Andreu Mas-Colell: ¡°No estaria c¨°mode fent un pressupost amb la CUP¡±

El catedr¨¤tic Andreu Mas-Colell va deixar l'acad¨¨mia i va tornar a l'Administraci¨® per bregar amb la pitjor crisi financera de la Generalitat. Amb Albert Carreras i Ivan Planas, els seus m¨¦s estrets col¡¤laboradors al departament, acaba de publicar Turbul¨¨ncies i tribulacions (Edicions 62), en el qual reten comptes de la seva gesti¨® durant ¡°els anys de retallades¡±. Mas-Colell no vol parlar de la situaci¨® pol¨ªtica actual. ¡°D'alguna cosa m'ha de servir no ser a la primera l¨ªnia¡±. En la roda de premsa anterior a aquesta entrevista, es va limitar a assenyalar la necessitat de formar govern i aprovar un pressupost.

Pregunta.?Per fi parlen de retallades?i no d¡¯ajustos...

Andreu Mas-Colell.?El terme t¨¦ molta c¨¤rrega emocional i intentem fer servir paraules m¨¦s neutres. Per¨° hi ha pocs dubtes que aquests anys s'han conegut com els anys de les retallades.

Pregunta.?Estaven preparats per un pla de retallades de dos anys i al final en va durar quatre. Com ho van afrontar?

Andreu Mas-Colell.?Vam diferenciar els departaments que corresponien a l¡¯Estat del benestar de la resta per minimitzar la reducci¨® de la despesa social. I les inversions les vam posar a zero.

Vam estar a punt del ¡®default¡¯, per¨° en realitat era una pugna amb l¡¯Estat

Albert Carreras.?I estem orgullosos que en aquell proc¨¦s aconsegu¨ªssim posar les inversions a zero, ja que portaven una in¨¨rcia enorme d'anys anteriors i perqu¨¨ hi havia una gran pressi¨® de tot arreu per licitar. Aquesta pol¨ªtica de licitaci¨® zero va ser dolorosa per als que en van quedar directament afectats, per¨° molt saludable per l'ajustament.

Pregunta.?Expliquen que les mesures que van plantejar van disgustar els consellers i que fins i tot el secretari del Govern els va arribar a censurar.

Andreu Mas-Colell.?Els responsables d'Economia mai s¨®n populars als altres departaments. Vam buscar donar-los incentius perqu¨¨ cerquessin ingressos nous, i aix¨° va acabar sent frustrant perqu¨¨ el Govern central els recorria tots. Per¨° l'ajust m¨¦s radical es va fer a Presid¨¨ncia, Vicepresid¨¨ncia i Economia, que van concentrar el 40% de les retallades.

Ivan Planas. Vam diferenciar tres blocs. Un: el de l¡¯Estat del Benestar, que vam decidir protegir. El segon era el de Just¨ªcia i Interior, que eren molt intensius en personal i que nom¨¦s van notar la part dels salaris. Tots els altres departaments van suportar el doble i, en algun cas, el triple de l'ajustament.

Pregunta.?En arribar al Govern ja van xocar amb el Govern socialista. Van pensar que amb el PP seria m¨¦s f¨¤cil perqu¨¨ llavors eren socis parlamentaris?

Albert Carreras.?En arribar no vam pensar que tindr¨ªem males relacions amb el PSOE. Els coneix¨ªem i apreciaven molt l¡¯Andreu. D'entrada, el m¨¦s desagradable va ser que ens fessin retallar la despesa un 20% i presentar un pla d'ajustos en un mes.

Andreu Mas-Colell.?Amb el PP ja sab¨ªem el que ens venia a sobre. Jo m'havia vist amb [Crist¨®bal] Montoro abans de les eleccions i vam parlar i coincidir en coses. Va durar el que va durar. Aquesta relaci¨® va donar perqu¨¨ pogu¨¦ssim aprovar uns pressupostos i CiU vot¨¦s la Llei d¡¯Estabilitat Pressupost¨¤ria.

Pregunta.?Diuen que el punt d'inflexi¨® de les seves relacions amb el PP van ser les eleccions andaluses del 2012. Per qu¨¨?

Rajoy hauria d¡¯?haver obert el tema fiscal. No ho va fer i som on som

Albert Carreras.?Clarament va haver-hi un canvi. La disposici¨® addicional tercera ja no era als pressupostos, les bestretes definitives van ser una bufetada i a les comunitats ens van imposar mesures que eren recentralitzadores, uniformitzadores i, en el nostre cas, in¨²tils, perqu¨¨ ja les hav¨ªem implementat.

Pregunta.?Parlen de centralitzaci¨®, per¨° la Comissi¨® Europea tamb¨¦ va assenyalar les comunitats...

Andreu Mas-Colell.?S¨ª, compraven el discurs, i aix¨° era irritant.

Albert Carreras.?S¨ª, deien que el problema de les caixes es devia al fet que era culpa de les comunitats. La veritat ¨¦s que el PSOE no va fer escarafalls contra les comunitats aut¨°nomes, per¨° s¨ª que n'hi va haver de seguida en l'¨¨poca del PP.

Pregunta.?En un cap¨ªtol del seu llibre, Luis de Guindos va parlar de les dificultats de Catalunya. La Generalitat va situar-se molt a prop del default?

Andreu Mas-Colell.?Vam estar a punt d'arribar-hi. T¨¨cnicament no ho era perqu¨¨ han de passar 24 hores, per¨° vam estar una nit en aquesta situaci¨®. En realitat, era una pugna, perqu¨¨ no vol¨ªem dedicar els diners que ten¨ªem a amortitzacions de deute. I en realitat no ens ho discutien, per¨° en aquell moment no tenien ajustat el Fons de Liquiditat Auton¨°mic i era m¨¦s c¨°mode que f¨¦ssim aquests pagaments de 320 milions. Anaven lents i aquella nit ens van posar als peus dels cavalls.

Tornaria a treure a concurs la concessi¨® de l¡¯empresa d¡¯aig¨¹es

Pregunta.?En el seu llibre es despr¨¨n certa enveja de la Comunitat de Madrid, que no va rec¨®rrer al FLA. ?s aix¨ª?

Andreu Mas-Colell.?En realitat, era una certa perplexitat, perqu¨¨ era del PP i algun dels intercanvis m¨¦s agres que vam viure al Consell de Pol¨ªtica Fiscal i Financera eren entre el ministeri i la Comunitat de Madrid. Per a ells era extraordin¨¤riament important no rec¨®rrer al FLA, era un senyal de la seva autonomia i identitat.

Pregunta.?Catalunya mai es va poder plantejar aquesta opci¨®?

Andreu Mas-Colell.?No. No ten¨ªem caixa i no vam tenir opci¨®. Vam ser als mercats tot el temps que vam poder. Vam proposar els hispabons, i aix¨° va tenir l'efecte que es pens¨¦s en aix¨°, encara que vam acabar amb un mecanisme que centralitza molt i va acabar sent una g¨¤bia de la qual ¨¦s dif¨ªcil sortir. Ara, a mesura que la situaci¨® millora, ¨¦s l¨°gic que la Generalitat hagi pensat a fer una emissi¨® i sortir als mercats. Aix¨ª i tot, la capacitat de maniobra del Ministeri ¨¦s molt gran i, per exemple, pot marcar que paga interessos inferiors al mercat.

Albert Carreras.?Aquesta ¨¦s la t¨¤ctica que va dur a terme a Madrid, per¨° es van resistir a ser controlats. Tenien menys d¨¨ficit i menys deute.

Pregunta.?Parlen de les eleccions andaluses, per¨° el punt d'inflexi¨® no va ser la reuni¨® de Mas i Rajoy el setembre del 2012?

Andreu Mas-Colell.?Respondr¨¦ amb una met¨¤fora. Si vols tractar alg¨² b¨¦ li dones sopar, i no nom¨¦s aigua perqu¨¨ subsisteixi. [Mariano] Rajoy hauria d'haver obert el tema fiscal d'alguna manera. I no ho va fer, no se¡¯ns podia parlar. I som on som.

Pregunta.?Vol dir que amb el debat fiscal hi havia partit?

Andreu Mas-Colell.?S¨ª, ¨¦s clar. El PP ha fet els seus c¨¤lculs i pensava, abans que li sort¨ªs el gra de Ciutadans, que podia guanyar Espanya sense Catalunya. I si podia arrossegar els socialistes¡­ bingo. Dels 23 punts [que li va portar l'expresident Carles Puigdemont] podria haver dit quins compliria. En lloc d'aix¨°, va parlar de milions en infraestructures, una cosa vaga. No hi ha hagut cap voluntat de negociar res i aix¨ª estem.

Pregunta.?Es veuria negociant ara un pressupost amb la CUP amb reclamacions com recuperar la gesti¨® p¨²blica de l'aigua?

Andreu Mas-Colell.?No vaig haver d'afrontar la necessitat de fer un pressupost amb la CUP. Hauria estat dif¨ªcil i complicat. Per¨° la pol¨ªtica s¨®n transaccions. La concessi¨® d'Aig¨¹es Ter-Llobregat (ATLL) era una bona mesura i segueixo pensant-ho. Per¨° no em sentiria c¨°mode havent de fer un pressupost amb la CUP.

Pregunta. El Tribunal Suprem ha tombat finalment la concessi¨® d'ATLL. La tornaria a adjudicar en concessi¨®?

Andreu Mas-Colell. S¨ª. ?s el m¨¦s senzill, i les concessions s¨®n dins de la tradici¨® administrativa. No s¨¦ per qu¨¨ de sobte hi ha aquesta animadversi¨® cap a les concessions quan en aquests moments el sector p¨²blic est¨¤ tan condicionat i t¨¦ dificultats per accedir al cr¨¨dit. Si el Parlament decideix que aquestes inversions han de fer-se amb els pressupostos, d'acord, per¨° s'hauran de deixar de fer altres coses.