Emili, o de l¡¯educaci¨®

El que he escrit com a t¨ªtol de l¡¯article ¨¦s tamb¨¦ el t¨ªtol del llibre m¨¦s important de Rousseau sobre l¡¯educaci¨®; un llibre, per cert, que al costat de les teories de John Dewey, americanes, va sembrar al m¨®n occidental una concepci¨® naturalista de l¡¯educaci¨® que encara fa estralls als nostres dies. No ¨¦s estrany que tant Diderot com Voltaire acabessin retirant-li l¡¯amistat, per molt b¨¦ que escriv¨ªs i molt agustini¨¤ que fos Rousseau.

Per¨° el t¨ªtol tamb¨¦ s¡¯av¨¦ amb el llibre d¡¯avui: Emilio Lled¨®, Sobre la educaci¨®n. La necesidad de la Literatura y la vigencia de la Filosof¨ªa (Madrid, Taurus, 2018). El llibre recull una vintena d¡¯articles i d¡¯assaigs escrits per Lled¨® entre 1978 i 2009 que presenten la seva visi¨® del panorama educatiu a Espanya, tant de l¡¯educaci¨® secund¨¤ria com de l¡¯educaci¨® universit¨¤ria, els dos camps en qu¨¨ s¡¯ha mogut la seva activitat com a docent des de qui sap el temps: va n¨¦ixer el 1927 i li falta, doncs, no gaire per arribar a centenari, extrem que celebrar¨¦.

Lled¨® ¨¦s un home de lletres i d¡¯intel¡¤lecte que es va formar a Alemanya ¡ªa la qual ha tornat cont¨ªnuament des dels anys joves¡ª, amb un estol de grans professors ¡ªels que hi havia entre 1956 i 1962, entre ells Gadamer¡ª, i que, retornat aqu¨ª per ensenyar a les universitats de La Laguna, Barcelona i la UNED de Madrid, ha format nom¨¦s amb l¡¯ajuda de la ra¨® i de la paraula ¡ªque es fonen en el logos grec¡ª desenes de promocions universit¨¤ries, la meva entre d¡¯altres. El seu pas per la Universitat de Barcelona encara es recorda, com s¡¯enyora el pes d¡¯aquests enormes mestres que van ser Riquer, Blecua o Valverde.

Lled¨® aborda en aquesta antologia el problema de l¡¯educaci¨® a Espanya, que ¨¦s problema end¨¨mic, secular, i, possiblement, irresoluble. ¡°Espa?a es un pa¨ªs de cabreros¡±, va dir Jaime Gil de Biedma, i sembla que aquest ofici s¡¯hereta de pares a fills, segles i segles, sense soluci¨® de continu?tat. Amb un estil severament moral, que el caracteritza, Lled¨® ¡ªhereu dels grans educadors que van ser Sanz del R¨ªo i Giner de los R¨ªos al temps de la Instituci¨®n Libre de Ense?anza, un dels projectes pedag¨°gics m¨¦s s¨°lids que es van dur a terme al nostre pa¨ªs, juntament amb la Universitat Aut¨°noma de Barcelona al temps de la Segona Rep¨²blica¡ª repassa els temes m¨¦s evidents i trencadissos de l¡¯ensenyament, a Espanya i cada cop m¨¦s arreu: que ning¨² es faci la il¡¤lusi¨® que les coses van m¨¦s b¨¦ a Catalunya.

Hi s¨®n criticades la tend¨¨ncia a l¡¯especialitzaci¨®, la malaguanyada ordenaci¨® dels estudis en assignatures, la in¨²til rutina dels ex¨¤mens, les famoses ¡°dues cultures¡± que va analitzar, err¨°niament, C. P. Snow, i molts altres aspectes d¡¯aquest panorama, eixorc, del nostre ensenyament superior.

A penes entra, el llibre, en la distinci¨® entre els ensenyaments tecnicocient¨ªfics i els human¨ªstics, perqu¨¨ tot el llibre gira a l¡¯entorn de la filosofia de l¡¯educaci¨® a Gr¨¨cia (paide?a, o paideia), que ¨¦s el mateix que dir que gira al voltant de l¡¯adequaci¨® entre paraula i saber, individu i comunitat, educaci¨® i cultura, home i ciutat (les refer¨¨ncies a la ¡°solidaritat¡± s¨®n cont¨ªnues en el llibre, totes dirigides a la construcci¨® d¡¯una polis s¨¤via per¨° no erudita, intel¡¤ligent i din¨¤mica, lliure en la suma de la llibertat i la sobirania intel¡¤lectual atorgada, per mitj¨¤ de l¡¯educaci¨®, a tots els ciutadans.

Un altre punt de refer¨¨ncia de gran calibre, com era d¡¯esperar en alg¨² que es va formar a Alemanya, ¨¦s la teoria de la universitat endegada al per¨ªode rom¨¤ntic, que Wilhelm von Humboldt primer va instaurar a Berl¨ªn i despr¨¦s a tot el pa¨ªs: Alemanya encara dona grans universitaris ¡ªi despr¨¦s grans homes de lletres i de ci¨¨ncies¡ª gr¨¤cies a aquesta concepci¨® de l¡¯ensenyament que tirava a la interdisciplina, a l¡¯ensenyament sota la forma de seminaris de grups redu?ts, tot plegat sense menyspreu de les ¡°lli?ons magistrals¡±, generalment a primer curs de les carreres, ofertes sempre per grans mestres. Si el mestre ¨¦s bo, vinguin lli?ons magistrals!

Lled¨® deu saber de sobres que cap llibre sobre la universitat no en canviar¨¤ l¡¯ess¨¨ncia, sobretot perqu¨¨ est¨¤ desprove?da de tal cosa: nom¨¦s ¨¦s, m¨¦s que mai amb el Pla Bolonya, pobra exist¨¨ncia: una exist¨¨ncia muda ¡ªa la meva Facultat de Lletres, a Barcelona, no s¡¯ha fet als darrers anys ni un sol debat sobre la q¨¹esti¨® del proc¨¦s¡ª, somorta, l¨¤nguida, iterativa, desesmada, burocr¨¤tica, sense ¨¤nima, i en suma malaguanyada: perqu¨¨ tots els estudiants, com ell mateix, tenen la intel¡¤lig¨¨ncia prou desperta, i el cos prou en forma, per mantenir viva, i atiar fins i tot, l¡¯activitat del logos i la incardinaci¨® d¡¯aquest logos en la vida social: cosa del tot imperceptible avui, si no indesitjada.

Aix¨° s¨ª: Lled¨® haur¨¤ aportat el seu gra de sorra ¡ªno els aporta cum grano salis, sin¨® ex abundantia cordis¡ª a un debat en qu¨¨ nom¨¦s solen participar les persones que han nascut per pensar m¨¦s enll¨¤ de la doxa comuna i del que voldria sentir l¡¯organitzaci¨® neoliberal, burocr¨¤tica, utilit¨¤ria i mercantilista de les nostres universitats. ?s un idealista enraonat: nom¨¦s als idealistes els queden, avui, idees per expressar i discutir amb paraules.