueixen sense complir-se. Al final, acabo el meu periple diumenge a L¡¯Auditori, amb el concert de Beethoven. No em vaig topar ni amb Arrimadas, ni amb Iceta (haig de dir que al l¨ªder del PSC i a Tard¨¤ me¡¯ls vaig trobar un dia, ja fa molts anys, a la llibreria Laie i La Central, respectivament), ni amb Xavier Garc¨ªa Albiol, ni amb Xavier Dom¨¨nech, ni amb la nostra alcaldessa, ni amb ning¨² de la CUP.

Despr¨¦s m¡¯ho penso millor i decideixo que potser soc excessivament injust amb la nostra classe pol¨ªtica i intel¡¤lectual. Ells estan treballant per fer-nos la vida m¨¦s suportable. Qui t¨¦ temps per a ximpleries, quan s¡¯estan desvivint per fer-nos m¨¦s feli?os?

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari.