El darrer cavaller
C¨ªrculo del Arte, de Hans Meinke, tanca, amb dibuixos d¡¯Artigau per a un Tirant il¡¤lustrat nonat
C¨ªrculo del Arte tanca, i amb ell tanca la seva millor quadratura. Hans Meinke, home de mar i de lletres, far¨¤ l¡¯¨²ltim trajecte a una illa pr¨°pia, viatge que sempre ¨¦s una expedici¨® de salvament ¡ªcom diria Claudio Magris¡ª, equipat amb la recol¡¤lecci¨® d¡¯alguna cosa que a poc a poc desapareixer¨¤ sota les aig¨¹es. Aquests dies se¡¯l veia al seu despatx, semblava un bot¨¤nic classificant carpetes, rellegint notes manuscrites, trasplantant calaixos com testos perqu¨¨ les condicions econ¨°miques a la Ribera ja no permeten m¨¦s llum. Dif¨ªcil embalar tota una vida, amb l¡¯atzar de canvis hist¨°rics, aventures i complicitats; l¡¯alta pol¨ªtica i la humilitat de la poesia. I l¡¯art.
TRIBUT A ¡®TIRANT LO BLANC¡¯
Francesc Artigau
C¨ªrculo del Arte
Princesa, 52, Barcelona
Fins al 24 de mar?
En el seu desig de durar una mica m¨¦s, l¡¯epopeia personal del cavaller Meinke coincideix en el cam¨ª amb la del cavaller Tirant lo Blanc. El 2005, per enc¨¤rrec de Meinke, Francesc Artigau va il¡¤lustrar el llibre del valenci¨¤ Joanot Martorell, m¨¦s de 300 dibuixos que el van ocupar cinc anys. L¡¯editor hispanoalemany tenia al cap l¡¯edici¨® bibli¨°fila de la monumental novel¡¤la medieval, seguint, potser, el fil de la hist¨°ria des de la primera edici¨® publicada a Val¨¨ncia el 1490, sortida de la impremta d¡¯un altre alemany, Nicol¨¢s Spindeler. D¡¯aquella edici¨® es van fer 750 exemplars, gaireb¨¦ un per cada 900 habitants de parla catalana de llavors, la mateixa proporci¨®, compta Mart¨ª de Riquer, que va tenir la seva edici¨® el 1969, 10.000 exemplars sobre un potencial de lectors catalanoparlants quinze vegades superior, nou milions.
Amb la crisi econ¨°mica del 2008, el projecte de Meinke se¡¯n va anar en orris. Una d¨¨cada despr¨¦s, els dibuixos d¡¯Artigau s¡¯alineen amb l¡¯adeu de C¨ªrculo del Arte, i pot ser que almenys hi hagi un mecenes que en lloc de gastar-se 80.000 euros en una mala obra d¡¯art censurada en una fira decideixi fer un gest rotundament patri¨°tic i finan?ar la primera edici¨® il¡¤lustrada d¡¯aquest cl¨¤ssic de les lletres catalanes (l¡¯aut¨¨ntica capsa de pandora d¡¯Arco no van ser els grups feministes que reclamaven la igualtat en el m¨®n de l¡¯art, sin¨® el fris amb les cares mig esborrades dels presos pol¨ªtics, que va destapar l¡¯ess¨¨ncia r¨¤ncia de partits, mitjans de comunicaci¨®, galeristes, comissaris i artistes, m¨¦s indignats amb la censura en si que amb la realitat que hi ha darrere de l¡¯obra. Aquest ¨¦s el veritable retrat sense pixelar i la millor obra creada involunt¨¤riament per Santiago Sierra).
Tornant a les cavalleries, les il¡¤lustracions del cl¨¤ssic que va fascinar Cervantes tenen els colors de Fra Angelico, Masaccio i Piero de la Francesca: blau ultramar, vermell de Ven¨¨cia i ocre daurat. Artigau va utilitzar l¡¯aquarel¡¤la, la case?na i el dibuix al carb¨® i llapis per representar un Tirant fidel al marc hist¨°ric, detallista en vestits, decorats, armes i maneres dels estaments socials de les cultures implicades en la trama. El dec¨°rum en la representaci¨® de l¡¯erotisme i la guerra, l¡¯amor i la mort, arriba de principi a fi, radiant, fins a la desaparici¨® terrenal de Tirant i Carmesina.
En el seu text per al cat¨¤leg de l¡¯exposici¨®, Mart¨ª de Riquer recorda una altra dada que avui sonar¨¤ rellevant. Despr¨¦s d¡¯haver-se esgotat la primera edici¨® valenciana de 1490, el llibreter de Barcelona Pere Miquel va emprendre¡¯n una segona, per¨°, a causa de la seva mort, el seu treball va quedar interromput i assumit set anys m¨¦s tard per l¡¯impressor castell¨¤ Diego de Gumiel, que llavors residia a la capital catalana. Ell mateix va publicar a Valladolid, el 1511, la versi¨® castellana de Tirant lo Blanc, tot i que no hi figura el nom del traductor ni tampoc el de l¡¯autor del llibre, la dedicat¨°ria del qual a l¡¯infant Ferran de Portugal ¨¦s suprimida. Per als lectors castellans, el llibre va apar¨¨ixer com una novel¡¤la an¨°nima, i com a tal la devia tenir Cervantes quan la va salvar de la crema al Quixot. I encara pitjor: tampoc es fa constar que ¨¦s una traducci¨® d¡¯una altra llengua, de manera que, si no tingu¨¦ssim les dues primeres edicions, de Val¨¨ncia i Barcelona, es podria haver arribat a sospitar que el text impr¨¨s el 1511 era l¡¯original de la novel¡¤la.
Aix¨° s¨ª que era censura de la bona. Aneu a veure com galopa aquest Tirant, aqu¨ª segueix, en el fragor de les batalles. Amb una mica de sort hi haur¨¤ algun col¡¤leccionista/donant an¨°nim que la despengi per fer-ne un gest reivindicatiu: una nova edici¨® del millor llibre del m¨®n. Gr¨¤cies, Meinke.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.