El poema minvant
El poeta Josep Pedrals fa un s¨ªmil entre les fluctuacions del tr¨¤nsit i el ritme dels versos
Quan hom va per l¡¯autopista,
hi ha un fenomen sorprenent?
que li fa alentir el vehicle
sense un motiu aparent
per, tot seguit, tornar a un ritme
m¨¦s aut¨°nom, no tan lent.
A qu¨¨ es deu l¡¯indefugible
tap que sols dura un moment?
Segons l¡¯an¨¤lisi f¨ªsic
dels fluxos vehiculars,
perqu¨¨ tot el tr¨¤nsit minvi
la seva velocitat
en un punt determinat,
hi ha d¡¯haver algun fre d¡¯inici:
un prudent que desconfi?
d¡¯algun moviment sobtat,
que una afectaci¨® limiti
els carrils on circular
o algun recel¨®s que es gui?
amb un zel exagerat.
Hi ha d¡¯haver all¨° que detingui
la cad¨¨ncia natural.
Aquest fre de la corrua,
aquesta mena d¡¯embut,
apareix en la mesura
dels versos si, per costum,
ens avesem a la cua
que alterna mots plans i aguts
i, sobtadament, l¡¯esdr¨²ixola
fa el vers seg¨¹ent m¨¦s curt.
Sentint-lo com fluctua,
no sembla haver perdut
el ritme, no s¡¯atura
per m¨¦s que s¡¯insinua
que hi ha un error ocult.
Aquest no-res que dura
de m¨¦s un vers fa un buit
al vers seg¨¹ent: l¡¯escur?a.
S¨ª, la minva del vers
no ¨¦s pas com la del cotxe,
t¨¦ l¡¯efecte de fre
per¨° (gran paradoxa),
com que queda m¨¦s breu,
el text cada cop corre
a un ritme m¨¦s lleuger.
Per¨°, qu¨¨ pot oc¨®rrer
si el fre es torna freq¨¹ent?
Si, poc a poc, es perd
la s¨°lida llargada
de s¨ªl¡¤labes del vers
per culpa d¡¯una pr¨¤ctica
tal que el redueix,
al cap d¡¯un cert lapse
no en quedar¨¤ res:
si el text se¡¯ns escanya
s¡¯arriba al no-text.?
Aix¨° ho conreava
Christian Morgenstern
(tamb¨¦ Apollinaire)
tra?ant uns triangles
on els dos catets
aix¨ª com baixaven
es feien estrets:
poema infund¨ªbul.
En la tradici¨®
dels versos amb forma,
la presentaci¨®
triangular dona
molt joc, ¨¦s l¡¯opci¨®
m¨¦s t¨ªpica i t¨°pica
del colof¨®.
I ¨¦s just aqu¨ª
on es fa tensa
la llei que dic,
cap a la fi.
La rapidesa
d¡¯un vers petit,
de cop, palesa
molt m¨¦s l¡¯estrip
de l¡¯enteresa,
el disminu?t,
perqu¨¨ ¨¦s menys densa
la verborrea,
l¡¯atape?t,
i cada resta
fa m¨¦s d¡¯aresta,
de punxa i cim.
De mica en mica,
l¡¯o?da ent¨¦n
que un element
com ¨¦s la s¨ªl¡¤laba
va perdent
fesomia
lentament
i es desvia,
impotent,
del seu ritme
pertinent.
I llavors,
quan la lletra
va velo?
i penetra
tot el cos
per transmetre
com l¡¯esfor?
de la m¨¨trica?
retor?
i premsa
ressons
de llengua,
¨¦s, doncs,
quan pots
preveure
la fi.
I at¨¨nyer-la,
s¨ª.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
