Tra?dors

?s un lloc com¨² en cr¨°niques i an¨¤lisis pol¨ªtiques arribar a la conclusi¨® que el canvi d¡¯opini¨® de Carles Puigdemont el 26 d¡¯octubre va ser per la intimidaci¨® dels qui el van amena?ar titllant-lo de tra?dor. Aix¨ª l¡¯hi haurien advertit personalment algun dels propis i alguns dels socis, tal com ho van verbalitzar molts dels intolerants a trav¨¦s de les xarxes. Tamb¨¦ els congregats amb pancartes davant del Palau de la Generalitat durant les hores que van distanciar la convocat¨°ria de la roda de premsa per anunciar els comicis, de la comunicaci¨® oficial de tot el contrari. Algun dia un especialista en psicologia social ens il¡¤lustrar¨¤ sobre la gran capacitat dels l¨ªders independentistes de malgastar els molts moments que els esdeveniments recents els han ofert per reconduir el seu propi full de ruta. I possiblement recalin en el temor a constar en la llista de l¡¯oprobi com a element a tenir en compte. Potser perqu¨¨ all¨¤ on tots ens pens¨¤vem que v¨¨iem pol¨ªtics no hi habitaven m¨¦s que activistes. I ja se sap que per a aquests la grandesa de l¡¯esfor? per corregir, negociar i pactar ¨¦s contr¨¤ria a l¡¯adrenalina del vertigen de no donar-se per ven?uts i seguir llan?ant pilotes cap endavant.

Per¨° qu¨¨ passa quan no hi ha cap Messi davant de la porteria capa? de rematar la jugada i convertir-la en el gol sensacional que la pol¨ªtica exigeix i del qual es nodreix? Els observadors han coincidit a assenyalar que els insults etzibats aquell fat¨ªdic dia de tardor es van acumular al m¨°bil del llavors president, que hi governava enganxat. I que la pressi¨® psicol¨°gica d¡¯aquest destarotament ali¨¨ es va confondre amb el dubte propi. La que, per dissoldre¡¯s, exigia per escrit que la convocat¨°ria dels comicis auton¨°mics, tot i que revestits de crucials, desbanqu¨¦s la possibilitat d¡¯aplicar l¡¯article 155.

Ja sabem qu¨¨ va passar i la seva conseq¨¹¨¨ncia servir¨¤ de retret recurrent. Llibres com el de Santi Vila, publicat aquesta setmana i titulat significativament D¡¯herois i tra?dors, en s¨®n una mostra. Ignorar el que no va passar no aparca poder fer un exercici d¡¯ucronia i deduir per l¨°gica que signar el decret electoral hauria canviat el dest¨ª de les coses. De tantes coses que avui sembla inabastable resumir-les per excessiva acumulaci¨® de desencerts, imprud¨¨ncies, cr¨ªtiques i venjances que els contraris han reconvertit en bromes, acudits, fac¨¨cies i improperis. I ja ning¨² ent¨¦n res ni aconsegueix fer-se c¨¤rrec de la dimensi¨® del desastre. Un pa¨ªs, Catalunya, orgull¨®s de si mateix convertit en l¡¯escenari de disputes grotesques per retenir un tros del poder que ells mateixos han perm¨¨s aprimar.

?s sabut tamb¨¦ que davant d¡¯aquest lamentable panorama s¡¯han desenvolupat les negociacions entre Barcelona i Brussel¡¤les. I que les posicions en absolut homog¨¨nies del grup independentista han nedat novament entre les aig¨¹es turbulentes del risc de la tra?ci¨®. La feblesa interna dels partits concurrents hauria perm¨¨s que un Puigdemont tan dolgut personalment com crescut electoralment impos¨¦s els seus criteris davant del dubte dissimulat i el temor reverencial dels seus companys de viatge de ser ara ells els assenyalats com a tra?dors. Efecte bumerang del que havia passat i que mant¨¦ l¡¯artefacte sobrevolant els seus caps desbordats.

Abans de res potser conv¨¦ reconsiderar com l¡¯insult ja ¨¦s relatiu justament pel fet d¡¯haver-ne abusat. Malgrat que se la vulgui reconvertir, la pol¨ªtica que s¡¯exerceix ¨¦s del segle XX. Un m¨¨tode que tenia en els arguments de Maquiavel la norma de conducta mai acceptada p¨²blicament. Un ¡°pr¨ªncep¡± que disposava que qui no sab¨¦s trair no podia exercir el poder. I no s¨®n per ventura alguns d¡¯aquests fr¨¤gils l¨ªders independentistes fills del pujolisme m¨¦s maquiav¨¨l¡¤lic? Aquell moviment que va fer confondre la grandesa d¡¯uns leg¨ªtims conceptes nacionals amb la mis¨¨ria d¡¯alguns comportaments personals, avui criticats fins i tot pels qui els van permetre. Un llarg per¨ªode que ha vist eclipsades les seves bones accions per algunes p¨¨ssimes raons. Les que perviuen.

I com que tot va de democr¨¤cia, ?no n¡¯¨¦s precisament un tra?dor qui evadeix fiscalment, qui es comporta c¨ªnicament, qui enganya el seu electorat, qui la utilitza per a les seves finalitats, qui s¡¯amaga en un tuit an¨°nim per desqualificar, qui s¡¯atorga el domini del p¨²blic al marge del p¨²blic, qui s¡¯empara en la seva funci¨® per cr¨¦ixer, qui pressiona el feble, subvenciona la posici¨® del fort, margina el dissident, eludeix respectar el contrari, mostra intoler¨¤ncia permanent, nega a l¡¯altre la llibertat d¡¯expressi¨® que exigeix per a ell mateix o compra favors personals a trav¨¦s d¡¯intermediaris comissionistes? Les tra?cions de les que ens parla la hist¨°ria les hem vist especialment a trav¨¦s del cinema ¨¨pic. Per¨° fins i tot alguns d¡¯aquells covards han estat reparats per la mateixa hist¨°ria uns segles m¨¦s tard, quan, seguint la definici¨® d¡¯Alfons X, s¡¯ha recordat que ¡°els pitjors tra?dors s¨®n els que deixen errar el rei a consci¨¨ncia¡±.