¡°Vaig odiar Kilian Jornet¡±

¡°Vaig odiar Kilian Jornet¡±. Qui parla no ¨¦s un dels rivals que l¡¯ultramaratoni¨¤ i muntanyenc catal¨¤ ha anat deixant enrere en qualsevol cursa durant anys. ?s en Kilian mateix. ¡°Vaig odiar la meva foto. Podria ser una merda, un maltractador, un nazi, un assass¨ª. La gent no sap res de mi. ?s dur veure¡¯m a mi mateix com un ¨ªdol o un mite per a alg¨², nom¨¦s perqu¨¨ corro r¨¤pid. Em sento brut per l¡¯admiraci¨® de la gent, per aquest m¨®n fan¨¤tic¡±.

Era el 2011. Kilian ja era un mite, campi¨® mundial de curses de muntanya. Havia ratllat tots els noms de les competicions que volia guanyar d¡¯una llista que havia escrit feia cinc anys, quan es recuperava d¡¯un genoll trencat. Era fam¨®s i la gent l¡¯aclamava aquell dia que volava en una competici¨® a Cavalls del Vent (Girona). Llavors va comen?ar a plorar. La pressi¨®, el reconeixement de la gent, l¡¯havien superat. ¡°El que no m¡¯agradava era estar exposat¡±, explica. Alguna cosa es va trencar dintre seu. Havia perdut l¡¯alegria despr¨¦s de complir els seus somnis massa jove. Aix¨ª ho explica en el documental Path to Everest (Cam¨ª de l¡¯Everest; Arcadia Motion Pictures), dirigit per S¨¦bastien Montaz-Rosset i Josep Serra, que aquests dies es projecta a 30 sales d¡¯Espanya. ?s la hist¨°ria de la seva vida fins que arriba al cim del m¨®n. ?s, a m¨¦s, el retrat de l¡¯home que hi ha darrere del corredor, despullant-se a si mateix com mai abans ho ha fet, tamb¨¦ a trav¨¦s dels testimonis de la seva mare, N¨²ria Burgada, de la seva parella, Emelie Forsberg, de Seb Montaz, el c¨¤mera de les seves expedicions, de Jordi Tosas, que el va fer descobrir l¡¯Him¨¤laia¡­

El nen que als tres anys superava 1.000 metres de desnivell, mentre la seva mare ni sospitava que all¨° no fos normal, l¡¯adolescent autodestructiu a qui la muntanya va salvar, va arribar a ser un home davant del precipici, buit. ¡°Haig de netejar-me, i la manera ¨¦s fer alguna cosa propera a la mort¡±, confessa avui Kilian, de 30 anys, en reviure aquests dies d¡¯angoixa. Jugar amb la fatalitat era potser la manera de tornar a sentir-se viu. La motivaci¨® per construir nous somnis la hi va retornar Summits of my life (Cims de la meva vida), el projecte de pujar les grans muntanyes del planeta amb un estil minimalista i tan r¨¤pid com sigui possible. L¡¯aventura va culminar el maig passat, quan en menys d¡¯una setmana va pujar dues vegades l¡¯Everest (8.848m), una en 26 hores i l¡¯altra en 17.

Per¨° abans hi va haver un altre cop que va tornar a fer trontollar tot el seu univers. El juny del 2012, quan s¡¯entrenava en el Mont Blanc amb St¨¦phane Brosse, el seu amic i mentor, el seu ¨ªdol, una esquerda es va obrir entre tots dos. Els separava poc m¨¦s d¡¯un metre. Aquell mat¨ª era aquesta la dist¨¤ncia entre la vida i la mort. Brosse va caure. Jornet es va salvar. ¡°Em preguntava: ¡®Per qu¨¨ no vaig caure jo? Per qu¨¨ va caure ell?¡±, recorda. I de nou l¡¯autodestrucci¨®. La seva mare amb prou feines podia apropar-se a ell.

¡°Va ser una ¨¨poca en qu¨¨ bevia molt d¡¯alcohol¡±, confessa Kilian en el documental. ¡°No m¡¯agrada. Mai en bec. Per¨° m¡¯emborratxava cada setmana. Competia, feia les curses i guanyava, per¨° en el fons estava trist. La manera de sortir d¡¯aix¨° era emborratxant-me, i durant les curses buscava situacions que m¡¯apropessin a la mort¡±.

La mort, aquesta amb la qual ha festejat m¨¦s d¡¯una vegada ¡ª¡°sovint tornava a casa i pensava: ¡®Soc burro, he estat a res de morir¡±¡ª , se¡¯n va anar per un altre cam¨ª. Jornet va tornar a posar els peus a terra gr¨¤cies a l¡¯ajuda d¡¯Emelie, tot i que la imaginaci¨®, els somnis, el porten a desenganxar-los a la recerca de noves metes.

Ara pensa en l¡¯Him¨¤laia, en reptes a l¡¯hivern, a superar altres barreres. Alguns no el consideren un veritable alpinista. Tampoc ell ho pret¨¦n, nom¨¦s vol seguir sentint-se lliure, viu, dins la seva bogeria. Reinhold Messner, una de les llegendes de l¡¯alpinisme m¨¦s reconeguts, afirma en el documental: ¡°Estic escrivint un llibre sobre l¡¯evoluci¨® de l¡¯alpinisme tradicional, i Kilian no hi apareixer¨¤. Aqu¨ª no ¨¦s ning¨²¡­ El meu inter¨¨s per Kilian creixer¨¤ quan deixi de cronometrar el que est¨¤ fent¡±. Tot ha anat sempre molt de pressa per a aquest devorador de quil¨°metres a la muntanya. Massa i tot. ?s clar que els cims sempre deixen algun moment de pau per mirar dins d¡¯un mateix.