Trump, despr¨¦s de l¡¯atac a S¨ªria: ¡°Missi¨® complerta¡±

Despr¨¦s de sis dies de redoblament de tambor, Trump va ordenar l'atac. Eren les quatre de la matinada del dissabte a Damasc i des del Mediterrani oriental, el Golf P¨¨rsic i el Mar Roig es va engegar la maquin¨¤ria de guerra. Sota la cobertura dels bombarders estrat¨¨gics B-1, l'aviaci¨® aliada va enlairar-se i 105 m¨ªssils, en la seva majoria Tomahawks, van ser disparats.

El principal blanc va ser el centre d'investigaci¨® de Barzah, als afores de Damasc. Considerat el nucli de la producci¨® d'armes qu¨ªmiques sirianes, els seus tres edificis van quedar arrasats. Tamb¨¦ van ser copejats un magatzem i un punt militar a Homs. L'alt comandament nord-americ¨¤ va considerar la intervenci¨® ¡°un ¨¨xit complet¡±. No va haver-hi baixes nord-americanes ni russes ni tampoc danys a la poblaci¨® civil siriana. I els 40 m¨ªssils llan?ats pel r¨¨gim de Baixar al-Assad no van aconseguir, sempre segons Washington, interferir l'atac. ¡°Trigaran anys a recuperar-se, els hem infligit un dany sever en el seu arsenal qu¨ªmic¡±, va assenyalar el Pent¨¤gon.

La intervenci¨® a S¨ªria forma part d'una hist¨°ria interminable. Trump, un a?llacionista nat, sempre ha desitjat sortir del pa¨ªs i, quan va anunciar l'atac des de la Casa Blanca, no se¡¯n va amagar: ¡°No ens fem il¡¤lusions, no podem purgar el m¨®n del mal ni actuar a tots els llocs on hi ha tirania. No hi ha prou sang americana per aconseguir la pau al Pr¨°xim Orient. Podrem ser socis i amics, per¨° el dest¨ª de la regi¨® est¨¤ en mans de la seva pr¨°pia gent¡±.

?s un pensament que l¡¯acompanya des de molt abans de guanyar la presid¨¨ncia i que continua viu. Fa nom¨¦s dotze dies, el 3 d'abril, el president va clamar p¨²blicament per repatriar els 2.000 soldats destinats a S¨ªria. Quatre dies despr¨¦s, tot va canviar. La poblaci¨® civil de la rebel Douma, segons la versi¨® nord-americana, va ser gasejada. Va haver-hi almenys 60 morts i centenars de ferits.

L'agressi¨® qu¨ªmica va traspassar la l¨ªnia vermella establerta fa un any, quan les tropes sirianes van atacar Jan Sheijun. En aquella ocasi¨® van morir 86 persones, entre elles desenes de nens. Les imatges dels seus cossos fulminats pel tacte cruel del gas sar¨ªn, un llegat de l'era nazi, van impactar al m¨®n i van activar l'olfacte pol¨ªtic de Trump. La repres¨¤lia es va posar immediatament en marxa. Malgrat que Moscou i Damasc, igual que ara, van negar la seva participaci¨® en la matan?a, els Estats Units van llan?ar 59 m¨ªssils Tomahawk contra la base a¨¨ria de Shayrat (Homs).

La devastaci¨® buscava un r¨¨dit pol¨ªtic. Si Barack Obama, sota la promesa russa de retirada de l'arsenal qu¨ªmic, havia descartat intervenir-hi el 2013 davant un atac que va segar la vida de 1.400 civils, amb Trump les coses serien diferents. La nova Administraci¨® estava disposada a mossegar per molt menys.

Aquella intervenci¨® va resultar un ¨¨xit. No va morir cap soldat nord-americ¨¤ ni rus i es va eliminar d'una tacada el 20% de la for?a a¨¨ria siriana. Trump havia aconseguit la seva primera vict¨°ria internacional. Durant mesos, Baixar al-Assad va sentir el cop i va prescindir de l'arsenal qu¨ªmic. A poc a poc, no obstant aix¨°, a mesura que la tensi¨® nord-americana afluixava, va tornar a fer servir gas clor en atacs selectius contra els rebels. La Casa Blanca ho va advertir i va declarar que l'efecte dissuasiu del bombardeig de Shayrat s'havia dilu?t.

L'atac a Douma, un reducte rebel a la perif¨¨ria de Damasc, no nom¨¦s va validar aquesta interpretaci¨®, sin¨® que va ser ent¨¨s pel Despatx Oval com un desafiament a la prohibici¨® de fer servir armes qu¨ªmiques. De poc van servir els vehements desmentiments sirians i russos. Washington va establir que Damasc havia creuat el llindar prohibit. ¡°Aquesta malvada i menyspreable agressi¨® no ¨¦s obra d'un home, sin¨® els crims d'un monstre¡±, va declarar Trump.

A difer¨¨ncia de la vegada anterior, el president no va actuar en solitari ni per sorpresa. Va anunciar amb antelaci¨® la seva voluntat de fer pagar ¡°un alt preu¡± als autors, va corresponsabilitzar Vlad¨ªmir Putin i es va mobilitzar per forjar una coalici¨® internacional. S¨ªria i el seu gran padr¨ª, R¨²ssia, desgastats per anteriors desmentiments que fet i fet van resultar falsos, no van aconseguir frenar l'ofensiva.

Amb el front exterior refor?at, sense oposici¨® interna i sabent que en un any electoral l'acci¨® li atorga el capital pol¨ªtic que Obama va perdre amb els seus titubejos, Trump va donar l'ordre d'atacar. En la intervenci¨® es va emprar el doble de m¨ªssils que l'¨²ltima vegada. Per¨° el mateix Pent¨¤gon va recon¨¨ixer que el seu objectiu, m¨¦s que la destrucci¨® massiva, era donar un ¡°¨²nic cop proporcionat¡±, evitar el risc d'escalada i impulsar el proc¨¦s diplom¨¤tic de Ginebra. Tot aix¨° va donar llum a una intervenci¨® de tall quir¨²rgic, en la qual no va haver-hi sang i ni tan sols intenci¨® de derrocar Al-Assad. ¡°La nostra missi¨® a S¨ªria se circumscriu a la lluita contra l¡¯ISIS, no volem deposar el r¨¨gim¡±, va explicar el Pent¨¤gon.

El mateix Trump, que durant una setmana ha agitat les aig¨¹es des del seu compte de Twitter, va deixar en el seu discurs davant la naci¨® la porta oberta al di¨¤leg. ¡°A l¡¯Iran i a R¨²ssia, els pregunto: quina classe de naci¨® vol ser associada a l'assassinat massiu d'homes, dones i nens innocents? Cap naci¨® pot tenir ¨¨xit a llarg termini promovent estats fallits, tirans brutals i dictadors assassins. R¨²ssia ha de decidir si prossegueix per la senda fosca o si se suma a les nacions civilitzades com una for?a d'estabilitat i pau. Tant de bo algun dia puguem anar amb R¨²ssia, i fins i tot amb l¡¯Iran. [¡­] Els EUA tenen molt per oferir¡±, va afirmar.

La feble reacci¨® de R¨²ssia i l¡¯Iran a l'atac indiquen que el futur de la regi¨® seguir¨¤ on ha estat sempre: en la corda fluixa. Devorat per la viol¨¨ncia i sotm¨¨s a les erupcions d'un volc¨¤ en qu¨¨ xoquen di¨¤riament els interessos de les grans pot¨¨ncies.

Els Estats Units han fet un pas endavant mirant com sortir-ne. Les bombes han caigut. Damasc ha tornat a ser copejada. Per¨° gaireb¨¦ res ha canviat. La dissuasi¨® en aquesta zona ¨¦s una paraula passatgera. Despr¨¦s de set anys de guerra, mig mili¨® de morts i deu milions de despla?ats, S¨ªria continua sent una terra fosca per a l'esperan?a.

Trump, despr¨¦s de l¡¯atac a S¨ªria: ¡°Missi¨® complerta¡±