La guardiana del proc¨¦s

L'endem¨¤ que el Parlament aprov¨¦s la declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia, Elisenda Paluzie (Barcelona, 1969) va decidir quedar-se a casa. Aquell dissabte havia d'anar fins a Olot per participar en una xerrada que organitzava una plataforma sobiranista, per¨° es trobava malament. Aquella setmana havia estat pendent de tots els mitjans internacionals despla?ats a Barcelona i l'esgotament la va superar. Al migdia va rebre un missatge d¡¯?mnium Cultural. No s¡¯ho podia creure. Demanava als ciutadans que omplissin els bars, els cinemes, les discoteques o sortissin a comprar. Aquell dia, expliquen el seu entorn, es va adonar que es tancava l'escletxa per la qual hores abans creia que Catalunya podria esdevenir un Estat independent.

Paluzie ¨¦s des de dissabte la nova presidenta de l¡¯Assemblea Nacional Catalana (ANC). Malgrat que va sostenir que no es presentava a les eleccions de l'entitat per liderar-la, pocs dubtaven que no fos conscient que ho tenia tot a favor per arrasar. L'economista ¨¦s un dels rostres m¨¦s coneguts de l'independentisme catal¨¤ i en els ¨²ltims anys ha recorregut Catalunya participant en col¡¤loquis, impartint xerrades i acudint a tert¨²lies. La seva posici¨® era clara: va defensar sense embuts un refer¨¨ndum unilateral seguit d¡¯una proclamaci¨® parlament¨¤ria de la independ¨¨ncia en cas que guany¨¦s el s¨ª. Tal era la seva convicci¨® que el 27 d'octubre, quan s'aprovava la declaraci¨®, a les portes del Parlament Paluzie declarava a la BBC: ¡°Probablement l¡¯Estat espanyol no ser¨¤ capa? d'imposar la suspensi¨® [de l'autonomia] per la desobedi¨¨ncia¡±. D'aqu¨ª la seva perplexitat quan l'endem¨¤ va llegir els missatges d¡¯?mnium Cultural.

Descendent d'una coneguda fam¨ªlia d'intel¡¤lectuals, Paluzie va estudiar al Liceu Franc¨¨s i es va llicenciar en Ci¨¨ncies Econ¨°miques i Empresarials per la Universitat de Barcelona (UB). Despr¨¦s de cursar un m¨¤ster en Economia Internacional i Desenvolupament Econ¨°mic a la Universitat de Yale, va rebre una beca de La Caixa per fer un any d'investigaci¨® a la London School of Economics, que li serviria per al seu doctorat en Economia per la UB. Avui n¡¯¨¦s professora titular del departament de Teoria Econ¨°mica, una feina que vol compatibilitzar amb la seva presid¨¨ncia a l¡¯ANC.

Per¨° Paluzie ¨¦s coneguda sobretot per ser una activa militant independentista, ja quan aquest era minoritari a la societat catalana. El 2008 va entrar al Consell Nacional d'Esquerra Republicana, partit que va abandonar el 2011. Procedent de la plataforma Sobirania i Progr¨¦s i ferma opositora del nou Estatut d¡¯Autonomia del 2006, els seus antics companys de files la recorden com una persona molt cr¨ªtica, especialment en tot el que supos¨¦s una m¨ªnima desviaci¨® de la formaci¨® de l¡¯objectiu secessionista. Aix¨° la va portar a impulsar, juntament amb Uriel Bertran, el corrent Esquerra Independentista per promoure un canvi de rumb en el partit, que acabava de reeditar el tripartit amb el PSC de Jos¨¦ Montilla i Iniciativa per Catalunya. ¡°De seguida es va alinear amb els cr¨ªtics. No ens donaven treva i el seu grup va arribar a ser un malson¡±, diu un dels seus antics col¡¤legues. Aquest moviment es va acabar dissolent i Paluzie es va apropar llavors a Solidaritat Catalana per la Independ¨¨ncia. No obstant aix¨°, no va deixar mai el seu activisme i, de fet, va ser una de les persones involucrades en les consultes sobre la independ¨¨ncia que van comen?ar a Arenys de Munt.

Des del seu entorn tamb¨¦ creuen que l'economista devia ser conscient de les seves possibilitats de guanyar les eleccions a l¡¯ANC per un altre motiu: ¡°?s molt estrany que perdi uns comicis¡±. Paluzie va ser secret¨¤ria general del sindicat estudiantil FNEC, la consellera d¡¯ERC m¨¦s votada el 2008 i degana de la facultat d¡¯Economia i Empresa de la UB durant dos mandats. En les eleccions de l¡¯ANC, va arrasar amb m¨¦s de 5.000 vots i un gran avantatge respecte als seus competidors, la qual cosa va suposar al?ar-la gaireb¨¦ autom¨¤ticament a la presid¨¨ncia de l'entitat.

Paluzie ha estat v¨ªctima tamb¨¦ de la seva actitud cr¨ªtica amb l'independentisme. Per exemple, va ser una de les veus que va carregar m¨¦s contra el projecte de llista unit¨¤ria de Junts pel S¨ª i va acabar concorrent a la candidatura per Barcelona com a n¨²mero 72. Alguns dels seus companys de tert¨²lies diuen que li encanta debatre, per¨° afegeixen que hi ha alguna cosa que encara li agrada m¨¦s: rebatre. Aix¨ª i tot, algunes de les seves an¨¤lisis han topat amb la realitat. ?s el cas del reconeixement internacional de Catalunya. Basant-se en els pa?sos b¨¤ltics, Paluzie va sostenir que despr¨¦s d'un refer¨¨ndum unilateral arribarien els avals externs de la independ¨¨ncia. Per¨° aix¨° no va passar.

Despr¨¦s del fiasco de la declaraci¨® independentista, la seva mirada detractora es va centrar en la negativa dels quadres d¡¯ERC de buscar una alternativa a Puigdemont i de demanar ¡°realisme¡±, la qual cosa al seu parer era tornar al marc auton¨°mic. En una entrevista a Vilaweb, a m¨¦s, va posar en dubte que no se segu¨ªs endavant amb la independ¨¨ncia despr¨¦s de la declaraci¨® ¡°nom¨¦s¡± per la presumpta viol¨¨ncia que podia implicar i va suggerir una ¡°falta de mentalitat i determinaci¨®¡±. La nova presidenta de l¡¯ANC ha pres les regnes de l'entitat sense moure's gens de l'horitz¨® independentista, per¨° al seu torn marcant difer¨¨ncies amb els seus antecessors. Despr¨¦s de constatar que el full de ruta de l'entitat s'allunya del Parlament, Paluzie vol mantenir vives les mobilitzacions per¨° sense que l'entitat quedi presa de l'est¨¨tica de les manifestacions multitudin¨¤ries dels ¨²ltims anys i posar ¨¨mfasis en la pressi¨® als partits. Ser¨¤ la guardiana que el proc¨¦s segueixi endavant i de recosir les difer¨¨ncies al si de l¡¯ANC, nom¨¦s que en aquesta ocasi¨® el seu c¨¤rrec la sotmet a l'escrutini p¨²blic i determinar¨¤ si el seu discurs cr¨ªtic encaixa o no amb la realitat.