Nosaltres parim

T¨¦ la seva l¨°gica: hi ha una f¨®rmula de fer literatura (podr¨ªem anomenar-la reductio ad absurdum) que ha desencadenat bona part de les distopies modernes, des del Nosaltres, de Zamiatin, fins a La taronja mec¨¤nica, de Burgess, passant pels ineludibles 1984 i Un m¨®n feli?. Franz Kafka ja la va assajar, a La col¨°nia penitenci¨¤ria (1919), i dos segles abans tamb¨¦ Swift, quan a Una proposici¨® modesta(1729) aconsellava, molt humilment, que els fills dels irlandesos fossin venuts com a aliment per als senyors benestants. La f¨®rmula en q¨¹esti¨® consisteix a extremar els defectes del present, portar a l¡¯¨²ltima conseq¨¹¨¨ncia l¨°gica els principis i prejudicis que regeixen les societats humanes. L¡¯estrat¨¨gia pot optar per la rialla o l¡¯esgarrifan?a. En alguns casos involucra totes dues forces, i el lector no sap si riure o si horroritzar-se i plorar. Que el resultat fregui o no la hip¨¨rbole dependr¨¤ del car¨¤cter m¨¦s o menys refinat de l¡¯autor.

Quan Margaret Atwood (Ottawa, 1939) ideava El conte de la serventa, l¡¯amo?nava que el text pequ¨¦s d¡¯inversemblan?a i fos rebutjat per hiperb¨°lic. Tot i atorgar a la novel¡¤la una ambientaci¨® futura, Atwood estava decidida a no donar ocasi¨® a ¡°cap artefacte imaginari, cap llei imagin¨¤ria, cap atrocitat imagin¨¤ria¡±, elements comuns del g¨¨nere dist¨°pic. El conte de la serventa, doncs, prescindeix de gadgets futuristes, i tot el que t¨¦ d¡¯atro? i sinistre ens resulta al mateix temps familiar, perqu¨¨ prov¨¦ dels annals de la hist¨°ria humana; riqu¨ªssima, se sap, quant a atrocitats i lleis inimaginables. Atwood extrapola trets de l¡¯Iran dels aiatol¡¤l¨¤s, de la ca?a de bruixes a Nova Anglaterra, del Berl¨ªn dividit, del rigor b¨ªblic dels reformadors puritans, i aix¨ª basteix la fict¨ªcia Rep¨²blica de Gilead, una teocr¨¤cia sorgida de l¡¯ensulsiada dels Estats Units d¡¯Am¨¨rica.

En aquest futur pr¨°xim, els naixements han caigut en picat, i les dones f¨¨rtils s¨®n for?ades a proveir de fills les parelles est¨¨rils de la classe dominant per mitj¨¤ d¡¯una violaci¨® ritual. La protagonista i narradora ¨¦s una d¡¯aquestes serventes. El seu nom, Offred, indica que ¨¦s propietat de la fam¨ªlia del senyor Fred, igual que Offwarren ¨¦s la criada dels Warren i Offglen ¨¦s... Convertida en una mena d¡¯Anne Frank, Offred testimonia els abusos d¡¯un govern fan¨¤tic que, sumit en el deliri veterotestamentari, suprimeix les llibertats b¨¤siques i imposa l¡¯ordre per la via de la repressi¨® i la doctrina. En el seu relat, Offred no s¡¯est¨¤ de recordar com vivia anys enrere (a la nostra ¨¨poca), cosa que ens fa sospitar que el passat (el nostre m¨®n) no era precisament millor. Qu¨¨ hem de fer amb una frase tan maliciosa com ¡°Ara anem pel mateix carrer [...]i no hi ha cap home que ens digui cap obscenitat, ni que ens parli, ni que ens acarici?. No ens xiula ning¨²¡±? S¨®n aquest tipus de detalls els que alliberen el llibre d¡¯Atwood de l¡¯obvietat paternalista i els judicis f¨¤cils, elements comuns del g¨¨nere dist¨°pic. D¡¯Atwood, per sort, sempre cal esperar aix¨°: mala llet, refinament, ast¨²cia liter¨¤ria.

No se¡¯ns ha d¡¯escapar que una teles¨¨rie d¡¯¨¨xit ha reactivat aquesta novel¡¤la de 1985. Alguns parlen del do prof¨¨tic d¡¯Atwood: se n¡¯ha volgut fer una lectura en connexi¨® amb l¡¯Am¨¨rica de Trump, com si el m¨®n d¡¯Offred la presagi¨¦s. El fet, lluny de vaticinis i bruixeries, ¨¦s senzillament que les condicions que van donar motiu a l¡¯escriptura d¡¯El conte de la serventa persisteixen al nostre segle XXI. Els mals que Atwood detectava als vuitanta no s¨®n diferents dels mals que el lector pot veure ara des de la finestra: misog¨ªnia, control del cos femen¨ª, estratificaci¨® social, fonamentalisme, viol¨¨ncia estatal, manipulaci¨®... Cap d¡¯aquestes xacres ha prescrit encara. Per aix¨° novel¡¤la i serial ens colpeixen. Per aix¨° no fa ni cinc anys que Jenn D¨ªaz publicava Mujer sin hijo, llibre amb preocupacions afins a les d¡¯Atwood.

El conte de la serventa ¨¦s fabul¨®s (en tots els sentits) i segur que conven? els lectors poc habituats a ultrapassar el mur del realisme. Quaderns Crema en publica la versi¨® catalana, confiant-la a Xavier P¨¤mies, que, bo i traduint, es regala (ens regala) alguna tergiversaci¨® feli? (¡°cadira¡±, anagrama de ¡°criada¡±).?