Capguardar-se de dues fal¡¤l¨¤cies

El 26 de febrer vaig apar¨¨ixer en el titular d¡¯un article del Dr. Morente, vicerector de la UAB. Em retreia inconsist¨¨ncia per haver participat en les reduccions del finan?ament universitari a Catalunya a principis d¡¯aquesta d¨¨cada i per reclamar ara que s¡¯ha d¡¯augmentar.

No hi ha inconsist¨¨ncia. Simplement, existeix el cicle econ¨°mic. L¡¯economia, de tant en tant, pateix una contracci¨®: les del 2007 i el 2012 van ser molt fortes. A cada contracci¨® cauen els ingressos tributaris i, en conseq¨¹¨¨ncia, la despesa en moltes partides pressupost¨¤ries. Si no ¨¦s que, val a dir-ho, es permetin i es financin uns nivells de d¨¨ficit que a la Generalitat no se li van permetre. L¨°gicament, en temps de recuperaci¨® la despesa tornar¨¤ a augmentar.

Podria deixar el tema aqu¨ª. Per¨° anir¨¦ m¨¦s lluny. S¨¤viament, la norma que segueixen els governs, incl¨°s el de la Generalitat, no ¨¦s la de reduccions lineals. Hist¨°ricament la proporci¨® del pressupost que es destina a cobrir necessitats socials (ensenyament obligatori, salut, depend¨¨ncia¡­) s¡¯ha establert en un cert percentatge. Per¨°, qu¨¨ passa durant el cicle econ¨°mic? Un principi molt compartit ¨¦s que la despesa social ¨¦s priorit¨¤ria i cal minimitzar-ne l¡¯oscil¡¤laci¨®. En conseq¨¹¨¨ncia, quan l¡¯economia es contreu, cal retallar menys la despesa social que la resta. La contrapart ¨¦s que, quan arriba la recuperaci¨®, cal incrementar m¨¦s la resta que la despesa social. La despesa en universitats no ¨¦s considerada una despesa social i, per tant, va descendir en la contracci¨®, fins i tot m¨¦s que la despesa social. Per¨° ara hauria d¡¯augmentar, fins i tot per sobre de la despesa social. Per cert, la inversi¨® va baixar encara m¨¦s durant la recessi¨®. Insistir en el fet que la despesa universit¨¤ria ¨¦s una inversi¨® i no una despesa ¨¦s molt correcte, per¨° no ¨¦s un bon argument per prevenir retallades a curt termini: la inversi¨® sempre es pot ajornar.

Una fal¡¤l¨¤cia de la qual hem de capguardar-nos ¨¦s la seg¨¹ent. En ¨¨poques de contracci¨® s¡¯adopta el principi de disminuci¨® m¨ªnima de la despesa social perqu¨¨ aquesta ¨¦s priorit¨¤ria. Quan arriba la recuperaci¨® ¨¦s f¨¤cil, fins i tot natural, concloure que at¨¨s que la despesa social ¨¦s priorit¨¤ria, i certament va haver-hi retallades, els nous ingressos impositius s¡¯han de dirigir massivament cap als departaments socials. Per¨° ¨¦s evident que si s¡¯actua d¡¯aquesta manera s¡¯altera el consens sobre la proporci¨® en qu¨¨ s¡¯ha de distribuir la despesa al llarg del cicle. Al l¨ªmit, despr¨¦s d¡¯algunes recessions nom¨¦s hi haur¨¤ despesa social. I que passar¨¤ amb la resta de necessitats?

Tal com assenyala el vicerector, a Catalunya compensem parcialment la caiguda del finan?ament amb una aplicaci¨® de la metodologia de tarifaci¨® social a les matr¨ªcules: van pujar les de les fam¨ªlies que podien pagar-les i, utilitzant part d¡¯aquests ingressos addicionals, es van rebaixar les de les fam¨ªlies amb dificultats. ?s a dir, les matr¨ªcules es van condicionar a la renda. Sens dubte, el sistema ¨¦s perfectible per¨° ¨¦s per on aniran les coses en un futur europeu en qu¨¨ el problema angoixant seran les pensions. ?s una altra fal¡¤l¨¤cia arg¨¹ir que, com que a les portes de la universitat nom¨¦s arriba una representaci¨® minvada de les classes populars, la forma d¡¯incentivar la seva pres¨¨ncia ¨¦s rebaixar les matr¨ªcules per a tots. El sentit com¨² indica que rebaixar-los la matr¨ªcula seria el m¨¦s idoni, per¨° que no hi ha cap ra¨®, m¨¦s aviat al contrari, per fer-ho a les classes acabalades.

Estic d¡¯acord amb el Dr. Morente en qu¨¨ la qualitat universit¨¤ria s¡¯ha mantingut en els anys de la crisi per l¡¯admirable comprom¨ªs del professorat. Per¨° aquesta no pot ser una soluci¨® permanent. La qualitat futura de la universitat p¨²blica dependr¨¤, segurament, del fet que no cedim a aquestes dues fal¡¤l¨¤cies.