El quiosquer xin¨¨s

En Zhongfa nom¨¦s t¨¦ calendaris de l¡¯Espanyol. ¡°I els del Bar?a?¡±, li fa broma el fot¨°graf, mentre li demana que es col¡¤loqui davant de la parada. Amb paci¨¨ncia, s¡¯ajusta el barret de llana un dia fred de desembre i accepta totes les indicacions d¡¯en Joan. Fa dos mesos que en Zhongfa ¨¦s el nou quiosquer del barri, al carrer de N¨¤pols amb Gran Via. A la seva parada, hi ven xiclets, llaminadures, llibres usats, patates, barrets, revistes¡­ I dues fileres escarransides de diaris. Encara est¨¤ prenent el pols a la gent del barri, explica en un rudimentari espanyol, mentre despatxa un exemplar de El Peri¨®dico. ¡°?s un subscriptor¡±, aclareix.

El meu primer record d¡¯un quiosc fa olor d¡¯estiu i a crema solar. El meu oncle ens agafava als sis cosins i ens portava a la platja. De cam¨ª, deixava el cotxe sobre la vorera un segon, saltava del seient i tornava amb el Marca sota el bra?, com a bon seguidor del Reial Madrid, degudament castigat amb un fill del Bar?a. Despr¨¦s segu¨ªem la ruta fins a la platja, on anava alternant: ara mirava el Marca, ara comprovava que no hagu¨¦ssim mort colgats per la sorra o ofegats al mar, ambdues coses perfectament factibles. Fa anys que aquell quiosc va tancar.

Com tamb¨¦ era a punt de tancar el quiosc de N¨¤pols. Un dia el seu amo va penjar el r¨¨tol de trasp¨¤s, que va veure en Zhongfa tot passejant pel barri del Fort Pienc, una de les zones predilectes dels petits empresaris xinesos que viuen a Barcelona. ¡°Aix¨° prefereixo no dir-ho¡±, s¡¯excusa en Zhongfa quan se li pregunta quant va pagar pel petit quiosc met¨¤l¡¤lic, situat al costat muntanya-Llobregat (indicacions nom¨¦s comprensibles pels que viuen a Barcelona). En una cerca r¨¤pida per Internet es troben quioscs similars a 15.000 euros.

En Zhongfa es va tirar a la piscina i va comprar el trasp¨¤s. La seva dona ja regentava un altre quiosc, que nom¨¦s obre a l¡¯estiu, al parc de la Ciutadella, fam¨®s aquests dies perqu¨¨ ¨¦s on hi ha el Parlament, sotm¨¨s a cert estr¨¨s els ¨²ltims mesos. Tamb¨¦ hi ha el zoo, una escola i un petit llac amb barques. Quan surt una mica el sol, el parc s¡¯omple de joves enamorats que es torren a la gespa, practicants de jocs malabars, ciclistes, fam¨ªlies amb nens i gos, i runners (aquests solen ser-hi tot l¡¯any, inspirant i expirant com cafeteres en ebullici¨®). En aquest quiosc, la dona d¡¯en Zhongfa nom¨¦s ven dol?os, aperitius i begudes ensucrades al t¨ªpic preu de parc un dia de sol.

A en Zhongfa el van descobrir uns amics, d¡¯aquests que encara baixen a comprar el diari els diumenges en lloc de llegir a la biorxa unes poques not¨ªcies recomanades en un viciat timeline de Twitter. ¡°El teu quiosquer ¨¦s xin¨¨s¡±, em van dir, molt sorpresos. A difer¨¨ncia d¡¯altres ciutats, com Nova York o Londres, els quioscos de premsa a Barcelona s¨®n un negoci gaireb¨¦ exclusivament de persones origin¨¤ries d¡¯Espanya. En Zhongfa encara s¡¯est¨¤ adaptant als horaris: entra a les sis del mat¨ª i s¡¯hi est¨¤ tot el dia, combinant-s¡¯ho amb la seva dona. Els diumenges no tanca abans de la quatre de la tarda. Si hi ha diari, ell ¨¦s al peu del can¨®.

¡°Guanyar¨¤ poc amb els diaris. El que es tregui ser¨¤ de tota la resta¡±, diu, endev¨ª, V¨ªctor Monferrer, de 52 anys, davant de dues canyes i unes braves, en un bar de barri, a la Vall d¡¯Hebron. Sap de qu¨¨ parla: durant 30 anys ha regentat el quiosc de la facultat de Comunicaci¨® de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona (UAB), una de les universitats p¨²bliques on s¡¯estudia Periodisme. Em cita tard, a l¡¯hora que surt del quiosc del poble de Bellaterra, l¡¯¨²nic que li queda, i en veure¡¯m diu que li sona la meva cara, cosa que poso en dubte: la carrera van ser anys de cartes, parx¨ªs i altres coses, per¨° cap relacionada amb la facultat.

V¨ªctor va tancar per sempre el quiosc l¡¯1 de desembre, deixant el campus orfe d¡¯aquests llocs on es venen diaris. ¡°Pensava que passaria alguna cosa, per¨° no¡±, es resigna. Ell mateix va estudiar Periodisme, per¨° de seguida va tenir el desig de muntar un quiosc amb tres amics. Es van anar animant, en van posar un altre a la facultat de Lletres, un altre a la Vila Universit¨¤ria (el lloc del parx¨ªs i les cartes i les festes i el topless prohibit a la piscina), un altre a la pla?a C¨ªvica¡­ ¡°A l¡¯¨¨poca de la guerra del Golf ven¨ªem m¨¦s de 1.000 exemplars al dia¡±, recorda, sobre els anys daurats de la premsa escrita. ¡°Ara, si arribes a mig centenar ¨¦s tot un ¨¨xit¡±.

La seva an¨¤lisi ¨¦s pessimista. ¡°En paper passen coses, per¨° cada vegada ser¨¤ m¨¦s dif¨ªcil¡±, diu, en refer¨¨ncia a publicacions com Revista 5W o Panenka. ¡°Si un dia hi havia un comentari a classe d¡¯un article de Jotdown, venies un munt de revistes¡±. Per¨° poca cosa m¨¦s. ¡°El 80% admeten que mai s¡¯han comprat un diari¡±, diu, sobre el que li expliquen els professors de l¡¯h¨¤bit dels futurs periodistes, que ¡°no aprofundeixen, no llegeixen¡±. ¡°Abans la universitat era un espai de trobada, de reuni¨®, en qu¨¨ passaven coses. Ara els passadissos estan buits¡±, es queixa.

Queden lluny els fanzins de boxa, els c¨°mics, la m¨²sica i tota l¡¯ebullici¨® cultural que es vivia en aquell quiosc d¡¯uns amics muntat en una cantonada de la primera planta d¡¯una facultat envidrada. ¡°Aconsegu¨ªem qualsevol cosa que ens demanaven, ¨¦rem llibreters. El quiosc era un espai viu dins de la facultat¡±, insisteix. La irrupci¨® del digital, la crisi i un canvi en la seva llic¨¨ncia (en els ¨²ltims dos anys ja nom¨¦s podia vendre revistes, diaris i llibres de comunicaci¨®), van acabar amb el negoci.

I Monferrer no ¨¦s l¡¯¨²nic. En set anys, Barcelona ha perdut gaireb¨¦ el 30% dels punts actius de venda de diaris. Actualment hi ha 287 quioscs en funcionament i 51 estan vacants, segons xifres del Consistori del novembre del 2017. L¡¯Ajuntament de Barcelona est¨¤ estudiant un nou pla d¡¯usos per a aquest tipus de negocis. L¡¯any passat va haver-hi vuit ren¨²ncies i 20 traspassos de quioscos. Un d¡¯ells ¨¦s el que s¡¯ha quedat en Zhongfa.