El secret m¨¦s t¨¨rbol dels Mossos
La Comissaria d¡¯Informaci¨® va n¨¦ixer el 2011 i va passar de fer informes sobre anarquistes a centrar-se en organitzacions i persones vinculades a la pol¨ªtica

Tres cotxes surten del complex central dels Mossos a Sabadell i es dirigeixen a la incineradora de Sant Adri¨¤ de Bes¨°s. No tenen m¨¦s de vint minuts de cam¨ª. A les 11.00, quan entren al recinte, amb prou feines tenen marge de reacci¨®. Els sis mossos es veuen envoltats per furgonetes i cotxes de la Policia Nacional, que els confisca 36 caixes carregades d'informaci¨® per cremar. Oficialment, la policia catalana dir¨¤ que ¨¦s una destrucci¨® rutin¨¤ria de documents. Posteriorment, el contingut d'aquestes caixes despullar¨¤ els serveis d'intel¡¤lig¨¨ncia dels Mossos: seguiments, informes i an¨¤lisis de partits pol¨ªtics, associacions, advocats, periodistes, mitjans de comunicaci¨® i moviments socials.
El material pertanyia a la Comissaria General d¡¯Informaci¨®, que va n¨¦ixer el desembre del 2011, a c¨¤rrec del conseller convergent Felip Puig. Abans era nom¨¦s una divisi¨® que depenia del director general. Per liderar-la, va triar el comissari Manel Castellv¨ª, un hist¨°ric del cos. Puig va fer dependre la comissaria general del coordinador central, que fins al maig era el comissari Ferran L¨®pez, el nou cap del cos triat per el Ministeri de l¡¯Interior per substituir Josep Llu¨ªs Trapero. En els ¨²ltims anys, amb l'increment de l'amena?a gihadista, la Comissaria d¡¯Informaci¨® s'ha convertit en una pe?a clau: ¨¦s una de les que t¨¦ m¨¦s recursos i ha fet una campanya de fitxatges d'agents de l'¨¤mbit de la investigaci¨®.
Puig va crear la Comissaria General en ple apogeu del moviment 15-M, que va provocar seriosos problemes als Mossos al carrer i en va generar el descr¨¨dit amb el brutal desallotjament de la pla?a de Catalunya del 2011. Els papers intervinguts demostren com els primers anys, Informaci¨® va centrar els seus esfor?os en l'activisme i l'anarquisme. En els papers queda compromesa la Unitat Central de Recursos Operatius, un grup d'unes 40 persones, dependents de l¡¯?rea d¡¯An¨¤lisis. Fonts policials la defineixen com l'hom¨°leg del grup de captaci¨® de fonts del Cos Nacional de Policia. Ells eren els destinataris dels pol¨¨mics informes elaborats sobre activistes, periodistes i advocats, a partir de les xarxes socials, que va monitoritzar el Cesicat, la qual cosa es va considerar l'embri¨® del CNI catal¨¤. Les caixes contenien documentaci¨® de la pol¨¨mica ag¨¨ncia de ciberseguretat, que va caure en desgr¨¤cia quan es va fer p¨²blica la seva activitat. Tamb¨¦ consten an¨¤lisi d'ateneus i "els seus habitants" i informes sobre moviments anarquistes. En aquell moment, Puig ja va demanar que l¡¯avisessin dels moviments de l'exdiputada del PP, Alicia S¨¢nchez Camacho, a trav¨¦s dels seus escortes dels Mossos, segons la Policia Nacional.
Entre els documents m¨¦s recents, surten a la llum els informes ¡°pol¨ªtics¡±, com els descriu la Policia Nacional en l'an¨¤lisi remesa a la jutgessa de l¡¯Audi¨¨ncia Nacional Carmen Lamela. Els investigadors conclouen , sobre la base de l'estudi de la documentaci¨®, que la policia catalana va fer ¡°tasques de vigil¨¤ncia, seguiments, aix¨ª com enregistraments de converses i presa de fotografies de personal de l'¨¤mbit pol¨ªtic, period¨ªstic, empresarial i social, que poguessin ser una amena?a per al proc¨¦s sobiranista¡±.
La policia pot realitzar seguiments. Per¨° perqu¨¨ estiguin dins de la legalitat, no poden ser ¡°invasius¡± amb la vida privada. I a m¨¦s, aquesta vigil¨¤ncia ha de tenir una finalitat vinculada a la seguretat p¨²blica. Els papers que anaven a cremar els Mossos detallen un especial inter¨¨s d'¡°intel¡¤lig¨¨ncia¡± dels Mossos per personatges partidaris de la unitat d'Espanya, com l'expresident de Societat Civil Catalana (SCC) Josep Ramon Bosch ¡ªentitat que els Mossos consideren d'¡°extrema dreta¡±¡ª, o l'advocat Jos¨¦ Mar¨ªa Fuster-Fabra.
Aquest cas, admeten fonts policials, ¨¦s un dels m¨¦s flagrants. A la documentaci¨® que s'anava a destruir consten tres folis que recullen un control de l'advocat al juny del 2017, quan anava a declarar en la comissi¨® d'investigaci¨® del Parlament sobre l'anomenada Operaci¨® Catalunya, l'intent de la brigada patri¨°tica de la policia de desprestigiar els l¨ªders del proc¨¦s.
L'equip es va constituir en ple apogeu del moviment 15-M
Fuster-Fabra ja s'ha querellat en els jutjats pel presumpte ¡°espionatge pol¨ªtic¡± dels Mossos, i tamb¨¦ ha presentat les querelles en nom d'uns altres dels afectats, com Bosch, els l¨ªders del Sindicat de Policies de Catalunya (SPC), David Jos¨¦ Aragoneses i David Miquel, la plataforma Barcelona amb la Selecci¨® o el periodista Albert Castill¨®n. Uns altres dels afectats s¨®n dos exdetectius de l'ag¨¨ncia M¨¨tode 3, i, de rebot, el secretari primer de la mesa del Consell General de Ciutadans, David Heredia, amb el qual es reuneixen. El cas, expliquen fonts policials, estava judicialitzat despr¨¦s d'una den¨²ncia inicial de Francisco Marco, director de M¨¨tode 3, contra els dos exdetectius per la seva suposada implicaci¨® en l'Operaci¨® Catalunya. En aquest context, la policia catalana elabora un informe sobre alguns dels periodistes que treballen a El Confidencial a Catalunya als quals vinculen amb la xarxa d'informaci¨® dels exdetectius.
La policia auton¨°mica va realitzar tamb¨¦ un informe el febrer del 2017 sobre ¡°l'estructura¡± d'Endavant, formaci¨® vinculada a la CUP a la qual pertany l'exdiputada Anna Gabriel. Tamb¨¦ s'esmenta un projecte que investiga Arran, formaci¨® de l'esquerra independentista considerada les joventuts de la CUP.
A m¨¦s de nombrosos actes l'1 d'octubre que comprometen el paper dels Mossos per evitar el refer¨¨ndum, el contingut de les caixes desgrana noms, m¨¨todes i pol¨¨miques pr¨¤ctiques d'activitat d'intel¡¤lig¨¨ncia de la policia catalana, que comandaments del cos defensen com a leg¨ªtimes en el seu paper de ¡°policia integral¡±. L'¨²nica explicaci¨® oficial fins ara per part dels Mossos ¨¦s que la destrucci¨® d'aquests papers respon a una activitat ¡°habitual¡± i ¡°peri¨°dica¡±. Fonts dels Mossos no dubten que alg¨² de la policia catalana va avisar la Policia Nacional de la imminent crema.
La policia sost¨¦ que va vigilar persones que es van oposar a el proc¨¦s
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
M¨¢s informaci¨®n
Arxivat A
- Policia Nacional
- Proc¨¦s Independentista Catal¨¢n
- Declaraci¨® Unilateral Independ¨¨ncia
- Llei Refer¨¨ndum Catalunya
- Mossos d'Esquadra
- Policia auton¨°mica
- Independentisme
- Legislaci¨® auton¨°mica
- Refer¨¨ndum 1 d'octubre
- Policia
- Autodeterminaci¨®
- Catalunya
- Refer¨¨ndum
- Generalitat Catalunya
- Eleccions
- Conflictes pol¨ªtics
- Govern auton¨°mic
- Forces de seguretat
- Pol¨ªtica auton¨°mica
- Comunitats aut¨°nomes
- Espanya
- Administraci¨® auton¨°mica
- Legislaci¨®
- Administraci¨® p¨²blica
- Pol¨ªtica