Tornar a l¡¯autonomisme

En la mesura que va aconseguir retenir la seva majoria parlament¨¤ria contra totes les adversitats, ¨¦s indiscutible que l'independentisme va guanyar les eleccions del passat 21 de desembre. Vista la resposta pol¨ªtica i judicial espanyola a la DUI, i vista la facilitat amb qu¨¨ s'ha aplicat l'article 155 de la Constituci¨®, tamb¨¦ ¨¦s indiscutible que l'independentisme ha perdut el xoc de trens. Davant aquesta realitat l'independentisme es troba dividit: d'una banda, es troben els que continuaran "llan?ant-se contra el mur tantes vegades com calgui fins a enderrocar-lo o potser saltar-lo", per utilitzar l'enginyosa met¨¤fora d'un diputat de la CUP (l'opci¨® de trencar-s¡¯hi el coll no es planteja); de l'altra, hi ha els que consideren que ha arribat el moment de replegar-se en l'autonomisme, governar b¨¦ i atreure a la causa independentista una part, si m¨¦s no, dels dos milions llargs de catalans que el 21-D no van votar candidatures independentistes.

Quan s'ha estat "a un pam de la independ¨¨ncia" (segons que deia un dels m¨¤xims publicistes del proc¨¦s) pot resultar anticlim¨¤tic tornar a l'autonomisme. Els independentistes que tornen a l'autonomisme ho estan fent a contracor, empesos per l'actual correlaci¨® de forces. No obstant aix¨°, hi ha tamb¨¦ la possibilitat de tornar a l'autonomisme "amb il¡¤lusi¨®", com pregonava la r¨¨plica d¡¯Artur Mas en el Pol¨°nia, el conegut programa d'humor de TV3.

En la hist¨°ria contempor¨¤nia l'autonomisme ¨¦s una f¨®rmula freq¨¹ent per conciliar les aspiracions nacionals de territoris determinats i la seva pertinen?a a comunitats pol¨ªtiques m¨¦s ¨¤mplies. ?s cert que molts experiments auton¨°mics no van resistir l'embat del principi de les nacionalitats. Totes les autonomies de l¡¯imperi otom¨¤, per exemple, van acabar convertint-se en estats (en concret, Bulg¨¤ria, Romania i S¨¨rbia). Les solucions auton¨°miques per a Irlanda tampoc van impedir la constituci¨® de l¡¯Estat Lliure Irland¨¨s primer i de la Rep¨²blica d¡¯Irlanda despr¨¦s. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que en altres casos els experiments han resultat reeixits i l'autonomia pol¨ªtica es percep com a sin¨°nim de benestar col¡¤lectiu. A Finl¨¤ndia, l'autonomia d¡¯?land s'acosta al seu primer centenari, sense que ning¨² plantegi ja l'annexi¨® de les illes a Su¨¨cia. Gr¨¤cies a l'autonomia, ?land ha aconseguit mantenir la seva llengua i cultura sueques en el marc de la sobirania finlandesa. A It¨¤lia, sota f¨®rmules diferents, la prov¨ªncia del Tirol del Sud ha gaudit d'autonomia des de l¡¯acord Gruber-De Gasperi del 1946. Tampoc avui la majoria german¨°fona de la prov¨ªncia planteja ja la seva annexi¨® a ?ustria (encara que la ultradreta austr¨ªaca sembla disposada a provocar mala maror en aquest terreny). A S¨¨rbia, per citar un altre exemple durador, l'autonomia de Voivodina data del 1974 i avui ning¨² es planteja dissoldre-la com s¨ª que va fer l'infame Slodoban Milo?evi?.

En la llista d'¨¨xits tamb¨¦ es poden incloure sens dubte les comunitats aut¨°nomes espanyoles. L¡¯estatut de Gernika s'acosta al seu 40¨¨ aniversari i si fem cas de l'¨²ltim Euskobar¨®metro una gran majoria de la poblaci¨® basca continua mostrant-se relativament satisfeta amb el text, mentre que els insatisfets no arriben a un de cada cinc. I on est¨¤ Catalunya en tot aix¨°? L'¨²ltim sondeig del Centre d¡¯Estudis d¡¯Opini¨® ¨Camb el 155 ja en marxa¨C revela la for?a de l'autonomisme ent¨¨s en sentit ampli. Quan es pregunta als ciutadans com creuen que hauria de ser la relaci¨® entre Catalunya i Espanya, la suma d'autonomistes estrictes i federalistes supera ¨¤mpliament el 50 per cent, molt per sobre del ter? de partidaris de l'estat independent. (Cal assenyalar que aquest predomini de l'autonomisme ¨¦s una constant en els estudis del CEO, breument interrompuda entre els llunyans mesos de febrer del 2013 i mar? del 2014.)

Coneixent els precedents d'¨¨xit, la satisfacci¨® que altres ciutadans espanyols experimenten cap a la seva autonomia i el suport social a l'autonomisme reflectit en les enquestes, qu¨¨ esperen els l¨ªders post-proc¨¦s per abra?ar la causa autonomista? Hi ha una ¨²ltima dada que cal afegir a les nostres consideracions. La Constituci¨® espanyola no reconeix el dret de secessi¨® ¨Ccom no el reconeix l'ordenament jur¨ªdic de cap altre estat membre de la Uni¨® Europea. Per¨° la Constituci¨® s¨ª que recull ¨Ci en la part m¨¦s intocable que constitueix el t¨ªtol preliminar¨C el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions. Despr¨¦s de la caiguda successiva dels plans A, B i C de l'independentisme inflexible, quan prenguin definitivament les regnes del pa¨ªs, els independentistes pragm¨¤tics ¨Csense necessitat de renunciar als seus ideals¨C convertiran la defensa d'aquest dret en el leitmotiv de la XII legislatura.