El pla per a les Tres Xemeneies del Bes¨°s preveu 1.700 pisos en edificis de fins a 15 plantes

El primer esborrany del Pla director urban¨ªstic (PDU) de l¡¯¨¤mbit de les Tres Xemeneies, entre Sant Adri¨¤ del Bes¨°s i Badalona, preveu la construcci¨® de 1.719 pisos en edificis de fins a 15 plantes. Aix¨ª figura al document d¡¯objectius i prop¨°sits generals que ha redactat el Departament de Territori de la Generalitat i que la Plataforma per a la conservaci¨® de les Tres Xemeneies ¨Cprevista al tr¨¤mit ambiental del pla¨C va presentar en una jornada d¡¯informaci¨® la setmana passada. El document fixa un total de sostre (metres quadrats constru?ts) de gaireb¨¦ 330.000 metres quadrats, en els quals, com ja va deixar clar el Govern catal¨¤ fa just un any, prevaldr¨¤ l¡¯activitat econ¨°mica: l¡¯¨²s residencial tindr¨¤ un 47% de l¡¯edificabilitat, i l¡¯econ¨°mic, un 53% (inclou oficines, comer? i hotels).

L¡¯esborrany especifica que entre els 1.719 habitatges hi haur¨¤ d¡¯haver pisos de protecci¨®, per¨° no fixa en quin percentatge. Els mapes del primer dibuix del futur planejament situen tots els edificis d¡¯habitatge a la part superior de l¡¯¨¤mbit, a tocar de les vies del tren. Mostren quatre edificis mixtos entre l¡¯¨²s residencial i el comercial. En tots els casos preveuen una estructura horitzontal de tres plantes per a les oficines i botigues, i al damunt, torres d¡¯entre vuit i 13 plantes, que serien per a ¨²s d¡¯habitatge o hoteler. Aquesta estructura recorda l¡¯existent en alguns edificis de Diagonal Mar, a Barcelona, que tamb¨¦ tenen una primera altura comuna de la qual sobresurten torres.

El dibuix del PDU preveu tamb¨¦ un gran edifici de 19.000 metres quadrats en tres plantes ¨Cl¡¯¨²nic que se situa al terme municipal de Badalona¨C per a ¨²s comercial. Sense m¨¦s especificaci¨® en la documentaci¨®, la Plataforma apunta que podria ser un centre comercial. El planejament es completa amb quatre ¨¤rees per a equipaments. Una ¨¦s la del poliesportiu ja existent, en una altra s¡¯aixequen les Tres Xemeneies i la sala de turbines; i les altres dues no estan especificades. La resta del s¨°l seran zones verdes (125.000 metres quadrats).

Per les seves dimensions, el planejament de les 28 hect¨¤rees que envolten l¡¯antiga central el¨¨ctrica d¡¯Endesa ¨Cara qualificat b¨¤sicament com a industrial¨C, l¡¯est¨¤ tramitant la Generalitat. Els PDU s¨®n instruments per definir al detall els usos de grans terrenys. En aquest cas, els propietaris del terreny s¨®n el Consell Comarcal i Sant Adri¨¤ (30,8%), el Banco Santander (26,7%) i Endesa (42,4%).

El conjunt va ser indultat despr¨¦s de la declaraci¨® de B¨¦ Cultural d¡¯Inter¨¨s Local per part de l¡¯Ajuntament de Sant Adri¨¤. Tant aquest municipi com Badalona van aprovar delegar-ne la tramitaci¨®, en la qual tamb¨¦ participa el Consorci del Bes¨°s (tamb¨¦ hi ¨¦s Barcelona). Aquest dibuix, que ser¨¤ l¡¯embri¨® del planejament definitiu, arriba despr¨¦s de dos intents m¨¦s. Un primer signat el 2010 per l¡¯ag¨¨ncia Barcelona Regional i un altre del 2016, que va redactar Sebasti¨¤ Jornet.

El document d¡¯objectius, tal com va explicar la Plataforma, especifica que els condicionants del pla s¨®n millorar la permeabilitat de l¡¯¨¤mbit, el desviament del col¡¤lector, la recuperaci¨® i l¡¯estabilitzaci¨® de la platja, la prolongaci¨® del tramvia, la construcci¨® d¡¯un passeig mar¨ªtim i la integraci¨® de la subestaci¨® el¨¨ctrica, que encara est¨¤ en funcionament entre les Tres Xemeneies i les vies.

El portaveu de la Plataforma, Roger Hoyos, considera que l¡¯edificabilitat prevista, de m¨¦s del 5,7%, ¨¦s excessiva: ¡°Una exageraci¨®¡±. La compara amb la de l¡¯Eixample de Barcelona (a l¡¯entorn del 4%) o dels nous barris aixecats a la zona (l¡¯Estrella, Sant Crist o la Catalana, d¡¯entre el 3,4% i el 5,3%). ¡°Suposaria un increment de ve?ns de 4.300 persones, un 12% m¨¦s que la poblaci¨® actual de Sant Adri¨¤¡±, lamenta, a m¨¦s de l¡¯augment de la demanda de serveis (sanitaris, educatius, sanejament, etc.). Respecte a l¡¯activitat econ¨°mica, la Plataforma subratlla que hi hauria 900 residents temporals (als hotels) i els treballadors de les oficines, amb la mobilitat que generarien. En global, ¡°una pressi¨®¡± que no veuen clara. A m¨¦s, es pregunten qui pagaria els condicionants del sector o quina inversi¨® p¨²blica hi hauria.

La Plataforma tamb¨¦ critica com s¡¯est¨¤ fent el proc¨¦s participatiu per urbanitzar aquest sector. Per¨° fonts de la Generalitat recorden que el proc¨¦s participatiu no comen?ar¨¤ fins que s¡¯inici? l¡¯exposici¨® p¨²blica. Sobre quin seria el seu desig sobre l¡¯¨²s de l¡¯¨¤mbit, el portaveu de la Plataforma respon: ¡°L¡¯expropiaci¨® o permuta als propietaris, a preu de s¨°l industrial, i que es destin¨¦s a equipaments i zones verdes¡±.