El fiasco d¡¯Estrasburg o el frac¨¤s del pla B de la investidura

El Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg (TEDH) era la via no tant del desbloqueig de la candidatura del diputat a la pres¨® Jordi S¨¤nchez, sin¨® la seva estaci¨® terminal per arribar al pla C d'investidura al Parlament. Per¨° aquesta via ha estat autoavortada. La defensa de S¨¤nchez ha decidit abandonar-la abans d'explorar-la.

En la primera candidatura no existia alternativa. Era Puigdemont o Puigdemont. La simple invocaci¨® d'un pla B rebia el rebuig m¨¦s contundent. Ja situats al?pla B, ¨¦s a dir, la fase final de la candidatura de S¨¤nchez, el recurs a Estrasburg semblava ratificar el mateix que amb Puigdemont, que no es preveia un pla C.

?s m¨¦s: Puigdemont ha reaccionat en una entrevista al diari?El Punt Avui davant del naufragi judicial de la candidatura de S¨¤nchez ¡ªcr¨°nica d'una prohibici¨® esperada i potser, en primer lloc, pels seus promotors¡ª que ¡°repetir eleccions no seria cap trag¨¨dia¡±.

I, no obstant aix¨°, com l'A i el B, hi havia pla C,?com les meigas, que hi s¨®n, sens dubte.

Es diu Jordi Turull.

Per¨° abans es tractava de colpejar amb un titular les portes del TEDH al passeig dels Drets Humans d'Estrasburg per demanar la mesura cautelar de llibertat provisional del candidat S¨¤nchez. Aquest episodi havia de durar previsiblement tota aquesta setmana. Per¨°, com s'ha apuntat, els promotors han desistit. Ara recorreran contra la resoluci¨® del magistrat Pablo Llarena, emesa divendres, davant de la sala de recursos de la sala segona del Suprem.

Per tant, els terminis s'allargarien fins a l'agonia. Perqu¨¨ ¨¦s previsible que quan es produeixi la decisi¨® del recurs d'apel¡¤laci¨®, la defensa recorri en empara al Tribunal Constitucional (TC) per rec¨®rrer despr¨¦s a Estrasburg.

Aquesta fase de S¨¤nchez s'esgotar¨¤ una vegada s'acabin aquests recursos? El rellotge dels dos mesos fins a desembocar en noves eleccions no comen?ar¨¤ a c¨®rrer fins al final dels recursos de la defensa de S¨¤nchez?

El grup parlamentari del PSC insistir¨¤ avui dilluns davant del TC en la mesura cautelar que ja va presentar amb el seu recurs d'empara perqu¨¨ les agulles del rellotge dels dos mesos es comencin a moure. El TC va admetre a tr¨¤mit aquest recurs la setmana passada. Per¨° el TC podria, davant del que ja ¨¦s el segon fiasco ¡ªel president del Parlament, Roger Torrent, ha ajornat el ple d'aquest dilluns 12¡ª, comen?ar a pensar en una cautelar perqu¨¨ el termini de dos mesos, amb certa retroactivitat, comenci a c¨®rrer.

La defensa de S¨¤nchez podia, estrictament, acudir dimecres passat a Estrasburg. Per qu¨¨? Perqu¨¨ el que es pensava invocar aquest dilluns 12 al TEDH era la denegaci¨® de la mesura cautelar de llibertat provisional dictada pel ple del Tribunal Constitucional dimarts, dia 6 de mar?.

El TC va admetre a tr¨¤mit el 5 de febrer un recurs d'empara de S¨¤nchez contra la decisi¨® de la magistrada de l'Audi¨¨ncia Nacional Carmen Lamela d'enviar-lo a la pres¨® el 16 d'octubre del 2017. Com que en el recurs se sol¡¤licitava una mesura cautelar de llibertat provisional, el TC va resoldre obrir una pe?a separada sobre aquesta sol¡¤licitud.

Per¨° va haver-hi una decisi¨® judicial posterior rellevant. I ¨¦s que el 6 de febrer el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, va rebutjar una petici¨® del 12 de gener d'excarceraci¨® de S¨¤nchez.

La defensa del diputat empresonat, per¨°, a difer¨¨ncia de la d'Oriol Junqueras, va decidir no rec¨®rrer davant la sala de recursos del Suprem contra la nova resoluci¨®, ¨¦s a dir, una interlocut¨°ria que va adquirir fermesa i per la qual S¨¤nchez romania ara, a partir del 6 de febrer, a la pres¨®. Per anar al TC en empara contra Llarena, doncs, era requisit previ rec¨®rrer contra la decisi¨® del magistrat del Suprem.

Potser per guanyar temps o ¡°cremar etapes¡±, la defensa de S¨¤nchez va decidir concentrar-se en la resoluci¨® anterior del mes d'octubre de Lamela. Va ser un error flagrant.

Per tant, la defensa de S¨¤nchez s'havia embarcat la setmana passada en una operaci¨® kamikaze. Buscava colpejar les portes d'Estrasburg amb una petici¨® de llibertat sobre una pres¨® ¨Cl'ordenada per Lamela¨C que havia quedat renovada ¨Cper la de Llarena¨C, una resoluci¨®, aquesta ¨²ltima, que no podria ser invocada per no haver estat impugnada al febrer quan hi havia la possibilitat de fer-ho.

En resum: la construcci¨® jur¨ªdica kamikaze ara consistia a denunciar la decisi¨® del TC de dimecres passat, denegat¨°ria de la llibertat provisional en relaci¨® amb la pres¨® ordenada per Lamela a l'octubre, acompanyada d'una den¨²ncia sobre presumpta violaci¨® del dret de representaci¨® pol¨ªtica que suposaria la resoluci¨® de Llarena de divendres, dia 9 de mar?, en rebutjar la llibertat i, en defecte d'aix¨°, el perm¨ªs extraordinari perqu¨¨ S¨¤nchez pogu¨¦s acudir al ple del Parlament aquest dilluns 12 de mar?.

El centre de l'atac jur¨ªdic de la defensa de S¨¤nchez no podia ser, evidentment, la interlocut¨°ria de Llarena de divendres per la senzilla ra¨® que es pot rec¨®rrer davant del mateix jutge i davant la sala de recursos de la sala segona del Suprem. Ergo: no s'ha esgotat la jurisdicci¨®, requisit per acudir subsidi¨¤riament al TEDH.

Els antecedents per aconseguir amb una den¨²ncia en regla ¨Caix¨° ¨¦s, amb el recorregut jurisdiccional esgotat a Espanya¨C una mesura cautelar com la que sol¡¤licita la defensa de S¨¤nchez s¨®n pr¨¤cticament inexistents.

Per tant, amb la bola de neu de recursos incomplets i pendents descrits era evident que les possibilitats al TEDH eren pr¨¤cticament zero.La defensa comptava amb l'impacte medi¨¤tic o ¡°succ¨¦s hist¨°ric¡± d'un candidat a president de la Generalitat a qui no se'l deixa sortir de la pres¨® per presentar el seu programa.

Per¨° els jutges d'Estrasburg anirien m¨¦s enll¨¤ de l'impacte medi¨¤tic, tenint en compte, a m¨¦s, que les not¨ªcies referides a Catalunya ja solen, gaireb¨¦ totes, revestir car¨¤cter hist¨°ric.

La defensa de S¨¤nchez, doncs, s'ha adonat a ¨²ltima hora que es ficava en un atzucac i que el titular que aconseguiria a Estrasburg seria fulminantment negatiu per al seu client i per als partits que sostenien la seva candidatura. Ara b¨¦, la resoluci¨® sobre Jordi S¨¤nchez ha tornat a posar sobre la taula que hi ha una frontissa, per dir-ho aix¨ª, entre l'evoluci¨® de la situaci¨® pol¨ªtica a Catalunya i el procediment penal.

La Fiscalia del Suprem, que el magistrat, per cert, ni es molesta a citar en la seva interlocut¨°ria de divendres, assenyala en el seu escrit ¨Cenviat divendres anticipant-se al termini de cinc dies atorgat per Llarena¨C?aquesta frontissa a la qual al¡¤lud¨ªem. ¡°En el context actualment vigent existeixen sectors i forces pol¨ªtiques que clarament aposten per la utilitzaci¨® de mecanismes de secessi¨® al marge de les normes constitucionals; que no existeix la certesa que la seva actuaci¨® ser¨¤ presidida pel respecte i la subjecci¨® al mecanisme jur¨ªdic vigent; que algunes de les iniciatives pol¨ªtiques s'emmarquen clarament fora de la legalitat constitucional i estatut¨¤ria...¡±.

L'escrit fa refer¨¨ncia al ¡°recent acord aconseguit per les formacions pol¨ªtiques Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya per continuar el proc¨¦s constituent que acabi en la constituci¨® de la Rep¨²blica i la celebraci¨® d'una nova consulta amb aquestes finalitats¡­¡±

Llarena, sense citar la Fiscalia, assenyala en passant el ¡°context pol¨ªtic¡± en el qual existeixen sectors que s'ajusten a un pla de secessi¨® ¡°que preveu abordar il¡¤legalment una legislatura constituent¡±. Per tant, tant la Fiscalia del Suprem com el magistrat estan assenyalant el pla C?de la investidura catalana: Jordi Turull.

L'exist¨¨ncia de l'acord program¨¤tic entre Junts pel Catalunya i ERC ¡ªorientat a atreure el suport de la CUP¡ª sobre el proc¨¦s constituent implica Turull, investigat i en llibertat provisional amb mesures cautelars despr¨¦s de romandre a la pres¨®. Si escau, si ¨¦s candidat a presidir la Generalitat, sobre ell s'observa la frontissa de la reiteraci¨® delictiva i la legislatura constituent.