L¡¯independentisme, tocat, afronta el futur sense projecte ni l¨ªders

La devastaci¨® que regna en els partits independentistes despr¨¦s de l'empresonament de bona part dels seus l¨ªders comen?a a deixar pas a les veus que criden a treballar per trobar la persona que pugui fer-se amb la presid¨¨ncia de la Generalitat i reconstruir el discurs. El candidat o candidata haur¨¤ d'estar, aquesta vegada s¨ª, lliure de c¨¤rregues judicials i el dubte ¨¦s ara proposar alg¨² amb un perfil m¨¦s radical, que pugui ser votat pels antisistema de la CUP, o per alg¨² m¨¦s neutre, que pugui sortir triat amb el concurs d'altres grups, com la marca catalana de Podem.

Las cares llargues i les ll¨¤grimes que ahir es podien veure pels passadissos del Parlament reflectien que no nom¨¦s en els partits independentistes campa el descoratjament. Diputats del PSC i d¡¯En Com¨² Podem, per¨° tamb¨¦ de Ciutadans, cridaven a passar p¨¤gina. El trauma de l'empresonament de fins a nou l¨ªders de l'independentisme i l'ordre internacional de detenci¨® que pesa sobre la resta complica molt fer pol¨ªtica a Catalunya, reconeixen tots. Per¨° a ning¨² se li escapa tampoc que el debat d'investidura del passat dijous ha engegat el compte enrere cap a unes noves eleccions si no hi ha un president triat abans de dos mesos. I ara com ara ning¨², o gaireb¨¦ ning¨², vol aquests comicis.

La situaci¨® en aquests moments no convida a pensar en una soluci¨® r¨¤pida. El bloc independentista est¨¤ dividit entre els partidaris de mantenir el pols amb l¡¯Estat costi el que costi ¡ªabanderats per Carles Puigdemont i la CUP¡ª i els que aposten per vies m¨¦s pragm¨¤tiques, encap?alats per Esquerra i els diputats del PDeCAT que cohabiten dins de la llista de Puigdemont. Aquesta divisi¨® ¨¦s, precisament, la que va impedir que dijous sort¨ªs triat Jordi Turull en primera votaci¨®. La CUP va dir no a un candidat que no veia suficientment dur en els seus plantejaments. Els anticapitalistes tamb¨¦ han avisat que no donaran el s¨ª a cap candidat que opti per tornar a la via autonomista.

Aquesta situaci¨® ha obert un profund debat en els dos grans partits independentistes, Esquerra i el PDeCAT, cada vegada m¨¦s partidaris de buscar noves aliances. El problema ¨¦s que aquests partits estan atrapats pel discurs rupturista que practiquen des de fa anys i que ara no poden canviar de la nit al dia. Per fer-ho hauran de rec¨®rrer a nous lideratges i l'elecci¨® del nou president ajudaria en gran manera a aix¨°, admeten alguns dels seus c¨¤rrecs intermedis.

¡°El que no podem ¨¦s continuar com fins ara; necessitem un canvi de cicle¡±, afirmava ahir sense dubtes un alt dirigent del PDeCAT al Parlament. En l¨ªnies semblants s'expressava un dels homes que Esquerra Republicana ha situat al capdavant de les negociacions per formar govern: ¡°S¡¯ha acabat all¨° de voler c¨®rrer tant, no podem perdre m¨¦s gent¡±. Ni uns ni altres renuncien a la independ¨¨ncia de Catalunya, per¨° entenen que ara ¨¦s m¨¦s important recuperar l'autogovern i posar-se a treballar perqu¨¨ els estralls en les seves files no vagin a m¨¦s.

Els propers dies ajudaran a veure com s'assenten aquestes declaracions d'intencions que ara estan fetes en calent. La propera batalla que s'albira entre ells ¨¦s la de proposar un nou nom per a la presid¨¨ncia de la Generalitat. Junts per Catalunya, com a partit independentista m¨¦s votat, segueix tenint prioritat sobre Esquerra a l'hora de proposar-lo. Per¨° dins d'aquesta candidatura que va encap?alar Carles Puigdemont comparteixen espai precisament les dues visions enfrontades del moment pol¨ªtic.

Puigdemont, si no acaba detingut per l'ordre internacional reactivada pel Tribunal Suprem, vol seguir influint i col¡¤locar a la presid¨¨ncia un dels seus fidels. Els noms que han sortit a la llum s¨®n tres. Inicialment la favorita era Elsa Artadi, que va ser m¨¤ dreta de l'expresident a la Generalitat per¨° que t¨¦ dos desavantatges: ja no milita al PDeCAT i molts creuen que es va precipitar setmanes enrere en els seus moviments successoris. Els altres dos noms que han pres cos a l'entorn de Puigdemont s¨®n el periodista Eduard Pujol i l'historiador Quim Torra, que han tingut un protagonisme creixent els ¨²ltims dies. El segon t¨¦ l'avantatge que podria arribar a tenir el suport de la CUP a causa del seu perfil m¨¦s radical.

El PDeCAT busca aliats

Per¨° el PDeCAT, per b¨¦ que ¨¦s minoritari a la llista, t¨¦ altres intencions. Marta Pascal, coordinadora del partit, patrocina persones de la seva confian?a. En aquesta l¨ªnia ha pres consist¨¨ncia el nom de Marc Solsona, alcalde de Mollerussa (Lleida). Aquesta operaci¨® ¨¦s especialment complicada per la poca o gaireb¨¦ nul¡¤la ascend¨¨ncia de Pascal sobre Puigdemont per¨° l'estrepit¨®s frac¨¤s de tot el que s'ha fet fins ara comandat per l'expresident pot donar ales a aquesta via. A m¨¦s, Pascal est¨¤ avui una mica m¨¦s forta que fa tres dies, ja que el jutge Llarena l'ha deixat fora de la causa del proc¨¦s, la qual cosa facilita que pugui seguir en la vida pol¨ªtica. La coordinadora del PDeCAT busca aliats per deixar enrere el proc¨¦s i reconstruir un espai sobiranista en l¨ªnia amb el pragmatisme de l'actual Partit Nacionalista Basc.

Esquerra Republicana es mira amb certa dist¨¤ncia aquests moviments. ?s qui m¨¦s complicat ho t¨¦ per canviar el discurs. I ¨¦s que van ser els seus l¨ªders actuals, Oriol Junqueras i Marta Rovira els qui m¨¦s van emp¨¨nyer Carles Puigdemont perqu¨¨ proclam¨¦s la independ¨¨ncia l¡¯octubre passat. Ara han canviat el discurs i advoquen per un independentisme pragm¨¤tic, cosa que mant¨¦ desorientats molts dels seus. La debilitat del partit tamb¨¦ l¡¯impedeix, almenys ara com ara, proposar un candidat, encara que, si ho fes, aquest podria comptar amb les simpaties de Catalunya en Com¨². Mentre passa tot aix¨°, el compte enrere per a la repetici¨® de les eleccions va avan?ant i el despatx de la presid¨¨ncia de la Generalitat porta buit gaireb¨¦ cinc mesos.