B¨¦ns ben preuats, cossos subalterns

L¡¯¨¨xit d¡¯El conte de la serventa, sobretot a partir de la seva adaptaci¨® televisiva, ha posat en evid¨¨ncia fins a quin punt avui percebem els mecanismes reproductius (naturals i artificials) com una forma de control que les societats exerceixen sobre els seus membres, en particular sobre les dones. En el context del capitalisme global, el lloguer de ventres planteja alguns debats de tipus bio¨¨tic i jur¨ªdic que els relats dist¨°pics s¡¯afanyen a recollir i amplificar. Entre la publicaci¨® de la novel¡¤la de Margaret Atwood, el 1985, i l¡¯emissi¨® de la primera temporada de la s¨¨rie, a HBO, el 2017, s¡¯han succe?t les obres tant audiovisuals com liter¨¤ries que s¡¯ocupen d¡¯aquesta forma de maternitat.

Sobre el tema s¡¯han rodat pel¡¤l¨ªcules com Children of Men (2006) i tamb¨¦ s¨¨ries de televisi¨® com Utopia (2013), The Lottery (2014) o la mateixa El conte de la serventa, que a l¡¯abril estrenar¨¤ segona temporada. Una adaptaci¨® que reprodueix amb encert la major part d¡¯aspectes de la trama de la novel¡¤la, a m¨¦s de participar del seu ambient opressor i angoixant, gr¨¤cies al talent d¡¯actors i actrius ¡ªmeravellosa Elisabeth Moss com a Offred, encara que no resulta menys impactant la seva antagonista, Serena Joy, encarnada per Yvonne Strahovski¡ª, guionistes, directors i productors, amb l¡¯assessorament de la mateixa Atwood.

De la mateixa manera, s¡¯ha publicat un nombre important de novel¡¤les juvenils al voltant d¡¯aquestes q¨¹estions: les trilogies Chemical Garden (2011-2013), de Lauren Destefano, i The Lone City (2014-2016), d¡¯Amy Ewing, totes dues nord-americanes, i la m¨¦s complexa i interessant Only Ever Yours (2014), de la irlandesa Louise O¡¯Neill. Dirigida a un p¨²blic adult, cal esmentar The Core of the Sun (2013), de la best-seller finlandesa Johanna Sinisalo. Totes elles comparteixen molts elements: s¨®n narracions dist¨°piques en qu¨¨ es descriuen societats decadents o ca¨°tiques ¡ªb¨¦ com a conseq¨¹¨¨ncia d¡¯un cataclisme nuclear, b¨¦ com a efecte de la contaminaci¨® i el capitalisme salvatge¡ª, sobre les quals plana l¡¯amena?a de l¡¯extinci¨®.

Com diu Atwood en la introducci¨® a El conte de la serventa, el descens de la fertilitat converteix les dones, per una banda, en b¨¦ns preuats (perqu¨¨ d¡¯elles dep¨¨n la superviv¨¨ncia de la humanitat), per¨°, per l¡¯altra, en subjectes redu?ts a cossos subalterns i explotats amb una finalitat reproductora. Sota aquesta l¨°gica, i com passa a la teocr¨¤cia de Gilead, les societats retratades presenten una estratificaci¨® estricta en relaci¨® amb els individus que les integren, sobretot en funci¨® del seu g¨¨nere: per a les dones aptes per reproduir-se, tenir descend¨¨ncia ¨¦s quelcom que els ve imposat per la for?a, o sobre el qual no poden discrepar. Abans que subjectes de ple dret, les protagonistes d¡¯aquests relats s¨®n percebudes (i es perceben a si mateixes) com a ¡°recipients¡±, ¡°atuells¡±, ¡°matrius amb potes¡± o ¡°incubadores humanes¡± (expressions extretes de les diverses novel¡¤les).

Aquestes narratives estableixen, per tant, un vincle evident amb alguns debats, molt vius ara, al voltant de la maternitat com a funci¨® social de la dona en un sentit ampli i, de manera concreta, al voltant de l¡¯¨²s de la seva capacitat reproductora per a altres fins ¡ªinclosos els comercials¡ª diferents dels que es deriven dels tradicionals lligams biol¨°gics, familiars i afectius entre mare i fill. Aquest, per¨°, ha estat des de sempre el terreny de la literatura no mim¨¨tica: fantasiejar amb les derives de la humanitat a partir dels nous aven?os cient¨ªfics que anuncien un futur millor ¡ªlliure, per exemple, de malalties¡ª, i simult¨¤niament expressar pors antigues, com la de perdre el control sobre el nostre dest¨ª en tant que esp¨¨cie humana o sobre la nostra identitat en tant que ¨¦ssers humans.

La narrativa hisp¨¤nica actual, especialment la produ?da per dones, tamb¨¦ ha estat receptiva a integrar el motiu de la maternitat subrogada en el context de la literatura dist¨°pica. Prova d¡¯aix¨° s¨®n les novel¡¤les Planeta hembra (2001), de Gabriela Bustelo, o Fruta podrida (2007), de Lina Meruane, aix¨ª com els relats Cyber-proletaria, de Claudia Salazar (Las otras. Antolog¨ªa de mujeres artificiales, 2018) o 2084. Despu¨¦s de la revoluci¨®n, de l¡¯alacantina Elia Barcel¨® (Ma?ana todav¨ªa. Doce distop¨ªas para el siglo XXI, 2014). En elles no ¨¦s possible obviar la connexi¨® d¡¯aquest motiu amb el pensament feminista: en alguns casos, la subrogaci¨® enuncia la submissi¨® al poder patriarcal, mentre que, en d¡¯altres, es revela com una arma efica? contra els dict¨¤mens d¡¯aquest mateix poder.

Ana Casas ¨¦s professora de Literatura Espanyola a la Universitat d¡¯Alcal¨¢.