Retrats de la postguerra

Si, com s¡¯afirma sovint, llegir un llibre ¨¦s una forma de submergir-se en un ambient, en una atmosfera, en una ¨¨poca, hi ha dos llibres que permeten dues formes d¡¯endinsar-se en els costums, els paisatges, els actors i la societat de la postguerra a Catalunya: la primera, a trav¨¦s d¡¯una autobiografia il¡¤lustrada, i la segona, a partir de la reedici¨® d¡¯uns contes de principis dels seixanta.

La nena que volia dibuixar ¨¦s l¡¯autobiografia de la infantesa de la il¡¤lustradora Roser Capdevila (Barcelona, 1939), segurament la primera autora catalana que va aconseguir, i amb molta transcend¨¨ncia, internacionalitzar uns personatges elaborats aqu¨ª, Les Tres Bessones. La seva ¨¦s una autobiografia curiosa, el m¨¦s semblant i m¨¦s proper al quadern d¡¯apunts d¡¯un dibuixant, i aix¨ª ho fa saber en el pr¨°leg: ¡°Un ¨¤lbum ple d¡¯esbossos, d¡¯apunts i de notes per explicar la meva inf¨¤ncia i adolesc¨¨ncia, un recull desendre?at d¡¯imatges que se¡¯m van fer molt presents quan em vaig traslladar a la casa d¡¯Horta per cuidar la meva mare¡±.

Al llarg de moltes p¨¤gines, Capdevila descriu al detall, amb una mem¨°ria incre?ble i precisa, els personatges que l¡¯envoltaven, els h¨¤bits de l¡¯¨¨poca, l¡¯educaci¨® que rebia, les pors i les hist¨°ries ¡ªa vegades, provinents dels punyents sermons dels capellans¡ª que les provocaven, els jocs i les sensacions: el fred de les cases, la grisor de les visites a familiars, la foscor de l¡¯adoctrinament escolar, el color de la vida al carrer, l¡¯alegria dels dies d¡¯estiu...

Capdevila presenta unes mem¨°ries molt directes i molt sinceres que retraten la seva vida, per¨° sobretot l¡¯¨¨poca fosca dels primers anys de la postguerra. La combinaci¨® de text ¡ªlletra cursiva¡ª i dibuix esdev¨¦ una potent m¨¤quina del temps que trasllada el lector a aquells anys. A m¨¦s a m¨¦s, porta a con¨¨ixer de primera m¨¤ l¡¯univers que envoltava una persona que ha esdevingut una de les grans creadores de la nostra ¨¨poca.

Francesc Vila Rufas (Barcelona, 1927-2006), conegut art¨ªsticament com Cesc, va ser, entre d¡¯altres coses, un dels principals referents de l¡¯humor gr¨¤fic i la il¡¤lustraci¨®. A trav¨¦s de la finestra de diverses publicacions peri¨°diques ¡ªDiario de Barcelona, Avui, El Jueves, Cavall Fort...¡ª va esdevenir un dels millors cronistes de la vida de Catalunya de la segona meitat del XX. Ara, Kalandraka reedita els tres contes que formaven la col¡¤lecci¨® Els nostres tipus, publicada el 1962 pel segell Lumen, i ho fa amb tal cura que l¡¯ha portat a mantenir-ne el singular format original: vertical, cobertes de cartr¨® gruixut i el llom de tela, que criden for?a l¡¯atenci¨® del lector...

A cadascun dels contes, el retrat d¡¯un ofici, d¡¯una persona senzilla i treballadora que poblava els carrers dels anys seixanta: El pe¨® de camins, La florista i L¡¯escombracarrers. Cesc descriu la vida quotidiana a partir d¡¯aquests tres personatges, els quals humanitza i tracta amb eleg¨¤ncia, tendresa i delicadesa, amb el seu caracter¨ªstic tra? ¨¤gil, les seves expressions properes i amb un text breu i amable, que cont¨¦ un to po¨¨tic, un p¨¨l cr¨ªtic i humor¨ªstic. Malgrat que s¨®n hist¨°ries que queden lluny del context actual, tenen valor com a llegat hist¨°ric, i una edici¨® tan pulcra en refor?a totes les seves virtuts.

Tots dos llibres representen una oportunitat de retrobar-se amb una ¨¨poca no tan llunyana com sembla i amb l¡¯estil i la veu de dos dels grans referents de la il¡¤lustraci¨® catalana contempor¨¤nia.