Pilar Aymerich i els contactes de Boix

A mitjan d¨¨cada dels setanta, la fot¨°grafa Pilar Aymerich col¡¤laborava amb Montserrat Roig en el llibre Els catalans als camps nazis (Edicions 62, 1977). A m¨¦s de retratar els supervivents, tenia l¡¯enc¨¤rrec de positivar uns negatius guardats durant molts anys en un paquetet gris. Una estranya indifer¨¨ncia cap a l¡¯horror dels camps els havia mantingut amagats. Venien de l¡¯Est i havien arribat a Barcelona de la m¨¤ d¡¯un d¡¯aquells presos: Joaquim L¨®pez Raimundo. Li van explicar a Pilar que eren ¡°cues¡±, que en l¡¯argot dels fot¨°grafs s¨®n els negatius tallats de la tira. Qui els va sostreure treballava al laboratori fotogr¨¤fic del camp d¡¯extermini i sigil¡¤losament els anava amagant sota l¡¯ampliadora amb la finalitat de guardar testimoni de la barb¨¤rie, a risc de la seva vida. Aquella sistem¨¤tica constant de cisar instant¨¤nies va donar com a resultat un dels escassos testimonis gr¨¤fics de l¡¯horror, aix¨ª com el retrat acusatori dels alts c¨¤rrecs nazis, que es van defensar arg¨¹int que la fotografia podia mentir f¨¤cilment amb el fotomuntatge. Per¨°, els negatius! Els negatius eren all¨¤ per al seu examen i l¡¯empremta de la llum no admetia discussi¨®: ¡°Vas ser aqu¨ª, aquest ets tu¡±.

Despr¨¦s de servir de prova en els judicis de Nuremberg, Aymerich va ser la primera que va tornar a veure sobre el paper aquella realitat. Amb respecte i cert terror, va guardar els fulls de contactes durant 40 anys, fins que fa poc, quan el comissari Manuel Guerrero cercava documentaci¨®, Aymerich va recordar aquella pres¨¨ncia sinistra en el fons del seu arxiu i li va oferir els contactes per mostrar-los a l¡¯exposici¨® Montserrat Roig, 1977. Mem¨°ria i utopia.

Revisar un full de contactes ¨¦s seguir els passos de qui ha empunyat la c¨¤mera. En aquests de Mauthausen esglaia comprovar com s¡¯alternen les rialles cruels dels assassins i, en el fotograma seg¨¹ent, els cossos dels presoners estesos a la neu o entre els esbarzers, morts en l¡¯intent de fugir. Els forns crematoris i, en el fotograma seg¨¹ent, la roba amuntegada al terra. La coreografia dels nazis acompanyant Himmler en la seva visita al camp i, seguidament, els retrats senzills dels nois de les mil¨ªcies espanyoles, entre els quals hi havia un joven¨ªssim Francesc Boix, amb la seva c¨¤mera al coll. Va ser ell l¡¯heroi principal, l¡¯ordidor de tota la trama, que va aprofitar el seu c¨¤rrec de fot¨°graf del camp per servir d¡¯observatori a la humanitat sencera. Recentment, al Pati Llimona de Barcelona, el vam poder con¨¨ixer amb l¡¯exposici¨® Els primers trets d¡¯en Francesc Boix, organitzada per l¡¯associaci¨® d¡¯historiadors de la fotografia Fotoconnexi¨®.

Mentre documentava els personatges ocults o exiliats durant el franquisme, Aymerich retratava en paral¡¤lel Montserrat Roig, retrats que es mostren al Born. Fascinen els signes que denoten al seu rostre la determinaci¨® que la va portar a donar a con¨¨ixer el m¨®n ocult d¡¯aquests herois. El toc d¡¯atenci¨® de la literatura i la fotografia compromeses ens recorda que potser la mem¨°ria d¡¯all¨° viscut i les sinergies que planteja amb el m¨®n contemporani ¨¦s m¨¦s excitant que la fantasia. Aix¨ª ho va saber veure Roig, tot recolzant els seus relats amb la fotografia d¡¯Aymerich perqu¨¨ la descripci¨® no qued¨¦s llastrada pel detallisme. Com podria si no l¡¯escriptora, nom¨¦s amb la gram¨¤tica, situar-nos davant dels protagonistes de la Hist¨°ria? La simplicitat del retrat fotogr¨¤fic declara sense veu: ¡°Soc jo i soc aqu¨ª, no ha passat el temps¡±. L¡¯honestedat d¡¯Aymerich aconseguir¨¤ sublimar els protagonistes de la hist¨°ria com a ¨¦ssers an¨°nims carregats de missatges per al futur. ?s aix¨ª com els tres supervivents del camp, un rere l¡¯altre ¡ªexpressament no en cito els noms¡ª reflectiran fora del temps els patiments de l¡¯ascens de l¡¯escala de Mauthausen. S¨®n ells en la seva ef¨ªgie, i gr¨¤cies a la fotografia d¡¯Aymerich, la humanitat mateixa contra la qual el mal s¡¯ha acarnissat.